Clara Simó descriu la temàtica del seu nou llibre com unes “pinzellades de persones grises, vulgars, que viuen patiments quotidians que estan a l’abast de tots nosaltres”.
L’escriptora insisteix en la idea d’un “quadre amb diversos personatges”, en què cada conte és una petita història. Feia temps que l’autora no es dedicava al conte i tenia moltes ganes de “tornar a conrear” aquest gènere, explica.
L’editora del Grup 62 completa la descripció d’aquest títol apuntant que es tracta d’un “itinerari íntim d’un grup de persones, en el seu dia a dia, i en el nostre temps”. L’obra “és un reflex del desencant, el desencís i les inseguretats d’aquest món”, indica.
El gènere per antonomàsia de Clara Simó és la novel·la, segons reconeix l’autora. (“El seu tempo llarg és on em sento més còmode”, ha expressat hui). No obstant això, la novel·lista mai ha fet cap lleig al món del conte, un gènere pel qual sent un “gran respecte” i que posa a la mateixa categoria literària que la novel·la.
És més, l’escriptora ha exposat la seua consideració que, a diferència d’una novel·la, el conte “el tens o no el tens. I si no el tens, ja pots donar-li voltes…”.
Tota aquesta gent s’estructura en tres parts. Comença amb una sèrie de petits monòlegs on gent “vulgar” explica les seues angoixes. “M’encantaria que algú els portés a l’escenari”, ha dit l’autora per explicar la dramatúrgia inherent en aquests textos.
La segona part són contes “de tempo molt lent” en què el més important ha estat “crear una atmosfera”. Per acabar, Clara Simó ha escrit un conte breu, dedicat a Vicent Sanchis, i el record compartit de l’inici d’un espectacle del Cirque du Soleil que van veure junts.
Lluny de voler fer un retrat concret d’una època o d’enviar cap missatge concret sobre el seu posicionament personal, l’escriptora valenciana reivindica que el seu llibre, com els altres, són només “una eina que provoca plaer, com ho fa l’obra d’art”. No hi ha objectius, “perquè estic en contra de la literatura didàctica o exemplar. Sóc molt partidària que la literatura sigui rotundament inútil”, ha sentenciat.
Evidentment, els contes reflecteixen un estat d’ànim, “no me’n puc amagar”. Però Clara Simó es defineix com una escriptora “d’ulls cap en fora i no cap endins”.
Novel·la en marxa
Isabel-Clara Simó ha avançat que està escrivint ja la seua propera novel·la (fins i tot ha rebel·lat que ara mateix escriu el capítol quart). L’obra se situarà a Nova York, i el protagonista serà un jove fotògraf, Jonàs, a través del qual el llibre tracta el tema de l’homosexualitat. Aquesta qüestió i l’educació seran dos temes presents al nou llibre de l’escriptora valenciana, encara sense títol.
