Com ha estat el pas de la humanitat pel món? Quina empremta ha deixat l’home i quins elements han condicionat la seua existència? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que es planteja l’artista d’Alacant Ángel Masip, qui des d’aquest divendres 15 de setembre exposa al Centre del Carme Dos minuts i mig per a la mitjanit (Two and a half minutes to midnight). Es tracta d’una instal·lació comissariada per Juan Luís Toboso i emmarcada dins del segon moment del cicle ‘Reinventar el Possible-Accionar l’imaginable’, que al seu torn duu al museu les idees que el comissari va plasmar en el seu projecte guanyador del 365 DIES VLC que convoca el Consorci de Museus.
El títol de l’obra, Dos minuts i mig per a la mitjanit, no és cap arbitrarietat, sinó més aviat un pretext que pretén situar el visitant davant d’un moment concret com és la fi del món. Masip recrea i proposa una situació postapocalíptica partint de l’informe (Two and a half minutes to midnight) elaborat per investigadors associats a la Harris School of Public Policy de la Universitat de Chicago, que publiquen des de 1947 el Bulletin of the Atomic Scientists i mantenen en funcionament el Doomsday Clock, un rellotge metafòric que marca l’aproximació de la humanitat a la destrucció total. Els científics, però, després dels canvis produïts des del passat 26 de gener, marcat principalment pel triomf de Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes, mantenen que l’apocalipsi està cada vegada més a prop.
Masip no pretén crear hipòtesis sobre la situació posterior a una destrucció definitiva de la humanitat, com així va explicar aquest divendres durant la presentació de la seua obra, una instal·lació feta ex professo per a la sala que l’acull. Amb llum zenital, l’artista planteja al visitant una revisió de les conseqüències de l’acció humana sobre la terra. D’aquesta manera, l’espectador s’hi trobarà materials que han ajudat a la destrucció de la naturalesa com són les ampolles de plàstic o el fibrociment; al·legories, però, que recorden la construcció. Unes plantes seques i enderrocs distribuïts tant dins de la instal·lació com en la mateixa sala proposen una reflexió al visitant.
L’artista presenta els elements dins d’unes suposades vitrines i elements que rebrien un altre ús en un museu en condicions normals, però que són presentats ací en un altre pla atés que la intenció d’Ángel Masip és també posar en qüestió el mateix espai expositiu, és a dir, el museu. “L’exposició busca crear contradiccions i provocar estranyesa en l’espectador”, va destacar Juan Luís Toboso, el comissari de la mostra.
Els interessos personals de l’artista, i que tracta de transmetre a través de Dos minuts i mig per a la mitjanit, passen per “qüestionar la nostra identitat i interessos culturals”, va explicar Masip, “per a preguntar-nos com i qui construeix la història i en base a què”. Amb l’apocalipsi “pres com a símbol”, qui sap si evitable o no, perquè la fi del món “no és un fet real”, va incidir l’artista, l’obra proposa que l’espectador es pregunte de quina manera s’ha relacionat l’home amb l’espai que l’envolta. L’obra presenta altres reptes al visitant, ja que aprofita les divisions físiques reals de la sala, de manera que l’espectador es veu obligat a deixar un espai per a accedir a l’altre si vol veure l’extrem oposat de la instal·lació.
Que obres com Dos minuts i mig per a la mitjanit arriben al Centre del Carme és fruit de les diverses convocatòries públiques que va posar en marxa el Consorci de Museus a partir de l’arribada de José Luís Pérez Pont a la direcció de l’espai expositiu, qui va recordar que amb les cinc noves convocatòries artístiques i de comissariat que estan encara obertes “podrem fer un mapa valencià par a mostrar el que s’està fent a nivell tècnic, artístic i de comissariat”, és a dir, tindre una foto fixa de la creativitat i investigació de les arts plàstiques valencianes que, com va incidir Pérez Pont durant la presentació d’aquesta mostra, “mai s’havia fet”.
