PP i Cs converteixen el plurilingüisme dels xiquets de 3 anys en un debat sobre independentisme

Les Corts convaliden el decret-llei de llengües mentre la dreta fa de la política educativa del Consell l'antesala de la secessió

Les Corts van aprovar ahir el decret-llei que regula l'ús de les llengües en l'educació, un pedaç per a engegar amb normalitat el nou curs lectiu després que el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) suspenguera el decret original que associava més hores de valencià amb més hores d'anglés.

El PP havia demanat que el Consell tornara a aplicar el seu decret del 2012, i així ha sigut en tots els nivells educatius llevat dels xiquets de 3 anys i alguns de 4 i 5 inscrits en escoles que van demanar l'aplicació avançada del model previst en la norma suspesa. 

Això és el que, en teoria, s'havia de discutir ahir a les Corts. I això és el que va plantejar el conseller d'Educació, Vicent Marzà, durant la presentació del decret-llei. El que normalment hauria sigut un debat sobre el model lingüístic amb crítiques de l'oposició al voltant de la suspensió i del fet que el conseller haja hagut d'improvisar una norma a contrarellotge per a iniciar el curs, es va convertir en una sessió on PP i Cs van portar l'analogia amb Catalunya a l'extrem de comparar una crítica a una decisió judicial amb un colp d'estat o a assimilar l'augment de les hores de valencià a les aules amb la llavor de l'independentisme.

Demanda de suspensió

Va ser una sessió estranya. Les síndiques de Cs i PP, Mari Carmen Sánchez i Isabel Bonig, van intentar que no se celebrara per incompliment del reglament de les Corts que fixa el Debat de Política General a l'inici del període de sessions. Els qualificatius d'"il·legal" i "inconstitucional" van circular a dojo per l'hemicicle. 

El president de les Corts, Enric Morera, va tancar la qüestió tot citant un precedent anterior i va ordenar la celebració del ple. Vicent Marzà va defensar la mesura en nom de la normalitat de l'inici de curs, la tranquil·litat dels pares i el compliment de les decisions judicials. Va advertir que no permetran que els xiquets continuen sent monolingües, com ara ocorre amb el 70% dels alumnes que ixen del sistema escolar, o que només el 6% acabe l'educació amb un cert domini de l'anglés. El conseller també  va retraure a l'oposició que vulga menystindre el valencià i no va ocultar la voluntat de fomentar-lo.

Més que filibusterisme, el PP va practicar el trilerisme, en el benentés que, en aquest joc de mans, quan la víctima innocent tria una de les opcions, la boleta negra no es troba davall de cap de les tres corfes d'anou. Per això, mai no pot guanyar i la juguesca es conceptua com a estafa. El joc d'ahir va consistir a fer desaparéixer el decret-llei del debat sobre el decret-llei.  

La resposta de la diputada popular Beatriz Gascó va estar farcida d'expressions com "xantatge lingüístic, atac a la divisió de poders, decret mordassa" i l'inevitable epítet d'"inconstitucional". La conclusió va caure dels llavis de Gascó pel seu propi pes. Marzà vol "desobeir" les decisions judicials i el PP "no vol ser còmplice d'una vulneració de drets que és un calc de la situació que es viu a Catalunya".

Mentre el debat transcorria, Isabel Bonig anava demanant la paraula per cada al·lusió al PP efectuada per algun dels intervinents. Per si el mateix contingut del debat no fera del ple un espectacle suficientment estrany, les contínues peticions de paraula de la líder popular i les seues intervencions amb permís o sense de Morera encara allunyaven més l'objecte del debat del que ses senyories estaven expressant.

El debat va desbarrancar en eixe moment. La notable permissivitat del president de les Corts davant de l'espontaneïtat de la líder del PP va contribuir que la boira s'espesseira fins al límit de fer oblidar què s'estava substanciant al debat.

Odi i autoodi

Un dels moments més xocants d'un ple farcit d'estones al·lucinants es va produir quan el diputat de Podem Cèsar Jiménez va explicar com va superar el seu “autoodi” gràcies al mestratge de Manel Garcia Grau, qui va ensenyar-li a estimar el valencià.

La resposta de Beatriz Gascó va donar a entendre que l'antiga responsable de Política Lingüística desconeix el significat d'un concepte propi de la sociolingüística associat al menyspreu dels parlants d'un idioma cap a la seua llengua materna induït per la ideologia dominant. La diputada del PP es va embolicar en un seguit d'acusacions al voltant dels qui fomenten l'odi tot justificant-se en el fet que ella “no” odia el valencià. “L'únic odi és el que vostés tenen al Partit Popular”, va sentenciar.

Mercedes Ventura va anunciar que el seu grup no participaria en la votació del decret-llei d'educació. / INMA CABALLER

La diputada de Cs Mercedes Ventura va rematar la feina de Bonig tot anunciant que el seu grup ni tan sols participaria en la votació. Quan Morera va anunciar que el debat estava clos, Ventura i els seus 8 companys van abandonar l'hemicicle. El seu exsíndic i ara diputat no adscrit, Alexis Marí, els va acomiadar des de l'escó amb un gest amb la mà.

Havent votat, Marí va aprofitar el seu torn d'explicació de vot per a retraure amb ironia l'espantada de Cs. "Per als que se n'han anat, faré un 'Trapero': 'Bueno, pues vale, pues adiós". Per als qui se n'han volgut anar, doncs, que se'n vagen", els va etzibar des de la trona, en la darrera contribució per a convertir un ple sobre educació en una de les sessions més estrafolàries dels darrers anys d'història de les Corts Valencianes.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat