Al País Valencià, durant el 2016, més de 70.000 espectadors van gaudir del cinema en valencià gràcies a la campanya ‘Cinema a l’escola’ d’Escola Valenciana i, a més, els cicles de projeccions de ‘Cinema en valencià’, programats els últims anys per la Universitat d’Alacant, la Universitat Miguel Hernández, la Universitat de València i la Universitat Jaume I, han representat, segons els seus organitzadors, “un gran èxit” atés que en molts casos el públic interessat ha sigut superior a l’aforament de les sales.
Són xifres i actuacions que fan visible la necessitat del públic de poder gaudir de les creacions audiovisuals en la seua llengua pròpia, però que dissortadament es troba amb moltes dificultats per a poder accedir a aquest tipus de contingut, ja que l’oferta es redueix a la mínima expressió, amb l’excepció dels Albatexas a València, els únics de la ciutat que programen íntegrament pel·lícules en llengua pròpia o subtitulades en valencià.
Precisament la sala, recuperada el març pel cineasta Ventura Pons, va ser l’escenari de presentació del “refugi” on el públic valencià pot trobar matèria audiovisual en llengua pròpia. FilminCAT és la primera plataforma digital de distribució de cinema i sèries de televisió íntegrament en valencià i com en el cas de Filmin –plataforma especialitzada en cinema independent i d’autor– els seus principals proveïdors de continguts i també accionistes són algunes de les distribuïdores independents més importants com Avalon Distribución, El Deseo, Golem, Tornasol, Vértigo Films, Versus Entertaiment i Cameo entre d’altres.
1.300 metratges en llengua pròpia
Entre els 11.000 títols dels quals disposa la plataforma, actualment uns 1.300 s’ofereixen en valencià. “Anem a bon ritme i ens agradaria anar més ràpid perquè el nostre públic poguera trobar tot el material que busca”, va explicar ahir Juan Carlos Tous, un dels fundadors de Filmin. La plataforma, que va nàixer amb el suport de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), té firmat un conveni amb TV3 per a poder fer ús dels subtítols que gasta la televisió pública catalana. “Ells aporten aquest treball i nosaltres les pel·lícules; es tracta de creuar dades i compartir esforços. I si tot va bé, confiem a tindre subtitulats 2.000 llargmetratges quan acabe l’any”, va indicar Tous.
El resposable de FilminCAT també va valorar la possibilitat d’arribar a un acord semblant quan es pose en marxa Àpunt. “Estaríem encantats de poder col·laborar amb els nous mitjans de comunicació valencians”, va expressar Tous tot subratllant que l’adveniment de la plataforma no suposa la fi del consum tradicional de cinema. “Tractem de complementar l’oferta. El nostre catàleg és accessible –la quota mensual ronda els 8 euros– a través de tot tipus de dispositius amb connexió a Internet”, va indicar.
I és que com va indicar Tous, l’objectiu és generar noves audiències, principalment entre la gent que ha crescut, s’ha format i s’ha escolaritzat en valencià. “Si escolaritzem en valencià, per què els nostres xiquets i joves no poden tindre accés al cinema en valencià? Jo veia Bola de Drac, però els fills que han rebut l’ensenyament en valencià la veuen en castellà o anglés. Jo hem pregunte per què s’ha perdut tot això i vull que els xiquets puguen tindre les seues pel·lícules o sèries favorites en la seua llengua”, va indicar l’impulsor de FilminCAT.
Juan Carlos Tous: “Si escolaritzem els xiquets en valencià, per què els nostres joves no poden tindre accés al cinema en la seua llengua?”
Així mateix, la plataforma també vol donar resposta al sector de la indústria cinematogràfica i audiovisual, que travessa una situació “molt complicada”. “Oferim un espai a metratges que no troben lloc on ser exhibits. D’igual manera també té cabuda el material que es projecta als festivals i que les grans distribuïdores rebutgen. També tenim aquest material perquè pensem que la festa dels festivals ha d’eixir de l’espai físic on se celebren, sobretot quan Internet et permet estar en qualsevol lloc”, va explicar Tous.
Juan Carlos Tous va lloar l’aposta dels Albatexas a València conscient de les dificultats per a consolidar-se entre el públic de la ciutat. “Fan moltíssima falta espais com aquestes sales i ho dic jo que vinc d’una ciutat on hi ha molta oferta i és molt complicat”, va reblar.
La presentació de la plataforma es va realitzar dins de la posada en marxa de campanya ‘El valencià, al cinema’, promoguda per la Plataforma per la Llengua. El delegat de l’entitat al País Valencià, Manuel Carceller, va dir que la campanya reivindica “poder escollir, perquè en tenim dret”, pel·lícules en versió en valencià, doblades, subtitulades o en versió original “en igualtat de condicions respecte de qualsevol espectador, perquè és un dret a la igualtat que considerem bàsic en una comunitat amb llengua pròpia”.
Manuel Carceller: “Reivindiquem poder escollir perquè tenim dret a poder veure pel·lícules en versió en valencià, doblades, subtitulades o en versió original en igualtat de condicions respecte de qualsevol espectador”
Per aquest motiu, la Plataforma considera que cal donar suport a projectes com els dels cinemes Albatexas de València; crear un acord entre el Govern, la Generalitat Valenciana i el govern de les Illes Balears per a compartir materials audiovisuals i acostar tots els territoris de llengua comuna; i donar suport a la plataforma digital de continguts audiovisuals en valencià FilminCAT i a la projecció de cinema en valencià arreu del país.
Per part de les institucions valencianes, hi va asistir la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, qui va destacar el treball de la corporació “per a sensibilitzar els ajuntaments de la necessitat d’apostar per la llengua pròpia en la producció de continguts audiovisuals i conscienciar-los de la importància de consumir materials editats i/o produïts en valencià”. En aquest sentit, la vicepresidenta va convidar els consistoris a adherir-se a la moció promoguda per la mateixa Plataforma per la Llengua perquè els ajuntaments donen suport explícit al cinema en valencià. Un text on es recorda que el doblatge i la subtitulació de pel·lícules en valencià “és ínfim” i que la llengua pròpia es troba en clar desavantatge en aquest sector en relació amb altres llengües.
