Una llengua de pel·lícula

El públic que demana cinema en valencià continua sense espais on trobar una oferta estable i garantida mentre que el sector audiovisual confia en l'engegada d'À Punt per a eixir de la pitjor crisi
/ València
1 octubre 2017 01:00h
Els Albatexas ofereixen una programació de metratges en versió original subtitulats en valencià

La demanda de cinema en valencià és molt superior a l'oferta de què actualment disposa el públic que vol consumir productes audiovisuals en la seua llengua. Almenys aquesta és la percepció que tenen les entitats que defensen i exigeixen que la igualtat lingüística arribe a tots els àmbits de la vida quotidiana d'un país amb llengua pròpia. Amb aquest objectiu, la Plataforma per la Llengua ha posat en marxa recentment la campanya 'El valencià, al cinema', que reivindica que els espectadors puguen veure "amb normalitat" pel·lícules al cinema o a través d'altres canals, com el DVD o el lloguer per Internet, en valencià. 

No és l'única organització que s'ha mobilitzat en la mateixa direcció. Escola Valenciana disposa de les iniciatives 'Cinema a l'escola' i 'Cinema en valencià', gràcies a les quals, durant el 2016, més de 70.000 espectadors van gaudir de productes cinematogràfics en valencià. Els cicles de projeccions de 'Cinema en valencià' programats els últims anys per les universitats públiques valencianes han tingut un gran èxit, segons els seus organitzadors. A més, cada vegada són més els municipis –en l'últim any una cinquantena– els que s'animen a incloure cinema en valencià entre les seues actuacions. 

Es tracta d'inciatives privades i d'alguns ajuntaments que tracten de respondre a una necessitat real de la societat valenciana. "La demanda de material audiovisual en valencià és ofegadora. Hi ha una necessitat real per part de la societat de poder tindre accés a productes fets en la seua llengua. Existeix un nombre cada vegada més important de gent que vol aprendre la lengua i no hi ha millor manera per a fer-ho que escoltar-la fent allò que més els agrada", explica Alexadre Ordaz, un dels responsables de Ficció en Valencià. La web va nàixer a finals del 2015, tot just dos anys després del tancament de RTVV, i a iniciativa d'un grup de persones d'origen castellanoparlant que s'han ensenyat el valencià –entre altres vies– a través de Canal 9 i l'han fet la seua llengua.

Alexandre Ordaz: "La demanda de material audiovisual en valencià és ofegadora. Hi ha una necessitat real de la societat per accedir a productes fets en la seua llengua"

Responsabilitat de les institucions

Com recorda el seu manifest fundacional, Ficció en Valencià té l'objectiu d'arreplegar, de manera progressiva, col·lectiva, col·laborativa i sense cap ànim de lucre, tota la informació possible (idealment, acompanyada de mostres de vídeo o d'àudio) dels films i sèries que existeixen (o que hagen existit) en valencià, ja siguen productes originals o doblats, per a posar-la en coneixement i al servei de la societat valenciana. "Estem fent el que correspon a les institucions públiques: recopilar i monitorar tot el que s'ha fet audiovisualment en la nostra llengua. Alguns han oblidat que es tracta del patrimoni audiovisual del poble valencià", explica Ordaz. Així, assenyala la gran quantitat de material que s'ha destruït o que ha quedat oblidat en algunes de les empreses de doblatge perquè van haver de tancar després de la desfeta de Canal 9. 

Captura de pantalla de la pàgina web Ficció en Valencià, on s'inclou tot el catàleg de produccions audiovisuals en llengua pròpia / DIARI LA VEU

Des d'aquesta perspectiva, Ordaz assenyala el paper que ha de jugar la nova televisió, les emissions de la qual estan previstes per la primer trimestre de 2018, com a motor per a prestigiar la llengua. "La gent ha de veure els seus actors i actrius favorits parlant en valencià; els xiquets han de veure Disney en la seua llengua. A qualsevol televisió li dóna prestigi tindre el seu propi Al Pacino, per posar un exemple. És un factor de diferenciació molt important que els directius d'À Punt no haurien de perdre de vista", recomana el fundador de Ficció en Valencià.

Això no obstant, es mostra escèptic respecte a l'engegada de la televisió. "Si els preocupara el tema ja podrien haver-se fet coses xicotetes, però hi ha tanta il·lusió que cal donar-los un marge de confiança", diu alhora que apunta a l'audiència infantil i el jovent com les prioritàries a l'hora d'enganxar-les. "Amb Bola de Drac, Canal 9 va aconseguir fidelitzar un sector cabdal per a la difusió de la llengua", indica. 

Alexandre Ordaz: "El públic ha de veure els seu actors i actrius favorits parlant en valencià; és un factor de diferenciació que els directius d'À Punt no haurien de perdre de vista"

Els Albatexas, un espai de "militància" i nou públic

L'última de les iniciatives que s'han posat en marxa per a fer del valencià una llengua de pel·lícula correspon als Albatexas. Al març, l'empresa gestionada per Ventura Pons va recuperar un espai històric de la ciutat, com van ser els Albatros, i va presentar una programació de metratges en versió original subtitulats en valencià i a preus populars. Sis mesos després de començar el projecte, el seu gestor, Josevi Marco, assegura que l'evolució pel que fa l'assistència d'espectadors és "positiva" tot i no poder oferir encara cap xifra. "Això no funciona com una empresa a l'ús que si en un any no veu resultats es planteja tancar. En el món de la cultura els temps s'allarguen; això és una carrera de fons i hem d'aguantar més que en altres sectors. Ara per ara, estem lluitant amb els ulls tancats", expressa Marco. 

Josevi Marco: "L'evolució de públic és positiva, però tot seria més fàcil si la militància no s'exercira exclusivament fent declaracions"

Pel que fa al perfil del públic que s'acosta als Albatexas n'hi ha dos ben diferents. El primer correspon a gent que va des dels 35 fins als 55 anys amb un nivell cultural alt, valencianoparlants, grans amants de cinema. "Es nota que és gent militant de la llengua i la cultura", indica Josevi Marco. L'altre està format per gent jove que aprofita els convenis amb les universitats i la proximitat dels cinemes als campus i residències universitàries. "En aquesta franja he trobat una diferència molt gran respecte a la joventut d'altres generacions a les quals els feia vergonya parlar en valencià. Sortosament això ja no es produeix", es congratula Marco. Això no obstant, apunta que tot seria més fàcil si la militància no s'exercira exclusivament fent declaracions, sinó "trobant tres euros i temps per veure bones i grans pel·lícules en la nostra llengua". 

Presentació de la campanya de la Plataforma per la Llengua al Cinemes Albatexas / DIARI LA VEU

100% en valencià

"Necessitem més espais per a donar cabuda i atendre la distribució dels treballs que s'estan fent en la nostra llengua i que dissortadament no existeixen". La reclamació la fa qui compta, al seu bagatge professional, amb més de trenta anys com a actor, productor, director i guionista i amb tota l'experiència d'haver sigut protagonista d'alguns dels muntatges en la llengua pròpia amb més èxit: Carles Alberola. Coneixedor a fons de la complexa realitat del sector, el cofundador d'Albena insta les institucions valencianes no sols a millorar la línia d'ajudes que s'ha obert –"ja es nota el canvi", diu–, sinó a arribar a acords amb espais públics o privats perquè s'exhibisquen tots aquests treballs.

"Hem d'aspirar a aconseguir que siga normal i fàcil veure pel·lícules en valencià, que no siga observat com una cosa estranya. És una lluita que mantinc des de fa molt de temps, hem de trencar les inèrcies que encara perviuen", reclama Alberola, qui ja ha completat tot el procés de la seua primera pel·lícula, rodada íntegrament en valencià i que serà subtitulada en castellà, francés i anglés: M'esperaràs?. "Personalment i professionalment ha sigut una experiència en totes les fases. A més, és la culminació d'un somni que tenia des de menut", confessa. Ara s'està decidint en quins festivals serà exhibida –el mercat asiàtic i europeu són els destins amb més possibilitats–, però la seua estrena al territori valencià serà ja el 2018. "Tot l'equip està acostumat a treballar en valencià i per tant s'han sentit igual de còmodes que en ocasions anteriors, perquè és la llengua amb què treballen i es comuniquen", expressa. 

Carles Alberola: "Si les produccions en valencià funcionen al teatre i a la televisió també poden fer-ho a la gran pantalla"

Alberola es mostra molt optimista respecte a la possibilitat de poder consumir, de forma habitual i en els grans cinemes, pel·lícules en valencià, atés que si les produccions en la llengua pròpia funcionen al teatre i a la televisió igualment poden fer-ho a la gran pantalla. "És un treball que hem de fer tots junts: administració, públic i sector cultural. Hem de trencar les barreres i fer tot el possible perquè les coses passen, encara que els resultats siguen a llarg termini", insisteix l'autor d'una vintena de produccions teatrals, dos curtmetratges i set sèries audiovisuals.

Cales Alberola en una moment del rodatge de "M'esperaràs?", una comèdia agredolça sobre l'amor, l'amistat i la cerca de la felicitat / ALBENA

Tard per al doblatge d'À Punt

Les esperances, com apunten tots els agents implicats en el sector audiovisual, es concentren, ara per ara, en l'engegada d'À Punt. Això no obstant, els professionals no estan segurs que els nous mitjans de comunicació valencians tornen a convertir-se en el motor que necessita el sector. El Col·lectiu de Professionals del Doblatge del País Valencià ja ha dit que considera "insuficients" els dos milions d'euros que s'han consignat per a doblatge per a aquest mateix any, la mateixa quantitat que s'ha previst per a 2018. "Sincerament, és una quantitat ridícula", critica el president de l'entitat, Sergio Capelo. "Si l'aposta de la direcció d'À Punt és fer-ho tot el valencià, s'han quedat curts", indica.

Per a demostrar la seua afirmació posa sobre la taula la quantitat de diners que es van gastar en aquesta matèria els governs del PP: "Amb Francisco Camps com a conseller de Cultura es van destinar cinc milions d'euros al doblatge de pel·lícules i sèries, una quantitat que es va mantindre fins a l'última època, amb José López Jaraba a la direcció de l'ens, quan la xifra es va reduir dràsticament fins als 400.000 euros", conta Capelo.

Sergio Capelo: "Si la intenció d'À Punt és fer tota la programació en valencià, els dos milions que es destinaran a doblatge són insuficients"

Fonts de les poques empreses que han "sobreviscut" gràcies al doblatge en castellà per a les televisions privades i al "refugi" a Catalunya recorden que el 90% de la feina venia de Canal 9, ens que en l'última etapa ja va deixar de pagar a les mercantils. "Abans del tancament de RTVV vam convocar una vaga per l'endarreriment en el pagament dels treballs, alguns de fins a tres anys", indica una veu de l'Associació Valenciana de Dobladors i Sonorització (AVEDIS) que prefereix mantindre's en l'anonimat. "De tot el sector sols han pogut subsistir les tres o quatre de tota la vida perquè estan fent coses en castellà per a productores de Madrid i aquests estan baixant molt els preus, de manera que estem perdent diners per a poder subsistir", lamenta tot emfasitzant que amb el tancament de la radiotelevisió valenciana es van "carregar" completament el sector. "I ara, de tot el pressupost que hi ha sobre la taula, ens estan oferint una almoina", critica. 

A la desfeta actual del sector i els possibles problemes de finançament en aquesta nova etapa, caldria afegir els del mateix treball de doblatge. "Si es manté la xifra de programar entre 1 i 3 pel·lícules a la setmana, ja fem tard si la tele es vol posar en marxa el primer trimestre de 2018. Si ha de ser material nou, perquè els drets d'emissió hauran caducat, aquestes pel·lícules haurien d'estar ja preparades. Un doblatge no es fa de hui per a demà", adverteix Capelo. "Dissortadament, la nostra professió no està no reconeguda i és molt difícil i complicada, sobretot quan travessem un llarg desert com aquest, en què hem perdut grans professionals que s'han buscat la vida fora", lamenten els empresaris. En aquest sentit, adverteixen de la falta de "veus" per a alguns papers. "En aquest moment no podem garantir un càsting complet. Per exemple, veus de galà protagonista no en tenim prou", indica Capelo. "Ens podem trobar que totes les pel·lícules tinguen les mateixes veus", adverteix la font d'AVEDIS.

Sergio Capelo: "La desfeta és tal al sector que no podem garantir un càsting complet de veus i fem tard per a doblar material nou si la tele ha de començar a emetre en les primeries de 2018"

La llengua de la nova televisió

Així mateix, els dobladors també tenen dubtes sobre la llengua que s'utilitzarà majoritàriament en la programació d'À Punt. "Amb tots els respectes per Aragó i Extremadura, ens mereixem una televisió millor que la que fan des d'allí. I si vols fer una televisió que vertebre i que defense els trets identitaris i diferenciadors, no has de mirar les audiències", reclamen des d'AVEDIS. "L'aposta ha de ser 100% en valencià. És el punt diferenciador de la resta de televisions que pot consumir l'audiència. S'ha de fer una bona programació per a totes les franges de públic i íntegrament en valencià. No podem tornar a èpoques anteriors on s'utilitzaven totes les argúcies possibles per amagar la llengua en els mitjans públics", reivindica Capelo.

Des d'aquesta perspectiva, recorda que a l'exdirector general de RTVV, Amadeu Fabregat, no li agradava el treball del doblatge al valencià. "Ho preferia en castellà i, com que la llei establia que s'havien de projectar pel·lícules en la nostra llengua, el que feia era programar-les a hores intempestives. A més, ho feia programant primer la versió en castellà i després en valencià per a assegurar-se així el 'fracàs' d'audiència de les pel·lícules doblades al valencià", relata Capelo.

"Ho dic amb tot el coneixement: la gent no veu un metratge en funció de la llengua, sinó que tria si li agrada l'oferta. Karate Kid en valencià és la pel·lícula que més audiència va tindre a Canal 9. Per tant, veure pel·lícules en la nostra llengua no ha de ser una qüestió de militància, sinó que s'ha de garantir des de l'administració", defensa. "Jo mai hauria programat una pel·lícula en castellà en la nostra televisió, va en contra dels nostres interessos com a poble", indiquen els empresaris.

L'IVC es posa les piles

Conscients de les necessitats del sector, l'Institut Valencià de Cultura (IVC), sota la direcció d'Albel Guarinos, va convocar la concessió d'ajudes a la producció audiovisual, entre l'1 de gener de 2017 i el 31 de desembre de 2019, tots dos inclusivament, per un import total de cinc milions d'euros. Unes ajudes que, per segon any consecutiu, mantenen el suport a projectes que es basen en adaptacions de llibres d'escriptors valencians amb la finalitat de conjugar la difusió tant d'històries creades per autors valencians com de llibres valencians. "El valencià està en l'ADN de l'IVC i ho estem demostrant cada dia", defensa Guarinos.

També es privilegia com a criteris de valoració la presència de professionals valencians en els equips tècnics i artístics dels projectes presentats. L'objectiu, com destaca el director adjunt de la sotsdirecció de Cinema i Audiovisual de l'IVC, José Luis Moreno, és contribuir a la recuperació de la producció audiovisual valenciana almenys fins al 5 % de la producció estatal, centrant-se en el suport a certs sectors destacats de la indústria audiovisual com són l'animació i el documental.

next