Bonig rep el vistiplau dels líders espanyols del PP

Arenas, Maillo, Hernando i González Pons donen a entendre que serà la candidata a la presidència de la Generalitat en 2019
/ Alboraia
2 setembre 2017 01:00h

Mariano Rajoy passarà aquest dissabte per València. L'acompanyarà el ministre de Foment, Íñigo de la Serna. Tots dos se sumen a la resta del membres de la cúpula del PP que, des de divendres, celebren la Interpalamentària que reuneix càrrecs electes de les cambres territorials, el Senat, el Congrés i el Parlament Europeu.

Encara sense saber si Rajoy i de la Serna faran algun anunci inversor que apaivague la sensació entre molts sectors econòmics i socials que el govern de l'Estat no té en compte els interessos ni les necessitats dels valencians, el que va quedar clar durant la primera jornada de reunions és que el PP espanyol vol que Isabel Bonig siga la seua candidata a la Generalitat en les eleccions del 2019.

De tant de repetir-les, les mostres de suport a l'actual secretària general van sonar a consigna. La mateixa insistència va indicar que calia que el missatge fóra unànime i que, per tant, calia esvair qualsevol dubte al voltant del lideratge i el futur immediat de l'exalcaldessa de la Vall d'Uixò. Ni amb Zaplana ni amb Camps hauria calgut aclarir-ho. Amb Alberto Fabra hi va haver molts dubtes i Rajoy no va donar-li el seu vistiplau fins a poques setmanes abans de les eleccions de maig del 2015 i quan va tindre l'evidència que el desastre electoral seria inevitable amb qualsevol candidat.

Bonig i els Pressupostos Generals de l'Estat

L'actual presidenta del PPCV va ser triada per Génova després de la renúncia d'Alberto Fabra arran de la desfeta de les Eleccions Autonòmiques. Va optar per una estratègia d'oposició molt dura pel que fa a la retòrica parlamentària, però sense efectes clars de desgast respecte del govern del Botànic. Els primers mesos, el PPCV es va posar darrere de les pancartes dels sectors de l'escola concertada contraris a la política educativa del conseller Marzà i al costat de l'agitació política encapçalada per l'arquebisbe de València, Antonio Cañizares.

Bonig va arribar al XIV Congrés de l'abril passat sense cap alternativa interna que li fera ombra. Les primàries amb l'outsider José Luis Bayo només van demostrar que el cens d'afiliats declarats de fins a 170.000 militants estava molt lluny de la realitat i que el partit ja no era la màquina imparable que havia dominat la política valenciana durant dos dècades.

L'ombra de Rita Barberà –acabada de traspassar– va planar durant tot el conclave autonòmic. El suport de Rajoy i Cospedal a Bonig no va semblar molt entusiasta. Només unes hores després de la seua reelecció, a més, es va conéixer el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), que deixaven sota mínims els recursos per a inversions al País Valencià.

Isabel Bonig, Fernando Martínez Maillo, Javier Arenas i José Manuel Barreiro es dirigeixen al restaurant La Ferradura, el lloc on se celebra la Interparlamentària del PP espanyol. / PPCV

Bonig va sumar-se a la protesta de la resta de grups i va aprovar una moció parlamentària de rebuig. El conat de rebel·lió es va aturar de seguida amb la visita del ministre de Foment a València i la reculada del PPCV. La rebel·lia es va traslladar a la gestió interna del partit, amb l'intent de descavalcar el president provincial de València, Vicente Betoret, i de substituir-lo per una candidata propera a Bonig.

L'operació tampoc va culminar al gust de Bonig, però el nomenament de Rubén Moreno al front d'una gestora i l'ajornament del congrés provincial van deixar Betoret fora de joc. Tot plegat, però, va deixar dubtes a Génova al voltant de la idoneïtat de Bonig com a líder valenciana i hi van aparéixer filtracions de Madrid que intentaven minar la seua posició.

Candidata a la Generalitat

Tots aquests dubtes semblen haver-se esvaït, almenys pel que fa a les caloroses mostres de suport que Bonig va rebre ahir de Javier Arenas, Fernando Martínez Maillo, Rafael Hernando i Esteban González Pons. Va obrir el torn d'afalacs la número 2 del PPCV, Eva Ortiz: "una líder única que ens va fer recuperar la il·lusió i va engreixar la maquinària del partit."

El vicesecretari de Política Autonòmica, Javier Arenas, va agafar el testimoni de la política oriolana per a demostrar la seua "seguretat que el PP, amb Isabel Bonig, serà de nou la gran referència de govern" al País Valencià. Fernando Martínez Maillo va estirar del fil. "Heu demostrat gran fortalesa. Heu sabut portar a bon port el partit des del lideratge d'Isabel. Heu d'estar satisfets", va ssegurar el coordinador del PP espanyol abans de recordar que la vespra Bonig havia lliurat 200 carnets a nous militants. 

Isabel Bonig conversa amb el vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado / PPCV.

El portaveu popular al Congrés de Diputats, Rafael Hernando, va recordar que al juliol va visitar València amb el Consell de Direcció del PP per a acompanyar el PP valencià "en la lluita d'Isabel per a defensar el partit i els ciutadans contra els intents d'enginyeria social" del govern de Ximo Puig. Amb la seua grandiloqüència habitual, el portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va relatar que acabava d'arribar de la Xina "sense dormir" perquè no es va voler perdre "cap oportunitat de dir que Isabel Bonig serà la candidata a la Generalitat". 

Rita Barberà, en el record, però menys

El reforçament de la figura de Bonig havia de significar que es reduiren les mostres de record cap a Rita Barberà. Durant el XIV Congrés encara estava molt present la mort de l'acaldessa de València. Els darrers moments de la vida de Barberà van coincidir amb l'allunyament respecte dels seus companys de partit al País Valencià.

El grup del PP a les Corts va renegar d'haver-la triat senadora territorial i va demanar que tornara l'escó. El XIV Congrés del PPCV va ser el de l'elecció de Bonig, però també el de la rehabilitació de la desapareguda Barberà.

Ahir, però, els únics que van fer referència a l'alcaldessa van ser dos veterans del partit: Javier Arenas i el portaveu del grup del PP al Senat, José Manuel Barreiro.

next