Russafa Escènica torna als orígens: la cultura com a solució als conflictes del barri

Sota el lema 'Camins', el festival de tardor presenta díhuit estrenes que es podran veure del 14 al 24 de setembre

La setena edició del festival de tardor, Russafa Escènica, ha fet un viratge cap al punt d'inici malgrat que les condicions de supervivència d'un esdeveniment com aquest, nascut al caliu del barri, ara són més que satisfactòries, com va manifestar efusivament el director artístic del certamen, Jerónimo Cornelles, aquest dimarts a La Nau de la Universitat de València durant la presentació de la nova edició.

Russafa Escènica proposa, del 14 al 24 de setembre, la possibilitat de gaudir de 18 estrenes i de veure quatre Boscos –peces llargues– i catorze Vivers –peces breus–. La programació es retalla malgrat que el pressupost ha augmentat, va explicar Jerónimo Cornelles, perquè el festival "torna als orígens" de l'any 2012; el motiu no és altre que un intent per dignificar la remuneració dels artistes: si hi ha menys propostes s'entén que hi haurà major demanda. En aquest sentit, per primera vegada, el festival pagarà a totes les companyies 300 euros en qüestions de caixet, una xifra que el mateix Cornelles ha reconegut que és insuficient: "no dóna ni per a pagar la il·luminació", però que és la que ara mateix pot pagar el festival –en aquest sentit el responsable de la programació ha revelat que rep per un any de feina poc més de mil euros de remuneració–, però, si més no, a la quantitat fixa se li sumarà a més a més el recapte de la taquilla.

Un altre fet innovador és que, després de sis anys, el festival ha aconseguit rebre l'impuls de totes les institucions de la Generalitat a través de l'Institut Valencià de Cultura, que aporta 28.000 euros al pressupost del Russafa Escènica. L'Ajuntament de València, per la seua banda, ha aportat 10.000 euros a la vidriola del festival, que també ha comptat amb el suport de les accions encaminades perquè fites com aquesta puguen optar, per primera vegada des del canvi polític al cap i casal, a una ajuda pública. La Universitat de València també ha volgut aportar el seu gra d'arena a aquesta edició i ha estat "al nostre costat des del primer dia", com va incidir Cornelles, així com els patrocinadors privats, la Fundació d'Artistes Intèrprets, la Societat de Gestió (AISGE) i el mateix barri de Russafa, el motor del festival com va destacar el vicerector de Cultura de la Universitat de València, Antoni Ariño, en dir que "Russafa Escènica és ara un festival consolidat i nascut des de baix, des de les classes populars".

El festival, però, no és alié als problemes del barri, va indicar al seu torn Ana Sanahuja, coordinadora de les activitats paral·leles que tenen lloc al llarg dels deu dies del festival. Russafa Escènica vol ser, en eixe sentit, un lloc per a trobar solucions a la gentrificació que assota el barri, així com a la disjuntiva que plantegen les obres del Parc Central. "El barri està sent transformat i nosaltres som veïns i, per això, som sensibles a tot això. Les obres del Parc Central poden ser una oportunitat per a abordar necessitats d'infraestructures del barri com el parc de Granero, l'Institut, el Centre de Dia de Majors, etc.", va afirmar el director de producció, Ximo Rojo. Però no només es pretén que la cultura siga una via de solucions socials, sinó que també implica una dosi de pedagogia enfront del "model de consumidors" que els anteriors governs, autonòmic i local, van instaurar entre la societat valenciana. Russafa Escènica "vol fer front" a eixe model apostant per un "model cooperatiu de la cultura", va afegir Rojo, qui va destacar que el festival "no és només un projecte de barri, sinó que està obert a la ciutat, al País Valencià i a l'Estat", va apuntar el director de producció.

Una programació per a "generar indústria"

Russafa Escènica segueix apostant per dur fins al festival diversos programadors culturals que a més de conéixer les propostes mantindran, "com no sol ser habitual", contacte entre els creadors i els responsables de les progamacions, va explicar Jerónimo Cornelles. Això, si més no, ajuda al fet que el festival, a més de donar la possibilitat de gaudir de les arts escèniques, "genere indústria", va afegir el director artístic. En aquesta edició hi seran fins a deu programadors culturals d'àmbit autonòmic i estatal.

A aquesta 7a edició es van presentar 170 propostes inicials, de les quals l'organització ha fet una tria seguint les premisses que hi haja paritat, estiguen coberts tots els vessants escènics i hi tinga presència la producció en valencià, tot i que, com va explicar Cornelles, en aquesta ocasió només hi van arribar tres projectes en llengua pròpia que han estat inclosos en la programació.

Així, sota el lema 'Camins', obrirà el festival la producció pròpia: Ser o no ser, una creació de Maria José Peris, qui també assumeix la direcció d'aquest musical. Dins de la secció Vivers es podrà veure En el caminito nos encontraremos, de Gema Gisbert i Santiago Ribelles; Los caminos del deseo, de Foria Producciones; Mare Mortis, d'Alida Molina i Paloma Mc Allister; ¡Mucha mierda!, de Carmen Comes i Maria Caballero; Tourmalet, de Groc Teatre; Esta obra gentrifica, de A tiro hecho; Ingravidez, de La dramática producciones; La dislexia de los conejos, de Conejos Teatre; Bernarda, de Gilton; Re-Bish, de Las Palmas Colectivo; Konvergenz, de Tremor Dances Company; A,B,C, de Sirera Daanza; A tempo, de Vaya Cia., i Amoureux solitaires, de Triangle Teatre.

Dins de la secció Boscos, la programació inclou Passeig retratat, d'Intrat Cia. Danza; Bienvenido a casa, de Dacsa Produccions; Bios, de Caterva Teatre; i Segarem ortigues amb els tacons, de Teatro del contrahecho.

Pel que fa a les activitats paral·leles, destaca la taula redona, on participaran Teresa Soria, Rosana Pastor, Anna Albaladejo, Abril Zamora i Paula Braguinsky, de manera que, moderades per Antoni Ariño, les cinc actrius i dramaturgues parlaran sobre els seus processos vitals. Amb la col·laboració de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), el festival també inclou concerts a l'aire lliure i debats i taules redones al voltant del lema ('Camins') i en què destaca la reflexió sobre la funció de l'SGAE en l'actualitat i el Premi Fundació SGAE-Russafa Escènica per a impulsar i donar suport a les noves creacions escèniques.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat