L’aula magna de la Universitat de València ha acollit, aquest dimecres, un seminari sobre l’informe de la comissió d’experts per a la reforma del finançament autonòmic, amb presència de nou dels savis designats per les comunitats i per l’administració estatal. El representant del País Valencià, Francisco Pérez, ha destacat que la despesa real de les autonomies en servicis públics fonamentals ha sigut negativa entre el 2009 i el 2016. “És important dir-ho perquè, aquesta setmana, Expansión parlava en el seu editorial de despesa desaforada”, ha indicat.
Pérez ha detallat les imperfeccions de l’actual sistema de finançament autonòmic, com ara una insuficiència global de recursos que, segons l’informe, es va situar en 16.484 milions d’euros el 2015. A més, segons els experts triats per les autonomies, es dóna la paradoxa que les autonomies de règim comú (totes menys el País Basc i Navarra) ajusten les seues despeses però tot i així augmenten el seu endeutament. D’altra banda, segons els savis, l’administració estatal sobreestima la recaptació dels tributs cedits en una quantia que el 2015 va assolir els 3.166 milions d’euros.
Per aquestes raons, els experts nomenats per les comunitats consideren que els recursos del sistema de finançament autonòmic no cobreixen la despesa efectiva en sanitat, educació i benestar social de les comunitats autònomes. Més enllà del discurs comú, la procedència de cada savi determina els seus matisos. En el cas de Carlos Monasterio, representant d’Astúries, és recomanable “modular el percentatge de la recaptació d’IVA que reben les comunitats en cas d’una crisi”.
Santiago Lago (Galícia) s’ha referit a la situació valenciana –”No és just que València estiga on està”– i ha defensat la necessitat de “clarificar el grau d’anivellament” desitjable, és a dir, els patrons de repartiment del finançament per capita en funció de la capacitat impositiva de cada territori. Per la seua banda, Francisco Adame (Andalusia) s’ha referit a la manca d’harmonització en les deduccions del tram autonòmic de l’impost sobre la renda. “Tenim més de cent deduccions autonòmiques d’IRPF a Espanya”, ha apuntat. A més, ha titllat els governs de l’Estat de “covards en matèria tributària” per haver cedit a les comunitats la competència sobre els impostos de patrimoni i successions.
Per últim, María Antonia Monés (administració estatal) ha emfatitzat sobre les mancances que, al seu parer, té l’informe dels experts, com ara l’omissió de les diferències de costos entre comunitats. “Les places en residències d’ancians no costen el mateix a Catalunya o Balears que en unes altres comunitats perquè els preus del mercat immobiliari o en alimentació no són els mateixos”, ha explicat, abans d’advertir que si no s’inclou aquesta variable en la reforma del sistema, “caldrà acceptar l’anivellament parcial”.
L’experta, designada pel govern espanyol, ha apostat per un sistema de finançament amb un únic fons –ara n’hi ha sis– que es nodrisca de les aportacions de l’Estat i de les comunitats autònomes. Monés ha qüestionat així una de les conclusions de l’informe dels experts, que defensa un fons bàsic similar a l’actual fons de garantia i un fons d’anivellament vertical dotat amb prop de 4.000 milions d’euros.
Soler: “Cap comunitat perdrà diners”
El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, que ha inaugurat el seminari, ha afirmat que és “bon moment” per a abordar la reforma del sistema de finançament, ajornada per al 2018, i ha valorat que “si s’atén la suficiència per a cobrir els servicis bàsics, cap comunitat perdrà diners amb el nou finançament”. Preguntat pel Compte General, que reflecteix més de 200 milions en pèrdues en les empreses públiques de la Generalitat –tal com va avançar aquest dimarts Diari La Veu–, Soler ha reconegut la tasca “dolorosa de netejar l’herència del sector públic” procedent d’anteriors legislatures.
