Pedro Sánchez va estar-se tres hores a València. El temps suficient per a reunir-se amb Ximo Puig al Palau de la Generalitat, fer un passeig fins al convent del Carme, donar la seua visió del que ha de ser el socialisme del segle XXI i posar la gestió del govern del Botànic com a exemple de com, malgrat “el finançament insuficient”, es poden desenvolupar polítiques socials i escometre infraestructures.
El líder dels socialistes espanyols va tindre el detall de destacar la promesa de Puig durant el Debat de Política General de construir 200 col·legis. Ho va fer davant dels representants socialistes al Comité de les Regions de la Unió Europea amb una al·lusió concreta al bon ús dels fons comunitaris que abans “es malbarataven” en grans fastos i altres excessos.
Quasi un any després del trauma de l’escapçament de Sánchez de la Secretaria General del PSOE i quan no han passat ni tres mesos del seu renaixement amb les primàries ni dos des de la reelecció de Puig al front del PSPV, els dos líders comencen a reconstruir una relació que mai va ser fluïda. Condemnats a entendre’s una vegada han passat els processos interns del partit, el d’ahir va ser el primer acte d’un procés que, encara que no els convertisca en amics de l’ànima, almenys permet una relació normalitzada amb l’objectiu de conservar les posicions al País Valencià i intentar l’assalt a la Moncloa.
La fugaç estada de Sánchez al cap i casal no va permetre-li escoltar com Puig valorava com a “positiva” la trobada i li atorgava un paper decisiu en la consecució d’un nou sistema de finançament. “És fonamental que el PSOE estiga al costat dels valencians com ens agradaria que hi estiguera l’actual govern”, va assegurar el cap del Consell després que Sánchez s’haguera compromés a donar suport al Corredor Mediterrani, al finançament i a la millora de les inversions.
Els socialistes europerus miren Catalunya
Mentre que Sánchez va referir-se al referèndum de l’1 d’octubre com un punt d’impacte produït “pels patriotes que diuen defensar la pàtria i s’obliden dels ciutadans” en una crítica creuada tant a Carles Puigdemont com a Mariano Rajoy, el president del Comité de les Regions, el belga de parla alemanya Karl-Heinz Lamberz, va aprofundir en l’origen del conflicte actual tot recordant que el 2006 hi va haver un intent de renovar la relació entre l’estat espanyol i Catalunya amb la reforma de l’Estatut que no va reeixir.
Lamberz va recordar que “el Tribunal Constitucional hi va tindre un paper” en això en una al·lusió a la sentència que va desfigurar el text votat pel poble de Catalunya i convalidat per les Corts Espanyoles. L’exministre belga va apel·lar a l’experiència del seu país, on cada “10 o 11 anys torna el problema entre comunitats i es tornen a asseure per tal d’arribar a una nova entesa”.
