El vessant verd dels bancs de llibres

Els programes d'intercanvi entronquen amb l'economia circular gràcies a l'estalvi d'aigua i electricitat, la reducció de residus sòlids i la reutilització

Quan es parla del programa Xarxa Llibres, sovint es fa en termes econòmics. Per exemple, segons dades facilitades per la Conselleria d'Educació, gràcies a aquest banc de llibres de text les famílies valencianes estalvien 300 euros de mitjana en despesa amb la tornada a l'escola. I no només un curs, sinó durant tots aquells que no hagen de comprar nous lots de llibres.

Però, en un moment en què ens enfrontem a un atzucac ambiental global, "els beneficis ecològics són els menys comentats, però potser resulten més importants que l'estalvi econòmic", remarca Pedro Domínguez. Ell és professor a l'IES Tulell d'Alzira, químic especialitzat en sanitat ambiental i portaveu de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció.

Mateixos llibres, menys contaminació

Domínguez comença el seu raonament parlant d'allò que s'estalvia per no haver de fabricar tants llibres nous cada any i posa com a exemple el centre on ell treballa, on hi ha 315 alumnes que participen en el programa i s'han retornat 1.876 llibres. "Els 1.876 llibres recollits a l'institut equivalen a uns 938 quilograms de fusta i per a fabricar-los es consumeixen 16 arbres de 25 anys, 94.000 litres d'aigua, 7.100 kWh d'electricitat i uns quants quilograms de diversos productes químics", assegura. I continua: "Si s'utilitzen fins a quatre anys, aleshores s'estalvien 48 arbres, 280.000 litres d'aigua, 21.000 kWh i el triple de productes químics". En el procés de fabricació dels llibres també es generen residus sòlids. Domínguez ho xifra en 1.400 quilograms per 1.876 llibres.

La fabricació i distribució de llibres també va emparellada amb la contaminació pel transport, començant per portar la fusta des del bosc fins a la fàbrica de paper, de la fàbrica a la impremta, de la impremta a les llibreries o grans superfícies i, finalment, dels comerços a les cases. Segons Domínguez, els valencians generem cada any més de dos milions de tones de residus sòlids urbans, "una muntanya creixent que no sabem ja on abocar, perquè en reciclem només un 40%". A més, denuncia que en llocs com la Ribera la major part d'aquests residus se'ls enduen a abocadors d'Alacant o Múrcia, de manera que es contamina pel transport. Reutilitzar els llibres ajuda a reduir aquesta quantitat de residus sòlids urbans.

La fabricació i distribució de llibres també va emparellada a la contaminació pel transport

Domínguez parla del seu institut, amb 315 alumnes, però les dades poden extrapolar-se a tot el país. Segons les dades facilitades a l'inici del curs per Educació, enguany participen 377.015 alumnes als bancs de llibres, un 16% més que el curs passat; concretament, 21.739 alumnes més a Primària i 30.462 alumnes més a Secundària. Per demarcacions, hi ha 45.629 alumnes a Castelló (un 15% més que el curs passat), 197.867 a València (un 14% més) i 133.519 a Alacant (un 20% més), amb el 100% de centres públics adherits i el 78% dels privats o concertats.

Per a Domínguez, que s'ha encarregat de fer els càlculs, "en quatre anys, els arbres que estalvia la Xarxa Llibres podrien formar un bosc, l'aigua podria alimentar una llacuna i l'electricitat podria abastir un poble". Per això, aquest professor, químic i activista ambiental indica que "la reutilització de llibres resulta molt recomanable econòmicament, ecològicament i educativament, de manera que compensa de sobra els perjudicis i incomoditats que origina".

Andreu Escrivà critica que, fins ara, el bon comportament ambiental es relacionava només amb llançar els residus al contenidor corresponent. / J. TOLEDO

Canviar el xip

En els mateixos termes s'expressa l'ambientòleg Andreu Escrivà, autor del llibre Encara no és tard (Bromera, 2017), dedicat al canvi climàtic. Però Escrivà va més enllà i destaca que "el vessant ambiental de Xarxa Llibres no és tant l'estalvi de paper, que també, sinó el fet que siga una acció que entronca directament amb el concepte d'economia circular". "Crec que és important fer visible el tema que l'economia circular, que està ara en boca de tothom, no és llançar el llibre al reciclatge, sinó usar la erra que ve abans de 'reciclar', és a dir, la de 'reutilitzar'. I reutilitzant també estàs reduint la quantitat de recursos que consumeixes", explica.

L'ambientòleg critica que, fins ara, el bon comportament ambiental es relacionava només amb el llançament dels residus al contenidor corresponent: "Molta gent, en particular amb el paper, que és un material que es recicla bastant, el que fa és usar-lo sense massa trellat. Així, el que passava amb els llibres de text és que les famílies podien veure com a un bon comportament ambiental el fet de, una vegada acabat el curs, llançar el material al contenidor blau i punt". "Estic un poc fart que ho focalitzem tot sempre sobre el reciclatge, siga en el paper, siga en els envasos", reconeix Escrivà. "Abans de reciclar, cal reutilitzar, cal reduir, cal rebutjar, cal repensar..."

Per a Andreu Escrivà, el vessant ambiental de Xarxa Llibres entronca directament amb el concepte d'economia circular

A banda, explica que la fabricació d'aquests llibres –"cars, de colorets, amb tinta, tapes dures de vegades"– té un impacte ambiental molt més gran. Per això, remarca la importància de lligar a la Xarxa Llibres "un missatge verd", a banda de l'econòmic: "Crec que la reutilització dels llibres és una qüestió molt positiva i que hauria de servir com a exemple per a altres àmbits, on s'està apostant massa per estratègies de reciclatge cru i nu". Escrivà afirma que "la societat s'ha preguntat si cal fabricar un altre llibre o si cal comprar uns llibres que ja existeixen per una qüestió econòmica, cosa que és molt comprensible" i assenyala que, "ara, el que cal és inocular el punt de vista ambiental en aquesta pregunta".

Escrivà també parla de la Xarxa Llibres per oposició a l'obsolescència programada: "Si els xiquets des de xicotets aprenen que tot és d'un sol ús, fins i tot els llibres, tota la seua vida serà d'un sol ús. Però si, en canvi, aprenen que les coses, ben conservades, es poden usar per altres persones, ací pot començar un canvi de mentalitat". L'expert en medi ambient destaca que, mentre que el reciclatge és més aviat una activitat passiva –"ho llances i ja està"–, la reutilització "és molt més interessant, perquè t'obliga a tindre un paper actiu, t'obliga a tractar-ho bé, siga una ampolla de vidre, una bicicleta o un llibre".

Finalment, Escrivà proposa una idea a la Conselleria d'Educació: "Que a banda de l'estalvi econòmic per a les famílies, facen públic el càlcul de la petjada de carboni estalviada gràcies a la Xarxa Llibres", és a dir, dels quilograms de CO2 que no s'han emés, però també dels arbres que no s'han talat, del paper que no s'ha hagut de fabricar o dels quilograms de tinta o aigua que no s'han emprat ni contaminat, "perquè també cal parlar de la petjada hídrica", remarca Escrivà.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat