Rebel·lia a l'IVAM: l'art feminista per a trencar la visió occidental de la dona àrab

Fotografies com la de Zohra Bensemra demostren que hi ha dones àrabs amb idees diferents que són amigues perquè la religiositat és més "una obsessió europea", apunta Juan Vicente Aliaga, comissari de l'exposició

  • 'En Rebel·lia' és una exposició 'que va més enllà de la lectura occidental'.. DIARI LA VEU
    'En Rebel·lia' és una exposició 'que va més enllà de la lectura occidental'. © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU
  • DIARI LA VEU
    © DIARI LA VEU

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) acull, des del 14 de setembre fins al 28 de gener, En rebel·lia, narracions femenines en el món àrab, una exposició comissariada per Juan Vicente Aliaga que ocupa quatre sales de la galeria Julio González, on es mostren organitzades sota quatre eixos les accions artístiques de diverses dones àrabs per a trencar en molts casos els clixés occidentals que es té sobre elles i, en alguns casos, sobre els seus països i cultures. Tanmateix, l'exposició no defuig de mostrar realitats com les retallades en la llibertat d'expressió, el masclisme, les guerres o el fonamentalisme religiós, però, tot i això, la gran majoria d'artistes àrabs que formen la mostra han exposat als seus països i recullen, d'alguna manera, els canvis que cada territori està vivint. 

En rebel·lia, per tant, és una exposició "que va més enllà de la lectura occidental" d'aquest espai geogràfic que aplega més de 340 milions de persones, va explicar, el passat dimecres, el comissari de l'exposició, Juan Vicente Aliaga. Això no obstant, la mostra dóna resposta al discurs que manté l'IVAM, d'acollir exposicions que han vist com les portes romanien tancades a altres llocs, com va recordar el director del museu, José Miguel García Cortés, qui va posar com a exemple la mostra d'Anzo a la qual "durant un temps aquest museu li havia tancat les portes" o el còmic amb l'ultima exposició sobre fanzins. En aquesta rebel·lia artística de la dona àrab, "les més oblidades de totes", va recordar García Cortés, "elles no són les protagonistes, sinó les seues obres" i, per això, partint d'interessos artístics com la guerra, el cos, el desig, la sexualitat, l'ús de l'espai públic o el pes de la història –que són els eixos sobre els quals s'estructura la mostra–, l'IVAM acull les obres "sense una actitud paternalista", va introduir el director de l'IVAM.

A través de vídeos documentals, fotografies, escultures o pintures, el museu vol mantindre's com "un centre de debat", va afegir García Cortés, perquè "no som una torre de cristall, sinó que volem estar involucrats amb les qüestions socials", de manera que l'IVAM continue sent "un espai actiu" i "no un objecte passiu" davant les inquietuds de la societat.

Amb un centenar d'obres d'artistes com Mona Hatoum, Amal Kenawy, Ahlam Shibli, Rula Halawani, Raeda Saadeh, Zineb Sedira, Ghada Amer i Leila Alaoui, el visitant podrà veure creacions fetes a diversos països àrabs i, per tant, que mostren la seua visió de les situacions reals d'aquells territoris pel que fa a la concepció de la feminitat. Encara que les obres mostren una realitat com és el patriarcat o la violència contra les dones, moltes d'elles volen trencar la visió occidental "estereotipada" i "unilateral" de les dones àrabs com a individus submisos. En aquest sentit, Aliga explica a Diari La Veu que als països àrabs, i als Emirats en concret, hi ha fires i biennals d'art a Dubai o Sharjah, on molts artistes àrabs exposen i hi ha museus que col·leccionen les seues obres, tant moderns com contemporanis. A Doha està el Museu Mathaf, que és el principal museu de la producció artística de la modernitat i la contemporaneïtat i on la majoria d'artistes són àrabs. Però adverteix que, tot i la raonable normalitat artística que viu actualment el món àrab, una "altra cosa és que alguna temàtica que un artista àrab poguera imaginar no agrade a algun dels xeics que manen i, per tant, que als Emirats no s'expose. Això passa, i hem de parlar per tant que hi ha límits a la llibertat d'expressió".

La selecció que ha fet l'expert en el món àrab va des del 1990 fins al 2016, on cobra protagonisme la primavera àrab. Així, la tria conté una estètica bigarrada que va des d'una pretensió documentalista de reflectir un element que està passant en la realitat fins a altres artistes que volen manipular la realitat per a crear una ficció o que proposen una mirada més poètica, com ara Mona Hatoum, "molt més poètica que l'obra de Zohra Bensemra, qui agafa moments de coses que estan passant puntualment", raona Aliaga.

Una societat en canvis

Amb una societat formada per més de 20 països tan diferents entre ells i que evolucionen a ritmes diversos, "cal tindre en compte que entre el 30 i el 40 per cent de l'emprenedoria que es duu a terme està feta per dones", va recordar el comissari de l'exposició. Internet dóna una certa "facilitat per a exposar" els seus treballs, tot i les censures existents, va reconéixer Aliaga.

"Alguns que es consideren fonamentalistes beuen Coca-cola, miren la tele i utilitzen Internet, que està a la resta del món, i això no és cap impediment per a mantindre les seues idees. A altres, el que més els importa és que al seu país hi haja una democràcia vertadera, que es facen reformes polítiques, que tinguen treball, etc. Això són canvis fonamentals, molt més que la religió", explica, a aquest diari, Juan Vicente Aliaga, qui ha estat viatjant pels països àrabs des de fa més d'una dècada.

Al llarg d'aquests territoris, a hores d'ara, hi ha estudis feministes a centres superiors com ara a Universitat Mohamed V de Rabat, a la Universitat de Tunísia, a Beirut o al Cairo, va recordar el comissari. "El món àrab està canviant", va assegurar Aliaga després de recordar el seu darrer viatge a Marraqueix. "El tema de la religió és més una obsessió europea, evidentment existeix i està present en el món àrab però hi ha dones als països àrabs que tenen idees diferents i són amigues, com demostra la foto de Zohra Bensemra. Per a elles, el fet que una persona porte hijab és una qüestió religiosa però també cultural, com el franquisme a Espanya. Les transformacions poden ser en l'àmbit religiós i en el polític sense que siga contradictori", afegeix preguntat per Diari La Veu. Tanmateix, tot i els canvis, que han propiciat una proliferació d'importació d'artistes europeus als principals centres econòmics, com ara Dubai, encara hi ha molts països àrabs que "no es plantegen un mercat de l'art", va apuntar el comissari.

Aquest dimecres, l'IVAM rebrà algunes de les artistes exposades en la mostra i el visitant podrà recórrer les imatges que palesen "la complexitat" del món àrab, que "pateix el fonamentalisme" islàmic amb molta més intensitat que occident.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat