El clúster del tèxtil valencià fa front a la deslocalització

L'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida formen el clúster tèxtil més important a nivell estatal després del de Madrid i Barcelona

La Vall d'Albaida, l'Alcoià i el Comtat concentren pràcticament la totalitat de la producció tèxtil del País Valencià. Aquest sector industrial fa ja anys que pateix una crisi estructural a la qual se li ha d'afegir la crisi general que s'arrossega des del 2007. Açò ha deixat xifres tan dures com la pèrdua de 13.000 llocs de feina o el tancament de 702 empreses de 2007 a 2013, segons informes presentats per la patronal tèxtil valenciana, Ateval, aquell mateix any. Així i tot, a hores d'ara, sembla que s'aprecia una certa milloria que apunta, si no a la seua recuperació, sí que a una certa estabilitat que pot servir com a base per a restablir com a mínim una bona part dels danys soferts anys enrere.

Parlem d'açò i d'altres qüestions amb dues empreses del País Valencià dedicades a la fabricació tèxtil per tal de conéixer des de dins tot allò relacionat amb el sector i també les seues visions i maneres de fer davant els distints reptes que se'ls han anat presentat al llarg de la seua trajectòria. Comersan S.A. és una empresa ubicada a Cocentaina (el Comtat) que funciona des de fa pràcticament mig segle. "Va començar com una distribuïdora tèxtil dedicada a la importació i, a poc a poc, va començar a fer col·leccions pròpies i, després, fabricacions pròpies. A dia de hui, és una empresa vertical que concentra tots els processos de producció", explica el seu director, Jorge Sanjuan. En aquesta empresa treballen quasi 140 persones i els seus productes de decoració tèxtil, roba de llar i tapisseria, entre d’altres, arriben a 80 països d'arreu del món.

Per la seua part, Cotoblau S.A es troba a Ontinyent (la Vall d'Albaida) i va començar la seua història l'any 2002, quan Càndid Penalba, després d'haver estat treballant en altres àmbits com la banca o la informàtica, va decidir deixar de banda l'empresa tèxtil familiar, de què també va formar part, per a fundar la seua pròpia. "No tenia pensat dedicar-me al tèxtil per la crisi que estava patint el sector, però vaig veure la possibilitat de treballar amb grans distribuïdors a nivell internacional i d'atacar eixe tipus de mercats i clients i em vaig decidir", conta Penalba. Ara mateix són un dels proveïdors més forts d'Ikea pel que fa a les proteccions de matalassos i treballen amb ells cinc famílies de productes que els ubiquen als mercats internacionals més importants.

En Comersan tenen clar que la seua estratègia de negoci no passa per competir mitjançant els preus. Així, alguns punts clau pel que fa al desenvolupament de la companyia han estat l'aposta pel disseny com a eina imprescindible per a estar a l’avantguarda pel que fa a les tendències, tant tècniques com estètiques, i per la introducció de línies de fabricació pròpies que abasteixen per complet tot el procés de producció per a afegir valor a tots els seus productes. Per últim, han optat per la no especialització: "Precisament perquè no ens restringim a uns productes o fases de producció molt concretes; ens busquen els clients. Com tenim una oferta àmplia, variada i concentrada ens compren a nosaltres. No és que siga millor o pitjor, és el que ens funciona", diu Jorge Sanjuan.

Contràriament, en Cotoblau, justament l’especialització en la producció de protectors per a matalassos ha estat la base sòlida sobre la qual s'ha assentat el seu creixement i la posterior diversificació productiva, però "introduint una certa quantitat de qualitats i de preus per a poder fer front a distints segments de mercat, mitjançant marques que no es canibalitzen entre elles, cadascú pot adquirir la que més s'ajuste a les seues necessitats”, assenyala Càndid Penalba.

Ambdós societats són no sols supervivents de les diferents crisis, sinó que han aconseguit prosperar durant aquests períodes. Com? A Comersan destaquen la seua capacitat d’adaptació i la recerca constant de noves fórmules i, sobretot, la fidelització, tant de clients com de proveïdors. Sanjuan destaca la importància de "tindre una relació forta i estable amb ells; ens ha ajudat moltíssim perquè aquesta confiança generada després de molts anys de feina ben feta et permet cert marge de maniobra quan les coses són difícils". Pel que fa a Cotoblau, entren en joc tres factors principals. El primer, que els seus productes són bàsics, no entenen de modes o de temporades i es consumeixen constantment. Després, que es duu un control molt exhaustiu dels costos per a extraure la màxima eficiència i poder reinvertir els fons propis generats en millores de fabricació. I finalment, que es treballa amb distribuïdors internacionals potents. Ikea és el més important. "Fa 20 anys vaig entrar a una tenda d'Ikea i em va impressionar el concepte, els productes, el volum i la serietat que tenien. Em vaig posar com a meta treballar amb ells. Dos anys després de contactar amb ells i de presentar-los la meua empresa, encetarem la col·laboració", explica Penalba, qui afegeix que l'empresa no sols ha crescut gràcies al seu negoci amb Ikea.

Producció arrelada al territori

Les dues empreses tenen en comú, també, que tota la seua producció es realitza al País Valencià i que gran part d'aquesta és destinada a l'exportació: dues terceres parts de la de Comersan i el 60% aproximadament de la de Cotoblau. Així i tot, una de les majors diferències que trobem entre Comersan i Cotoblau és l'experiència de la primera i la relativa joventut de la segona. Des de la firma d'Ontinyent s'afirma que "el fet de ser una empresa jove és un avantatge perquè et permet ser molt més flexible, àgil, i tens tota una vida empresarial per davant”. Càndid Penalba opina també que "a una empresa vella, amb maquinària antiga, amb plantilles antigues, se li acaba fent tot més pesat i es perd molta eficàcia, temps i recursos”. No ho veuen així a Comersan, que està en actiu des de l'any 1969: "Tota aquesta trajectòria ens ha fet aprendre moltes coses sobre tot el procés de producció, els treballadors, els nostres col·laboradors, etc. Tota la cadena de valor està ben engreixada. Això dóna estabilitat i en un món tan canviant això es valora molt. Els clients busquen molt la tranquil·litat", afegeix Jorge Sanjuan.

Pel que fa a la situació actual del sector tèxtil valencià mostren un optimisme prudent. Consideren que ens trobem davant una realitat mínimament estable i ja adaptada a les circumstàncies vigents i també que hi ha idees i propostes noves i interessants que poden impulsar el seu avançament. No obstant això, Penalba ressalta la importància de la implicació de les administracions: "Necessitem que ens donen facilitats a nivell d'infraestructures, però sobretot que potencien el lliure comerç perquè vivim de les exportacions". "No ens agrada que limiten els tractats de lliure comerç perquè el teixit productiu i industrial dels valencians depèn d'això", insisteixen.

Jorge Sanjuan apunta també l'avantatge competitiu que suposa estar situat en el tercer clúster tèxtil més important de l'estat espanyol després de Madrid i Barcelona. "És decisiu poder trobar empreses auxiliars al teu costat o a prop teu i d'altres que caminen en la mateixa direcció. La nostra evolució no hauria sigut la mateixa si haguérem estat ubicats en un altre lloc", assenyala Sanjuan, qui apunta que "el caràcter emprenedor i el fet que ací la gent siga molt decidida, treballadora i constant és fonamental" per a la supervivència del clúster del tèxtil. "Altres zones industrials han desaparegut i aquesta es manté i té encara molt de futur", augura.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat