Un arquitecte de l’Ajuntament de València, que ocupa el càrrec de cap de secció en l’Oficina Tècnica d’Expropiacions del Servei de Gestió Urbanística, ha negat davant un jurat popular haver cobrat a un ciutadà per a agilitzar l’obtenció de la llicència d’un prostíbul: “Mai m’ha donat ni una pesseta. Ni 50 euros. Em vaig prendre una Coca-cola amb ell i em vaig anar sense pagar perquè estava cabrejat. Res més”, ha assegurat l’empleat públic en el judici.
Aquest arquitecte s’ha assegut, aquest dijous, al banc dels acusats davant un jurat popular en l’Audiència de València i s’enfronta a una pena d’un any de presó per un delicte de tràfic d’influències, tal com li reclamen el ministeri fiscal i l’acusació, que exerceix l’Ajuntament. La defensa reclama l’absolució.
L’acusat nega haver cobrat res per agilitzar aquesta llicència, que al principi figurava que era per a l’obertura d’una pensió amb cafeteria, encara que realment era per a un prostíbul. Després de la seua negació, el fiscal ha demanat a la Sala que reproduïra una conversa que manté amb la víctima en la qual s’escolta –encara que ell no l’ha reconeguda com a pròpia– com li demana “600 eurets” i “dos ‘polvos’ més quan ho tingueu inaugurat”.
“Amb 600 eurets ho podem avançar”, s’escolta en la conversa, i li matisa “amb açò, discreció. Si no, s’acabarà el rotllo”. L’acusat ha negat que ell participara en aquesta conversa, encara que sí que ha reconegut altres dues amb la víctima en la qual parla del pagament d’una quantitat de diners per a pagar unes reposicions a un tècnic particular, però no com una espècie de comissió.
L’acusat ha insistit: “Mai he demanat res per a agilitzar una llicència perquè, a més, és naturalment impossible”. També ha asseverat que “mai” va demanar l’expedient de la víctima ni va voler veure’l perquè no podia. “Per a mi, ell és un malson ara, però abans, no. Abans era la conya del romanès que anava a obrir un prostíbul…”, ha afegit.
Preguntat pel fiscal sobre si es pren tant d’interès amb qualsevol persona que li demana informació per a tramitar una llicència, ha respost que “sí”: “Tinc un caràcter obert. Rotundament, sí. Si venia de la ràdio, sí”. Sobre aquesta última informació, l’acusat ha explicat que col·laborava en una ràdio valenciana i donava el seu telèfon i correu electrònic per a atendre dubtes o donar consells.
Els fets van succeir entre el 2014 i el 2015, quan la víctima, de nacionalitat búlgara, va sol·licitar una llicència municipal per a una pensió amb cafeteria i va ser informat que els tràmits s’anaven a retardar a causa de la quantitat de sol·licituds. Així, el sol·licitant es va posar en contacte amb l’acusat per telèfon i van quedar a anar a veure el local juntament amb un altre arquitecte municipal. “Quan vam arribar allí i vam veure que ja tenien un projecte, ens en vam anar. No vam estar ni cinc minuts”, ha exposat l’arquitecte.
Després d’açò, l’acusat ha reconegut que van tenir més converses per telèfon i que van quedar un dia per a explicar-li l’estat de l’expedient i les possibilitats. Però ha negat, en contra del que sosté el ministeri fiscal, que li demanara 50 euros per aquests tràmits. Així com també ha negat que després li reclamara altres 600 més per a agilitzar l’expedient.
