El 80% dels casos d’abusos sexuals a menors al País Valencià acaben sobreseguts, després de processos judicials que duren una mitjana de tres anys i en els quals els xiquets han de repetir la seua declaració fins a quatre vegades, la majoria en judicis a porta oberta, segons s’extrau de l’informe ‘Ojos que no quieren ver’ que ha presentat aquest dimecres Save the Children.
Es tracta d’un estudi que compta amb un annex específic per al País Valencià, on s’han analitzat els abusos sexuals a menors a través de més de 200 sentències judicials, segons ha indicat l’entitat en un comunicat.
Les denúncies per abusos sexuals a menors en territori valencià van augmentar un 19,2% el passat any, de manera que van passar de 547 el 2015 a 652 el 2016, segons dades del Ministeri de l’Interior. Malgrat aquestes xifres, la majoria dels casos (prop del 85%) continuen ocults, segons Save the Children. La majoria de processos oberts als jutjats valencians se suspenen per falta de causes que justifiquen l’acció de la Justícia, una ràtio que se situa concretament en un 75,6% i que es troba per sobre de la mitjana estatal, amb un 72,2%.
L’organització ha lamentat que aquestes xifres demostren que denunciar i portar el cas als tribunals no és una garantia de protecció per al menor que ha sigut víctima d’abús. A més, les declaracions dels menors suposen un trauma per a les víctimes i el sobreseïment del cas provoca que l’abusador puga seguir en contacte amb els xiquets. L’informe alerta que, tant al País Valencià com a la resta d’Espanya, l’abús sexual es perllonga durant una mitjana de quatre anys, la qual cosa per a l’organització demostra que encara no existeixen les eines necessàries per a previndre i detectar els abusos ni perquè els xiquets puguen denunciar-los.
Falta de testimonis
Els sobreseïments en els casos per abusos sexuals a menors estan relacionats amb el fet que, perquè un testimoni siga vàlid, no ha d’haver-hi retractació, ni interés a mentir i ha d’haver-hi alguna forma de corroborar la declaració, ha explicat l’organització. Tres condicions que segons Save the Children són “complicades de complir” en el cas dels xiquets, ja que, quan veuen la reacció dels adults o pel fet de no voler enviar l’acusat a la presó perquè es tracta d’un familiar o conegut, es retracten. Per això és “complicat” que hi haja testimonis de l’abús, han indicat.
Si no hi ha testimonis, la responsabilitat de donar credibilitat al xiquet recau en mans dels psicòlegs forenses, als quals, en el cas del País Valencià, no se’ls exigeix estar especialitzats en l’atenció a menors d’edat, han assenyalat en el comunicat. L’entitat ha defensat que les declaracions s’han de prendre “al més prompte possible” per un professional qualificat i en presència del jutge instructor, l’advocat defensor i el fiscal i enregistrar-se com a prova preconstituïda. Aquesta prova evita, a més, que el xiquet haja de declarar anys després i reviure el trauma, han ressaltat.
Encara que aquesta prova està recomanada per la Fiscalia General de l’Estat i acceptada en la Llei de l’Estatut de la Víctima del 2015, només el 0,19% de les sentències valencianes es van realitzar seguint la normativa.
Menors de 13 anys
Per al responsable de Save the Children al territori valencià, Rodrigo Hernández, és “intolerable que un xiquet passe una mitjana de set anys entre que comencen a produir-se els abusos i finalitza tot el procés judicial”. En aquesta línia, l’organització ha lamentat una sèrie de “fallos i febleses” en la resposta de les administracions públiques “tant en la prevenció, en la detecció i en el procés judicial com en l’atenció i el tractament psicològic a les víctimes”.
Més de la meitat de les víctimes de delictes contra la llibertat sexual del País Valencià el 2015 era menor de 13 anys, un fet que, per a l’entitat, obri el debat sobre la necessitat d’instaurar l’educació afectiva sexual en l’ensenyament reglat i en edats primerenques. En l’actualitat, l’educació sexual s’imparteix a partir dels 12 anys i no en totes les escoles.
“Malgrat que a la Comunitat Valenciana de manera capdavantera s’ha rebaixat l’inici de l’educació sexual als 12 anys gràcies a la modificació del Pla Integral d’Educació Sexual (PEUS) el 2017, des de Save the Children pensem que continua sent insuficient, ja que més que la meitat dels delictes contra la llibertat sexual es produeixen entre els 0 i els 13 anys”, ha afirmat Hernández, responsable de l’organització en el territori.
Llei per a l’Eradicació de la Violència contra la Infància
Per tot això, l’organització ha reclamat una estratègia integral que incloga una Llei Orgànica per a l’Eradicació de la Violència contra la Infància que establisca, entre unes altres, que s’amplie el Pla Integral d’Educació Sexual (PEUS) i es garantisca l’educació afectiu-sexual en l’ensenyament reglat i des d’edats primerenques.
Un altre dels aspectes que hauria d’arreplegar la normativa és que es done prioritat a la tramitació dels procediments d’abusos a menors i que s’incloga formació específica a tots els professionals involucrats en el procés. A més, reclamen la creació d’una Fiscalia específica i de jutjats d’instrucció especialitzats en aquest tipus de violència.
