“Rajoy ve aquest cap de setmana a València. El Rajoy que n’isca no pot ser el mateix que hi entre. El PPCV té la missió d’explicar a aquest home que no pot continuar fent miquetes la Comunitat Valenciana tot ajornant el sistema de finançament, deixant-nos els últims en les inversions i jugant amb el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) com un senyor feudal”. Aquesta sentència del vicesecretari general del PSPV, Manolo Mata, dóna la responsabilitat de fer canviar el tracte que el govern central atorga al País Valencià a la líder del PPCV, Isabel Bonig.
Mata va pronunciar aquestes paraules minuts abans que el Consell fera pública una carta on demana que Mariano Rajoy aprofite la seua presència a València dissabte que ve per a reunir-se amb el president de la Generalitat. La simultaneïtat dels missatges pot indicar que els número 1 i 2 del PSPV –Ximo Puig i Manolo Mata– coincideixen en la necessitat de pressionar Rajoy i Bonig per tal que el govern espanyol moga alguna fitxa respecte del “problema valencià”.
Però, de les paraules de Mata, s’infereix que el també síndic parlamentari socialista no té esperances al voltant de la celebració de la reunió bilateral Puig-Rajoy o que, encara que es produira, la cimera tinguera algun resultat tangible.
La compareixença de Mariano Rajoy a Alboraia no és ben bé una visita al País Valencià. Es tracta d’un acte de partit que es podria haver celebrat en qualsevol altre indret de l’Estat. Tot i això, els líders polítics solen aprofitar aquests esdeveniments per a llançar missatges afalagadors als territoris amfitrions. De vegades, també llancen promeses o apunten algun compromís concret que, al seu torn, reforça la figura del líder territorial que l’acull.
Darrera visita, al XIV Congrés del PPCV
La darrera vegada que Rajoy va estar a València, el PPCV acabava de confirmar Isabel Bonig al capdavant de la formació. La presència del president del PP i d’altres als càrrecs al XIV Congrés va servir per a homenatjar la desapareguda Rita Barberà i transmetre bons desitjos a Bonig, però no s’hi va produir cap compromís dels que fan que un president territorial puga traure pit davant dels electors.
Rajoy ja sabia que els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) que havien de presentar-se eixa setmana no caurien molt bé al País Valencià. L’escàndol per la davallada de les inversions va ser tan gran que Bonig i el PPCV van afanyar-se a rebutjar-los i van signar una declaració institucional consensuada amb la resta de grups parlamentaris. De seguida, però, van haver de recular.
L’experiència basca
Pocs dies després, el PP va pactar amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) el suport als PGE a canvi de 1.300 milions d’euros en diferents conceptes relacionats amb l’anomenada “quota basca”. L’acord va servir perquè Bonig arribara a animar Compromís a negociar amb Rajoy per a obtindre avantatges semblants.
El missatge de diners a canvi de suport politic no podia quedar més clar. Alhora, Bonig va fer palesa la seua renúncia a actuar com a interlocutora dels interessos valencians davant de Rajoy, com ara li demana Manolo Mata.
Operació Catalunya
La presència de Rajoy a Alboraia arriba a un mes del referèndum per la independència i dos setmanes abans que el president espanyol visite Catalunya. La negociació dels PGE amb el PNB va fer reviure l’antic costum del “peix al cove” amb què CiU i el seu representant quasi vitalici a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, van traure alguns avantatges de la necessitat dels governs del PSOE i del PP de majories parlamentàries estables quan no gaudien de majoria absoluta.
El missatge cap a l’independentisme sobre la idoneïtat del regateig perpetu enfront de l’eixida unilateral també va ressonar amb les concessions als diputats bascos. Sense demandes independentistes ni negociació política en marxa, els valencians s’han quedat, de moment, sense missatge de Rajoy.
Ciutadans sí que trau pit
El president espanyol va aporvar els seus primers comptes anuals en minoria gràcies al suport de Ciutadans (Cs). Els vots dels diputats Toni Cantó, Vicente Ten i Marta Martín van ser-hi imprescindibles. Cs també va acabar renegant del rebuig als PGE pactat a les Corts i això va desencadenar la crisi final al seu grup parlamentari amb l’abandó d’Alexis Marí i tres representants més.
Ahir, en una compareixença dels tres diputats de Cs al Congrés amb els líders territorials, Toni Cantó va retraure al Consell que es queixe “contínuament” sense “aconseguir res”. “Jo entenc que és molt còmode estar en el ‘no és no’, però si nosaltres haguérem comptat amb l’ajuda de Compromís i del PSOE, hauríem aconseguit més coses”, ha asseverat, tot atorgant-se el mèrit de les millores que els PGE van suposar respecte del projecte de llei original. Cs va presentar 5 esmenes per valor de 2 milions. En va retirar 4 pel vet del PP.
