El Consell blinda la implantació del seu model de plurilingüisme

La Generalitat aprova un decret llei que garanteix a les famílies que l'alumnat de 3 anys comence el curs en el nivell que van triar en el període d'admissió
/ València
2 setembre 2017 01:00h
Marzà va acusar el PP de voler "posar la por al cos" a les famílies alertant d\'un inici de curs "caòtic".

Hi havia pla B. Aquest divendres, la Generalitat, per boca del conseller d'Educació, Vicent Marzà, va explicar com pensa garantir "l'objectiu irrenunciable" que per al Consell constitueix el fet que l'alumnat aprenga castellà, valencià i anglés tot i la suspensió cautelar del Decret de Plurilingüisme, que va ser l'instrument ideat pel Consell per a aconseguir-ho. Després d'un mes d'agost on tots els responsables de l'executiu valencià s'han limitat a dir que el curs escolar "començaria amb plena normalitat", Marzà va trencar divendres el silenci explicant la fórmula triada per a fer efectiu l'objectiu del decret plurilingüisme tot respectant la suspensió judicial. Així, un decret llei garantirà que l'escolaritat de l'alumnat de 3 anys –i el de les aules experimentals de 2 anys– es corresponga amb la tria de les famílies en el procés d'admissió.

El decret llei de mesures urgents per a l'aplicació el curs 2017/2018 dels projectes lingüístics de centre permetrà a Educació continuar amb els seus plans inicials recollits en el Decret de Plurilingüisme, aprovat el passat mes de gener. En aquest sentit, la Generalitat no ha volgut ajornar l'inici de la implantació del seu model plurilingüe previst en aquest curs per al primer cicle d'Infantil i, per això, ha volgut blindar, amb un decret que té rang de llei, els projectes lingüístics de centre. D'aquesta manera, tot i que el Decret de Plurilingüisme està suspés de manera cautelar, per als alumnes de dos i tres anys és com si res haguera passat, atés que els programes lingüístics recollits en la nova norma calquen els del decret inicial. Per a la resta de cursos, a partir d'Infantil de 4 anys, es mantenen els programes lingüístics que hi havia el curs passat.

El decret llei aprovat pel Consell recull tres programes, el plurilingüe A, el B i el C, que segons va explicar Marzà responen a la tria de centre i la distribució curricular que van realitzar les famílies en la matriculació dels seus fills. En aquest sentit, a cada escola pública amb aquestes aules li correspon un dels programes establerts en aquest decret llei, de manera que el programa A és l'equivalent a l'Avançat; el B, a l'Intermedi, i el C, al Bàsic, segons la nomenclatura del decret suspés.

Així, el Programa Plurilingüe A s'assigna als centres que han oferit en la matrícula del pròxim curs en aules experimentals de dos anys i en Infantil de tres anys una distribució curricular que conté entre 16 hores 30 minuts i 18 hores 30 minuts en valencià; 4 hores en castellà, i de 0 a 2 hores en anglés. Aquest programa s'establirà en les aules de dos i de tres anys del 54% dels centres educatius.

El Programa Plurilingüe B correspon als centres que han oferit entre 8 i 9 hores en valencià; entre 11 hores 30 minuts i 14 hores 30 minuts en castellà, i de 0 a 2 hores en anglés. Aquest programa s'establirà en les aules de dos i de tres anys del 30% dels centres educatius. Finalment, el Programa Plurilingüe C s'assigna a les escoles que imparteixen 4 hores en valencià; entre 16 hores 30 minuts i 18 hores 30 minuts en castellà, i de 0 a 2 hores en anglés. Aquest programa s'establirà en les aules de dos i de tres anys del 16% dels centres educatius.

Blindatge davant possibles recursos

Marzà, que va insistir que el Decret de Plurilingüisme suspés sols afecta el 5% de la població escolar atés que la implantació en la resta de cursos estava prevista de manera progressiva, va explicar que la solució adoptada per la Generalitat "evita una nova matriculació, dóna resposta i respecta el desig de les famílies en el moment de l'admissió". El màxim responsable d'Educació va argumentar que el Consell ha optat per aquesta via perquè és la manera "més segura" per a garantir el desenvolupament d'un dret fonamental com és l'educació. "El decret llei s'utilitza quan es tracta de donar resposta a una situació d'extrema urgència i necessitat i, en aquest cas, compleix ambdós requisits", va afirmar.

Amb tot, no són només aquestes qüestions les que han dut el Consell a optar per la via del decret llei. Aquesta fórmula legislativa fa més complicat que els plans d'Educació acaben en els tribunals. El fet de regular els projectes lingüístics en un decret llei i no en una ordre, per exemple, fa que la norma només puga ser recorreguda per diputats, senadors o el Govern d'Espanya. D'aquesta manera, associacions de pares i mares o sindicats –com el CSI·F, que va recórrer contra el decret– no podran impugnar la norma.

La sensació en el si del Consell és que el Ministeri d'Educació no plantejarà batalla. D'una banda perquè, com va dir Marzà en roda de premsa, "la utilització d'aquest mecanisme jurídic està plenament justificat" i respecta la voluntat de les famílies i les resolucions judicials del Tribunal Superior valencià; i d'altra, perquè entenen que si el departament que dirigeix Íñigo Méndez de Vigo no va mostrar oposició al decret suspés, no hi ha motiu per a pensar que ara sí que ho farà amb una norma que sols regula els projectes lingüístics de les aules experimentals de 2 anys i les d'Infantil de 3 anys i sols per al curs que comença el dia 11.

Una "estratagema", segons el PP

L'anunci de Marzà va tindre una ràpida resposta per part dels partits de l'oposició, que s'han mostrat especialment bel·ligerants contra un decret educatiu que han titllat de "xantatge". Per part del PP –que havia dit que denunciaria Marzà si no donava instruccions sobre l'inici de curs abans del dia 11–, l'encarregada de criticar la decisió de la Generalitat va ser la diputada Beatriz Gascó. Alt càrrec d'Educació durant l'últim govern del PP, Gascó va assegurar que el decret llei suposa una "vergonyosa estratagema sense precedents per a burlar la resolució del TSJ".

La diputada del PP va assenyalar que Marzà "desobeeix" el TSJ amb aquest decret llei, ja que el text no suposa el retorn al decret del 2012, tal com va establir el tribunal, sinó que, de facto, permet continuar aplicant "el decret del xantatge lingüístic suspés". Gascó va denunciar que Marzà, tot i les decisions judicials, segueix aplicant "el full de ruta de Compromís, que té com a objectiu aconseguir imposar un model d'educació únic, sectari, que adoctrine els joves en la imposició del nacionalisme", alhora que va comparar aquesta actuació amb el "full de ruta de l'independentisme català".

Ciutadans, per la seua part, no va anar tan lluny com de costum sol fer el PP i, en lloc de demanar la dimissió de Marzà, es va quedar en la reprovació. Segons va explicar la diputada responsable d'Educació, Merche Ventura, el grup parlamentari taronja va presentar a les Corts, tot just després de la roda de premsa de Marzà, una sol·licitud de reprovació del conseller d'Educació "per portar la comunitat educativa al caos absolut i anunciar, a 10 dies de començar el curs, un nou decret llei que solament és un pegat a la mala gestió de la Conselleria i una improvisació d'última hora després de la garrotada judicial del Tribunal Superior de Justícia".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next