Els elements arquitectònics de la "primera" Conselleria d'Obres Públiques, sense protecció

El Cercle per la Defensa del Patrimoni demana incloure el llegat patrimonial de la històrica Junta de Murs i Valls en el Catàleg de Béns i Espais protegits de València

El Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural torna a fer una crida perquè des de l'Ajuntament i la Generalitat incloguen en els seus catàlegs de protecció del patrimoni alguns dels elements històrics i patrimonials que, en la seua opinió, va llegar la prestigiosa i important institució valenciana de la Junta de Murs i Valls (1358-1865). L'entitat demana la màxima protecció perquè és tracta d'elements "únics, irrepetibles i testimoniatges vius de la història de la ciutat de València des de fa segles". Entre aquests s'inclou el Monument a Isis, el Frontó de Lo Rat Penat, El Navío o el Banc dels magistrats, tots ells disposats al llarg de les muralletes del riu Túria al seu pas per la ciutat de València. 

El primer dels elements que Cercle proposa per a incloure en el Catàleg de Béns i Espais protegits de la Ciutat de València és el Frontó de Lo Rat Penat que es troba entre els límits de la població de Mislata i la ciutat de València, entre el Museu d'Història de València i el Pont 9 d'Octubre. Es tracta d'un banc monumental amb volutes i boles als extrems, que, com a xamfrà o divisòria, marcava els camins d'entrada a València, procedents de Castella, mitjançant una incisió pétrea que assenyalava a la dreta la ruta cap al Portal de Quart (on es llig encara 'Porta de Quarte') i a l'esquerra al Portal de Serrans (on es llig 'Porta de Serrans'). Aquest banc i "senyal de trànsit" del segle XVII, atesa la funció que exercia en l'època en què va ser construït, té un gran valor històric per a la ciutat de València, ja que es tracta d'una construcció realitzada per la desapareguda Fàbrica de Murs i Valls, que en el seu moment va pertànyer als històrics magistrats de la notòria Junta de Murs i Valls.

"El Frontó de Lo Rat Penat, el Monument a Isis, El Navío i el Banc dels Magistrats es distribueixen al llarg de les muralletes del riu Túria"

El següent de la llista és el Banc dels Magistrats, situat enfront de l'actual Col·legi Públic 9 d'Octubre, en el passeig de la Petxina en el marge dret de l'antic llit del Turia i just a l'altura del carrer Torres. Segons la tradició aquest banc de pedra servia de seient als magistrats de la Junta de Murs i Valls perquè pogueren registrar el pas de la fusta que des de l'alt Túria feien descendir els ganxers pel riu amb destinació final a l'embarcador proper al Portal dels Serrans. El banc té en cadascun dels seus dos extrems dues petxines decoratives i llaurades en la pedra, amb la data del 1756 en la seua part posterior.

En el mateix passeig de la Petxina, a l'altura del Complex Esportiu Petxina, es troba el tercer element a protegir. Sobre la muralleta del marge dret del Túria, es troba un monument singular i únic a València conegut com la Lápida d'Isis o Monument a Isis, considerada com l'altar dels oferiments a la deessa egípcia Isis, adoptada pel Panteó romà. El monument està format per un escut de la Valentia romana (amb la cornucòpia), realitzat en el segle XVIII, i per làpides d'època romana realitzades en marbre negre saguntí, trobades en les ribes del riu el 1759.

Monument a Isis a l'altura del Complex Esportiu i Cultural la Petxina. / RUBÉN TAPIAS

Finalment, Cercle per la Defensa del Patrimoni adverteix de la importància de catalogar El Navío, un altre banc de pedra que se situa just enfront de la cantonada que separa les places del Temple i de Tetuán, enfront del Palau del Temple i abans d'arribar al Pont del Reial. La seua semblança amb la popa d'un vaixell del segle XVII és la que li va atorgar el nom i tenia la mateixa finalitat que el banc situat en el passeig de la Petxina. El banc està coronat per una petxina, disposa de braços amb formes antropomorfes i té una gran màscara en la seua part posterior, a més de diverses decoracions laterals, entre elles unes xicotetes creus. Va ser construït cap a l'any 1757, al costat d'un altre banc que adoptava la forma de proa de nau, que estava decorat amb una àncora i altres elements marítims, a més de portar una inscripció que deia: "Sisto ut sista", que vol dir: "Estic ací perquè descanses", amb la mateixa data, 1757. El banc que s'assemblava a la proa va desaparèixer per complet i no se sap res d'ell.

El primer "Ministeri" d'Obres Públiques

La Junta de Murs i Valls va ser una institució importantíssima en el manteniment d'una ciutat que creixia a la ribera del Túria, ja que s'encarregava de la realització de les obres públiques, la reparació de les muralles, els fosos, els marges del riu, així com el cobrament de determinats impostos. L'origen de la Junta es troba en un privilegi del rei Pere IV el 1358, tot i que existeixen precedents des del 1251. Es va crear arran d'una crescuda del Túria que va obligar a realitzar millores i noves obres en algunes infraestructures danyades. Pel que fa als murs, s'encarregava del manteniment, reparació i construcció de les muralles, torres i portes de la ciutat. Quan als valls (fossos), la seua responsabilitat eren els canals per on circulaven les aigües fecals i les restes de fem de tot tipus, aprofitant les aigües de les diferents sèquies que recorren l'Horta i que hui estan soterrades. Els camins i ponts que es trobaven dins del terme municipal també eren de la seua responsabilitat. 

"El Navío", banc de pedra que se situa entre les cantonades de la plaça del Temple i la placa Tetuán. / RUBÉN TAPIAS

Amb el pas del temps, la institució va anar abraçant més responsabilitats, tal com explica Vicente Melió Uribe en la seua tesi doctoral La Fábrica de Murs i Valls. Historia de las Obras Públicas en la Valencia del Antiguo Régimen. "En un principi estava destinada a satisfer les exigències bàsiques d'una societat urbana en constant increment demogràfic i temerosa de les freqüents avingudes del riu Túria. Amb el pas dels anys es va convertir en un sòlid organisme permanent i dotat de personalitat jurídica que podria considerar-se el primer precedent europeu d'un Ministeri d'Obres Públiques o de l'actual Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport", pot llegir-se.

Per tot això, Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni sol·licita la màxima protecció per als elements descrits i que siguen catalogats com a Bé de Rellevància Local. Així mateix, exigeix resposta de les administracions interpelades en el termini màxim de tres mesos i adverteix que, en cas de no fer-ho, es formularà la pertinent queixa davant el Síndic de Greuges o el Defensor del Poble.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat