“Encadenar-nos? Crec que ja seria l’últim que ens tocaria fer per a evitar el tancament de l’Escalante”. La pregunta i la resposta les pronuncia el president de l’Associació d’Actors i Actrius del País València (AAPV), Ximo Solano. L’entitat va fer ahir una crida a través de les xarxes socials amb l’objectiu de reactivar la petició que va llançar a través de la plataforma Change.org fa tres mesos i amb la qual sol·licita a la Diputació de València que no es tanque la històrica sala del carrer de Landerer.
La insistència dels actors es produeix dies després de conéixer-se que la corporació no està disposta a assumir els sis milions d’euros que costaria la reparació de l’espai segons l’informe tècnic extern que es va encarregar per a avaluar els danys que van motivar el tancament “temporal” de la sala. Solano accepta en part l’argument econòmic utilitzat pel diputat de l’Àrea de Patrimoni, José Ruiz, a l’hora de prendre la decisió de no renovar el lloguer amb el propietari, El Patronat de la Joventut Obrera. “Entenc la postura de la Diputació quan diu que són molts diners, però estaria bé que per primera vegada en molts anys el teatre fóra una prioritat per a una institució del País Valencià. Una altra cosa, i ja entraríem dins de la ideologia, és que a l’actual corporació li puga doldre que els diners que costa la rehabilitació siguen per a una institució de l’Església”, indica Solano, tot apuntat que la Diputació de València va tancar l’últim exercici amb 33 milions de superàvit.
Ximo Solano: “Estaria bé que per primera vegada en molts anys el teatre fóra una prioritat per a una institució del País Valencià”
Dany econòmic i social irreparable
En aquest sentit, el president dels actors considera que encara hi ha marge de maniobra de negociació entre els propietaris i la institució presidida pel socialista Jorge Rodríguez per a evitar el que qualifica com una “pèrdua irreparable” per al poble valencià. “Si realment hi ha voluntat de recuperació, encara estem a temps. Nosaltres el que intentem és apropar les postures entre la Diputació i els propietaris perquè València no pot perdre ni un sol espai cultural més”, expressa Solano.
A més, insisteix que la inversió de què s’està parlant seria per a obtindre un benefici de llarg recorregut. “No conec les xifres de què s’està parlant, però invertir sis milions d’euros en un espai que pots aprofitar cinquanta anys o comprar per a tota la vida em sembla baratíssim, atés, insistic, la situació de solvència de la corporació”, expressa Solano. “El dany econòmic que suposaria el tancament de la sala –continua– és incalculable. El teatre, al País Valencià, no s’està veient com una inversió social, però tampoc econòmica. Perdre l’Escalante com a empresa productora és perdre una part de l’economia molt important del barri on està ubicat”.
Projecte viu
El president de l’AAPV també transmet la seua preocupació pel projecte artístic, ja que tampoc comparteix la promesa feta per la Diputació, segons la qual es mantindrà la programació de l’espai tal com està concebuda. En la seua opinió, afirmar això suposa no saber com funciona el món de les arts escèniques. “Quan es perd un lloc teatral, tothom assegura que es pot recuperar el projecte. Però això no és així; els projectes teatrals estan arrelats a un lloc físic. Hi ha una cadència del públic per a anar a un lloc determinat, hi ha uns colors, unes arquitectures i unes energies que fan que eixe espai siga així. Si ara perdem l’Escalante, que és l’únic espai que queda viu des de fa 30 anys junt amb el Palau de la Música i l’IVAM, creats en un moment determinat, i l’únic que ocupa un palau renaixentista, estarem perdent el projecte teatral amb més continuïtat al País Valencià”, critica Solano.
Ximo Solano: “Si perdem l’Escalante, perdrem el projecte teatral amb més continuïtat al País Valencià”
Això no obstant, Solano reconeix que l’Escalante no és el millor espai teatral. “Ja ho sabem, però és que els millors espais teatrals tecnològicament molt preparats no tenen per què ser necessàriament els millors per a transmetre una idea”, explica alhora que fa una crida perquè a la petició de l’AAPV se sumen els centenars de centres escolars que han gaudit amb les representacions per al públic infantil i la gent que s’ha aficionat al teatre gràcies a l’oferta de la sala.
“Necessitem que tothom li faça costat, ja que no és un teatre qualsevol, és bressol de professionals i de públic. Posem-nos a treballar per a recuperar l’Escalante per als valencians”, reclama.
Llei de protecció dels espais culturals
El president dels actors valencians apunta també que l’Escalante no es trobaria en aquesta situació de “risc i indefensió” si l’administració valenciana haguera atés una petició del sector que cueja des de fa tres dècades: l’aprovació d’una llei semblant a la que hi ha a altres països d’Europa que evite la pèrdua dels espais que han acollit qualsevol disciplina de les arts escèniques. “No hem d’oblidar que València va ser la ciutat de l’estat espanyol amb més espais escènics, més de 60 teatres en actiu a principis del segle XX i fins l’any 1940. I si hem anant perdent patrimoni és perquè a ningú, independentment del color que siga, li ha interessat”, lamenta Solano, qui reclama un interlocutor polític que realment es prenga seriosament el sector. “Els polítics valencians estan molt allunyats de les necessitats de la cultura; no veuen, no saben, però tampoc volen saber-ho, que invertir en cultura és rendible per a tots els sectors”, rebla.
