“Estic en contra que El Corte Inglés òbriga els diumenges i si sóc alcalde li llevaré el permís. Per què? Perquè els empleats d’El Corte Inglés tenen dret a estar amb les seues famílies, tenen dret a conciliar. Fan competència deslleial perquè tenen un conveni en què els treballadors no cobren les hores extra. Si tinc un comerç i vull obrir he de treballar jo o contractar gent. No obriran el diumenge, es posen com es posen.”.
La cita és de Gabriel Echávarri, en un míting del 2015, durant la campanya que el va convertir en alcalde d’Alacant. Com a candidat, qui ostenta la vara de comandament de la segona capital del país es va mostrar expeditiu contra la llibertat horària. L’aspirant socialista va convertir la restricció de l’obertura de les grans superfícies el diumenge i els festius en un dels eixos del seu assalt a l’alcaldia.
Que l’ara alcalde d’Alacant personalitzara la promesa en els grans magatzems situats a l’avinguda Maisonnave no era una casualitat. El Corte Inglés dóna faena a prop d’un miler de treballadors a la capital de l’Alacantí i vora un terç treballen el diumenge i els festius. Eren, per tant, un nínxol de votants que podia decantar la balança en uns comicis que es preveien ben igualats.
A més, el mateix Echávarri va treballar a la companyia que presideix Dimas Gimeno el 1992 i 1993. Segons va rememorar en una entrevista a Información, en aquella època, quan havia de treballar un festiu cobrava 10.000 pessetes i, a més, rebia un dia lliure.
De vetar l’obertura dels grans magatzems a pactar-hi
Ja investit com a alcalde, en octubre del 2015 el polític socialista va modificar la zona de gran afluència turística (ZGAT) d’Alacant per a deixar fora El Corte Inglés i evitar que poguera pujar la persiana els festius. El gegant de distribució va recórrer la decisió davant la Generalitat i va forçar una negociació amb Echávarri. Un any després, l’alcalde va acordar amb els grans magatzems que els permetria l’obertura a canvi que contractaren 200 persones. Començava el viratge.
Amb aquest pacte, la llibertat horària no es va aturar. En febrer d’enguany, els centres comercials Plaza Mar 2, Gran Vía i Puerta de Alicante van guanyar als tribunals la lliure obertura els festius. Echávarri va respondre la decisió judicial demanant als ciutadans que diferencien entre “els centres comercials que concilien i els que no”.
Aquest estiu, davant la falta de consens del sector, el director general de Comerç, Natxo Costa, va decretar que totes les grans superfícies de la ciutat podrien obrir del 15 de juny al 15 de setembre. La decisió del responsable de la política comercial del Consell va ser el detonant de la ruptura entre Echávarri i el Consell en matèria d’horaris. En conéixer la decisió de Costa, l’alcalde va agitar el fantasma de l’alacantinisme. “No permetrem que des de València se’ns dirigisca o se’ns tutele en matèria comercial”, va advertir.
La Volvo Ocean Race enfronta l’alcalde amb Compromís
Quan el primer estiu de llibertat horària total esgota els seus dies, la polèmica ha resorgit. A l’Echávarri del 2017, que admet l’obertura en festius a Maisonnave i l’Esplanada, li lleva la son que les grans superfícies no puguen donar servici als turistes que recalen a Alacant durant tres dies de la Volvo Ocean Race, l’11, el 12 i el 22 d’octubre. Si el Consell no autoritza l’obertura aquelles dates, l’alcalde ha amenaçat d’acudir als tribunals.
Segons explica a Diari La Veu Natxo Bellido (Compromís), que forma part de l’equip de govern amb PSPV i Guanyar Alacant, “la Direcció General de Comerç és receptiva a les peticions de l’Ajuntament d’Alacant” però el lloc per a plantejar-les és el Consell Local de Comerç. Ara bé, la manca de consens en aquest òrgan de representació dels comerciants fa que Echávarri preferisca que Economia decrete de forma exprés una ZGAT temporal per a les jornades de la competició nàutica.
El portaveu municipal valencianista reclama “lleialtat institucional” a l’alcalde i recorda que fins ara el Consistori no havia fet cap referència a la Volvo en cap al·legació als decrets d’horaris comercials del Consell. Tot i confiar que el diàleg prevaldrà, Bellido avisa que un eventual recurs no comptarà amb el suport de la coalició.
Al cap i a la fi, les hostilitats de l’alcalde tenen com a destinatària la Conselleria d’Economia, capitanejada per Compromís, de qui al seu torn depén que preserve el despatx d’alcaldia. Un còctel explosiu per a l’antic treballador d’El Corte Inglés, que ha fet dels horaris comercials un argument central de la brega política a Alacant.
