Puig debat amb Podem mentre Bonig i Ciutadans parlen de Catalunya

Antonio Estañ demana al Consell que no peque de "triomfalisme" i el president de la Generalitat admet que el canvi està sent "dur i costós"

Acaba d'arribar-hi i no és, ni de moment aspira a ser-ho, el cap de l'oposició, però Antonio Estañ va ser l'únic disposat a debatre amb Ximo Puig al Debat de Política General. La síndica del PPCV, Isabel Bonig, hi va renunciar des del primer moment per a reprendre el debat de divendres sobre el decret-llei de plurilingüisme i parlar d'un país on el govern vol imitar el de Catalunya perquè està lliurat als "nacionalistes independentistes de Compromís".

Ximo Puig va dedicar dos hores a fer balanç dels primers dos anys de legislatura i llançar una vintena de propostes per al futur immediat que, al seu parer, consolidaran "la reconstrucció" del País Valencià després de dos dècades de governs de dretes. Bonig, però, va obviar-ho tot disposada a demostrar que el Consell està obsedit amb Catalunya fins al punt de batejar la nova televisió com a Àpunt, als seus ulls, una còpia d'un lema independentista català.

Isabel Bonig va demanar a Puig que es desmarque dels "independentistes de Compromís". / INMA CABALLER

Més enllà del caràcter histriònic de l'afirmació, la presidenta del PPCV sembla desconèixer que Àpunt no era un nom que a Ximo Puig li fera el pes. Dimarts, després d'assistir a la presentació de la imatge gràfica dels nous mitjans, va admetre que ja s'hi estava acostumant. El ben cert és que el nom el van triar els directius del nou ens públic.

Després d'aquesta broma ja costava diferenciar quan Bonig estava parlant seriosament o no. Com quan va afirmar que ella havia concertat la cita de Puig amb Rajoy de la setmana passada o quan va proposar que el 20% dels col·legis impartiren el 80% de les classes en anglés –a la manera d'alguns centres privats– com a forma de garantir la igualtat de rics i pobres a l'hora d'aprendre una llengua estrangera.

Mari Carmen Sánchez calca Bonig

La nova portaveu de Ciutadans (Cs), Mari Camen Sánchez, va estrenar-se al gran debat anual amb els mateixos recursos que Bonig. Va optar per adreçar-se directament al conseller d'Educació, Vicent Marzà, a qui, a més d'acusar-lo de ser "independentista" també va retraure-li que ha "portat el caos a l'inici de curs escolar". Segons això, Puig és "ostatge" dels seus socis, però un ostatge amb capacitar de destituir els suposats segrestadors perquè, quan es va adreçar a Puig, li va demanar la destitució "d'un conseller mentider" que vol imposar "la immersió lingüística".

Mari Carmen Sánchez està convençuda que el Consell vol que Àpunt siga "el seu altaveu". / INMA CABALLER

Sánchez no va arribar a fer broma amb Àpunt, però va afirmar que "els ciutadans no volen un altre Canal 9, però tampoc una altra TV3" i va donar per fet que el govern vol "una tele que li faça d'altaveu" perquè "és la tele del Botànic". Tampoc no va estar-se d'expressar la gran reivindicació de Cs al Consell del darrer mes: que es definisca al voltant del referèndum de Catalunya i que "no es pose de perfil".

Sánchez va posar tan difícil la rèplica de Puig que el president de la Generalitat va repetir-li les idees principals del seu discurs inicial abans d'aclarir que "el model de plurilingüisme no és d'immersió, tot i que seria legítim". Una mica desesperat es va preguntar "per què Cs no està d'acord amb un pla que busca que els alumnes aprenguen 3 llengües".

Ritmes i models

Antonio Estañ va comparéixer ahir amb les piles carregades. Va plantejar que el govern del Botànic no pot limitar-se a posar pedaços als efectes perniciosos de les retallades en serveis socials i a esperar que una nova bombolla de la construcció i un model turístic basat "en la quantitat" es convertisquen en el motor del creixement econòmic.

El nou síndic de Podem va posar sobre la taula un problema de ritmes i d'objectius al voltant del compliment de l'Acord del Botànic. Es va mostrar desconfiat després de detectar "triomfalisme" en el discurs de Puig i preocupat respecte de la manera com el Consell pensa fomentar la "vertebració territorial".

Estañ va demostrar que la seua formació està fent un esforç per a trobar el seu nínxol parlamentari després de dos anys en què se l'ha percebuda, principalment, com a la tercera pota de la majoria d'esquerres, però sense trobar un discurs propi. Les càrregues del síndic oriolà van ser ahir de profunditat. Els ritmes i les intensitats reclamades van més enllà d'una qüestió quantitativa.

Antonio Estañ va retraure a Puig el seu discurs "triomfalista i sense autocrítica". / INMA CABALLER

En turisme, Estany va plantejar escoltar les protestes normalment desqualificades com a 'turismefòbia' i va plantejar un model on no calga "que cada any se supere el nombre de visitants" i on es posen en primer pla les condicions laborals "de kellys i cambrers" i s'aprove "un impost progressiu" per les pernoctacions, per tal que els beneficis revertisquen en tota la societat. "Quina barbaritat", va ser l'expressió quasi unànime que van cridar els diputats del PPCV presents.

Ximo Puig es va esforçar a rebatre Estañ, tot negant "cap mena de triomfalisme" amb arguments possibilistes. Va admetre que el canvi "està sent dur i costós" i va donar a entendre que comparteix els plantejaments de fons del líder de Podem, però que les circumstàncies financeres i l'herència rebuda suposen entrebancs que no permeten "anar tan de pressa" com voldrien.

L'amable frec a frec entre Puig i Estañ va ser el veritable debat sobre l'estat del País Valencià del 2017. Van discutir sobre quins són els reptes del futur immediat, amb moltes coincidències pel que fa a la destinació, però amb moltes diferències –algunes ben fondes– sobre la ruta concreta, el mitjà de transport i la velocitat que cal per a arribar-hi.

La realitat paral·lela plantejada pel PPCV i Cs –que amb l'ara diputat no adscrit Alexis Marí de síndic havia protagonitzat el debat de l'any passat– va fer impossible un intercanvi real de punts de vista amb Puig, obligat per les circumstàncies a un sobreesforç per a corregir inexactituds i desmentir afirmacions, si més no, poc certes . 

Publicitat
Publicitat