L'ensenyament de 0 a 3 anys, l'etapa que resisteix la caiguda de la matriculació

Educació considera que les aules experimentals i el Bo Infantil han aconseguit aturar un descens que s'agreuja en les altres etapes educatives

El descens de la natalitat i una mirada diferent a l'ensenyament del govern de la Generalitat han permés a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport centrar una part important dels seus esforços d'innovació i inversió en una primeríssima etapa de l'ensenyament que fins l'arribada de l'equip dirigit pel conseller Vicent Marzà estava gestionada, i continua estant-ho, de forma molt majoritària pel sector privat.

La implantació de les denominades 'Aules experimentals' de dos anys ha permés a Educació avançar-se a un dels problemes a què la majoria de les autonomies han de fer front, com és el descens en la matriculació en els primers anys escolars. Segons va explicar ahir el conseller Marzà en la roda de premsa de presentació d'inici del curs 2017-2018, mentre a l'estat espanyol cau la matriculació en 50.000 alumnes en la l'etapa no obligatòria de 0 a 3 anys, al País Valencià la matriculació augmenta en un miler d'alumnes respecte al curs passat. "Segons els informes i la tendència dels últims anys, el País Valencià hauria perdut uns 5.000 escolars d'entre 0 i 3 anys, però nosaltres incentivem l'augment d'alumnat en aquest tram gràcies a les aules experimentals gratuïtes de 2 anys i al Bo Infantil", va destacar el màxim responsable d'Educació.

Vicent Marzà: "Segons els informes i la tendència dels últims anys, el País Valencià hauria perdut uns 5.000 escolars d'entre 0 i 3 anys, però nosaltres continuem incentivant l'augment d'alumnat en aquest tram"

Segons va explicar fa uns mesos la Conselleria, la incorporació del nivell educatiu de 2 a 3 anys ha permés que moltes famílies tinguen una resposta a una necessitat que, per motius econòmics, no podien resoldre i ha suposat la creació de 138 llocs de treball en les aules actives fins al curs 2016-2017, sense que es tinga constància que s'haja perdut cap lloc de treball en escoletes infantils. "L'ampliació de l'oferta d'aules de 2 anys és conseqüència del compromís del govern valencià d'incentivar la igualtat d'oportunitats i arribar a més famílies que, per raons econòmiques, no escolaritzaven els seus fills i filles en aquesta franja d'edat. Cal recordar que el 84,7% de l'alumnat escolaritzat en les aules experimentals de 2-3 anys fins ara no havia estat escolaritzat prèviament", va expressar el conseller en el moment en què es va anunciar l'augment d'aquesta xarxa en 28 unitats més per al curs que comença el pròxim dilluns.

28 aules experimentals noves

L'aposta per anar creant una xarxa pública a tot el territori ha donat com a resultat la creació de 97 aules experimentals en què estan escolaritzats 1.746 alumnes: 306 que estudien en les 17 unitats que s'han creat a la demarcació de Castelló; 828 que cursen en les 46 aules distribuïdes per la demarcació de València, i els altres 612 xiquets restats es distribueixen en els 34 aularis amb què compta la demarcació d'Alacant. Les unitats de dos anys tenen una ràtio màxima de 18 xiquets per aula i estan ateses per un mestre i un educador que han rebut la formació convenient per a formar part d'aquest programa experimental. Les 28 aules que s'han creat per al present curs suposen la incorporació de 56 educadors al sistema educatiu públic. 

Fonts de la Conselleria expliquen que, ara per ara, la demanda d'escolarització allà on s'han creat les unitats didàctiques no supera l'oferta, atés que la majoria d'elles se situen a localitats on no hi ha un gran nombre de població. Això no obstant, sí que asseguren que van ser moltes les peticions d'Ajuntaments i centres educatius que volien acollir aquestes aules de 2-3 anys, però que s'han seguit criteris clars:  necessitats d'escolarització, que el centre educatiu comptara amb una aula que s'adaptara a les necessitats de l'alumnat de 2 anys i que si calia fer alguna obra menor havia d'estar enllestida al principi d'aquest mes.

Però, mentre augmenta el nombre de matriculacions a l'ensenyament no obligatori de 0 a 3 anys, en la resta d'etapes educatives es nota un clar descens d'alumnes, xifrat oficialment per la Conselleria en 1,5% respecte el curs anterior. Una disminució que es nota especialment en l'educació primària (6,31%).

Més inversió

En total, en els centres sostinguts amb fons públics, hi ha matriculats 764.613 alumnes que es beneficiaran, un any més, si així ho han sol·licitat, de les ajudes del programa Xarxa Llibres. Un programa que, com va destacar ahir el conseller i les associacions de consumidors fa uns dies, ha permés estalviar a les famílies valencianes una mitjana de 300 euros per cada fill amb la tornada a l'escola. Marzà va explicar que hi ha un 16% més d'alumnes que participen en els bancs de llibres del programa en el 100% dels centres públics i el 78% dels centres privats-concertats. "Al final, el criteri de les famílies ha aconseguit imposar-se en el sector de la concertada, on algunes associacions havien fet una crida en contra de la iniciativa de la Conselleria", va recordar el responsable d'Educació. 

En aquest sentit, Marzà va subratllar l'esforç inversor del seu departament, ja que malgrat la reducció de l'alumnat s'ha optat per augmentar les ajudes i la gestió. "Aquest curs hi ha un 12% més d'inversió per alumne valencià. Hem incrementat totes les partides, com ara el Bo Llibre, que té una partida de 33,5 milions d'euros; les beques de menjador, per a les quals s'ha destinat 63 milions d'euros, i els 85 milions per al Pla d'Actuació de Millora del professorat, entre d'altres", va dir Marzà, tot apuntant que en altres autonomies es troben en la mateixa situació, però han reduït les despeses. "Estem millorant les condicions que hi havia abans de les retallades i demostrant que hi ha una altra manera de governar", va subratllar Marzà. 

Una conselleria "més valenta"

Això no obstant, la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic del País es va concentrar a les portes de la Conselleria per a reivindicar, millorar i exigir a la Generalitat una aposta "molt més valenta" per l'ensenyament públic. Entre les principals peticions volen que la Conselleria avance en la defensa de l'escola pública enfront de la concertada; limitar l'aplicació de la LOMCE i revertir les retallades; continuar reduint la ràtio, i accelerar el programa d'infraestructures escolars.

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic exigeix a la Conselleria d'Educació "més valentia" per a implantar el seu programa. / EUROPA PRESS

En resposta, el conseller Marzà va expressar que era conscient que hi ha moltes qüestions i reptes a resoldre encara, però que l'avanç que ha fet el seu equip és "incontestable". 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat