El Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha explicat que, davant el “desemparament absolut” per part de l’Ajuntament, els familiars s’han vist “obligats” a recórrer al Síndic de Greuges, la queixa dels quals han presentat aquest dimecres per carta, en la qual han demanat la seua “intervenció” davant la Delegació de Cementeris de l’Ajuntament de València i han presentat un recurs de reposició.
En la carta a la Institució, una filla de Teófilo, Pilar Alcorisa, de 67 anys, explica que el seu pare va ser detingut per la Guàrdia Civil de Figueroles i traslladat al centre de detenció d’Arrancapins de València l’any 1947, i que no va ser fins a 60 anys després quan van trobar el seu parador.
Així, recorda van engegar la recuperació de les restes del seu pare quan va aparèixer una política de suport a les activitats memorialistes en 2007, per la qual van poder obtenir una subvenció del Ministeri de Presidència per a cobrir les despeses de l’exhumació.
No obstant açò, “la subvenció ha hagut de ser retornada a causa del retard en la resolució” de l’Ajuntament, ja que segons la llei s’havia d’emetre abans d’un mes de la petició. Davant açò, la família ha interposat un recurs de reposició davant l’Ajuntament abans d’acudir a la via judicial.
En 2009 Pilar Alcorisa i el seu germà, de 90 anys, van presentar un escrit sol·licitant autorització per a l’exhumació el cos i el seu trasllat al Cementeri de Burjassot, on es troba enterrada la mare i la família. Mesos després, els va ser notificada una resolució de la regidora delegada de Cementeris en la qual se’ls requeria aportar l’autorització de la Conselleria de Sanitat, que van presentar en el seu moment.
Malgrat açò, el procés segueix “bloquejat” i, quatre anys després, s’ha denegat l’autorització, la qual cosa evidencia el “retard maliciós” en la resolució, que ha sigut rebutjada per “motius aliens”, apunta en la carta al Síndic.
Exhumació com a dret humà
El Grup per a la Recuperació de la Memòria explica que l’Ajuntament “no cita en cap moment la Llei de Memòria Històrica i nega tota condició de víctima de persecució o violència per raons polítiques, ideològiques, o de creença religiosa, durant la Guerra Civil i la Dictadura”.
Així mateix, critica que el consistori “viola les disposicions d’aquesta Llei i el procediment que aquesta determina per a la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura”.
“L’exhumació d’una víctima de desaparició forçada i enterrament conforme als seus costums i ritus és pròpia d’una societat democràtica; el contrari viola els drets humans més fonamentals de la persona desapareguda i els seus familiars, dos dels quals ja van morir en aquest temps de bloqueig”, assenyala l’Associació.
Per açò, demana al Síndic “que tinga en compte les recomanacions que han realitzat a l’Estat espanyol els organismes de drets humans de l’ONU sobre els drets de les víctimes de desaparició forçada”.
El cas va ser denunciat davant el Grup de Treball sobre desaparicions forçades o involuntàries de l’ONU, que va transmetre al Govern al desembre de 2013 “el seu desig és que es dugueren a terme les oportunes recerques per a poder esclarir la destinació i parador de la persona desapareguda i protegir els seus drets”, però “fins a hui l’actuació de l’Administració Pública s’ha limitat a dilatar el procediment i denegar l’exhumació”.
Davant açò, el despatx d’advocats de Baltasar Garzón, ILOCAD, ha acceptat portar aquest cas, per la qual cosa “agraeixen” al magistrat “la seua ajuda” i reiteren la seua “determinació d’arribar fins on calga”, ja que “es passen per alt la Llei de Memòria Històrica i les obligacions internacionals que ha contret d’Espanya”.
