La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat, aquest divendres, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les querelles que va anunciar contra tots els membres del Govern de la Generalitat i contra alguns membres de la Mesa del Parlament per l’1-O.
En concret, el ministeri públic els acusa dels delictes de prevaricació, desobediència i malversació. Pel que fa a la Mesa del Parlament, la querella s’ha presentat contra els cinc membres que van votar a favor de l’admissió a tràmit de la Llei del referèndum.
En el seu escrit contra el Govern, de 45 pàgines, el fiscal superior, José María Romero de Tejada, demana al magistrat instructor del TSJC diverses diligències d’investigació i mesures cautelars. Entre les diligències destaquen la declaració de tots els investigats, l’aportació de les còpies de les actes de la sessió del Govern del 6 de setembre i les còpies de les notificacions, requeriments i avisos sobre les sentències i interlocutòries del Tribunal Constitucional per aquesta qüestió.
De les mesures cautelars, destaca la petició d’un ofici a tots els alcaldes de Catalunya perquè donen instruccions per tal d’impedir que es facilite “cap recurs personal o material, inclosos locals” per a la celebració del referèndum. També sol·licita que s’envie un ofici a la policia espanyola, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra perquè “adopten les mesures necessàries per a impedir la promoció, organització i celebració del referèndum” i perquè intervinguen efectes o instruments, fins i tot requisant urnes, sobres, manuals de les meses, impresos, elements informàtics i anàlegs.
D’altra banda, també demana el tancament de dues pàgines web: garanties.cat i connectat.voluntariat.gencat.cat/referendum2017. Així, es demana la interrupció del servei si el servidor és a l’estat espanyol o el bloqueig de l’accés des de territori espanyol si el servidor és a l’estranger. També demana bloquejar l’accés a qualsevol altre mitjà de comunicació o xarxa social que faça la mateixa funció de difusió del referèndum i d’inscriure voluntaris. En el mateix sentit, es demana ordenar als directors de mitjans de comunicació, escrits o audiovisuals, públics o privats, amb seu a Catalunya per no inserir cap publicitat institucional o propaganda sobre el referèndum.
Per últim, demana que s’exigisca fiança als investigats o fins i tot l’embargament de béns per a assegurar el pagament de les possibles responsabilitats econòmiques, així com autorització judicial per a entrar i escorcollar domicilis.
El fiscal justifica la petició de mesures cautelars per la “reiteració” de la posició del Tribunal Constitucional així com “les conductes reiterades d’incompliment” dels investigats, amb “gairebé evidència de delicte flagrant”, assegura. En aquest sentit, el ministeri públic diu que el temps que trigaria a dictar-se sentència ferma podria donar lloc a la comissió del delicte: un referèndum “per a desmuntar l’ordre constitucional”.
Per la seua banda, la querella contra part de la Mesa del Parlament, de 67 pàgines, no demana mesures cautelars, però sí diverses diligències d’investigació, com ara la declaració dels investigats i de quatre testimonis: el secretari general de la cambra, Xavier Muro; el lletrat major, Antoni Bayona, i els dos membres de la Mesa que van votar contra l’admissió a tràmit, José María Espejo-Saavedra i David Pérez.
Igualment també demana les actes del ple del 6 al 8 de setembre, les actes de les reunions de la Mesa dels mateixos dies i els textos de les lleis del referèndum i de tramitació.
