Diari La Veu del País Valencià
Nou mesos i dos teatres: 10 raons per a enganxar-te a la nova temporada d’arts escèniques

Dos anys després de l’inici d’aquesta legislatura, la programació d’arts escèniques de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) “és la que el Govern del Botànic volia”. Ocuparà nou mesos d’activitat escènica, des d’octubre fins a juny, i mantindrà la seua oferta als dos teatres que gestiona la Generalitat: el Rialto i el Principal. Les més de quaranta propostes que ofereix la cartellera obrin una nova etapa en les polítiques culturals de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, la de la “fase de normalitat” artística “amb què ens sentim identificats” i fa que –si més no, així ho faran els gestors públics– es puga deixar enrere la “fase de transició” on “havíem de solucionar” les ocurrències del passat, ja que ara la programació de teatre, dansa, circ i música que es va presentar aquest dijous al Teatre Principal de València “està feta íntegrament per l’equip de l’IVC”. Així va introduir el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, la nova temporada 2017-201,8 que també es posarà de llarg a Castelló de la Plana i a Alacant, per a fer realitat la “territorialització cultural”.

Per primera vegada tota la programació pública d’arts escèniques s’ha concretat pensant en una temporada anual. Tot i això, els principals centres escènics, “els que funcionen bé”, va puntualitzar Girona, plantegen les propostes a dos anys vista, i eixe és l’objectiu de l’IVC, que el públic i el sector professionals implicat conega les propostes de bestreta i que els gestors i companyies tinguen marge suficient per a incloure València en gires i temporades. Eixos mecanismes bàsics de funcionament en qualsevol centre artístic tampoc no s’havien donat al Principal i al Rialto fins ara, va incidir el director adjunt d’Arts Escèniques, Roberto García.

Deu raons per a enganxar-se a la temporada

Roberto García va destacar que aquesta temporada seria la que posaria el marcador de les polítiques culturals a zero. Animant a passar pàgina, la programació pretén “fer justícia” amb els autors valencians amb els quals el director adjunt de l’IVC manté un contacte continu des que va agafar les regnes de les Arts Escèniques públiques: “Ells saben la meua intenció de visibilitzar-los” i, per això, afirmava a Diari La Veu, “em sent acompanyat per part de la professió”. Això no obstant, aquests són els motius amb què, sobre el paper, l’IVC vol que la ciutadania s’enganxe a les emocions, com apunta el lema de la temporada, que proporcionen el teatre, la dansa, la música i el circ.

Quatre noves produccions de dramaturgs valencians: L’IVC, sota el segell Teatre del Poble Valencià, i amb coproducció amb la Diputació de València, proposa per a aquesta temporada quatre obres contemporànies d’autors valencians. Tic-Tac, de Carles Alberola, Rodolf Sirera i Pasqual Alapont, és un musical que arribarà al Teatre Principal del 14 de desembre al 7 de gener; abans, però, el Teatre Rialto acollirà Cuzco, de Víctor Sánchez, de l’11 al 29 d’octubre i, posteriorment, la comèdia Càries, de Juan Luís Mira, ocuparà l’escenari del Rialto del 13 al 23 de desembre. Per a l’últim trimestre, el Teatre Principal acollirà l’estrena d’un espectacle al voltant de les migracions, el text i el títol del qual encara no es coneixen ja que els autors, Xavi Puchades, Begoña Tena, Juli Disla i Patrícia Pardo, encara estan en procés de creació, va avanzar Roberto García. Així, a banda de les estrenes, l’IVC ha reposat dos producciones pròpies com són De Sukei a Naima, de Gemma Miralles, coproduïda amb La Dependent i estrenada el passat juliol en Sagunt a Escena, que s’exhibirà al Rialto des del 16 de novembre fins el 3 de desembre, i Els quatre genets de l’apocalipsi, de Blasco Ibáñez i amb traducció de Juli Disla, que es podrà veure entre gener i març del 2018 al Rialto.

Els clàssics “emblemàtics” en revisió contemporània: El degoteig de clàssics “emblemàtics” en la programació comença al Teatre Principal amb La vida es sueño de Calderón de la Barca, amb adaptació i dramatúrgia de Carles Alfaro i Eva Alarte, que inaugura la temporada el 28 de setembre i que es podrà veure fins el 7 d’octubre. Tot i la contemporaneïtat, però considerats clàssics del repertori dramàtic, el centro Dramático Nacional portarà al Principal El laberinto mágico, de Max Aub en versió de José Ramón Fernández i direcció d’Ernesto Caballero; mentre que Pau Miró i Lluís Homar portaran, a l’escenari del Principal, Terra Baixa d’Àngel Guimerà, del 9 al 12 de novembre. Durant el segon trimestre de la temporada (gener-març), el Principal acollirà dos García Lorca: Esto no es la casa de Bernarda Alba, en versió lliure i dirigida pe Carlota Ferrer, i Así que pasen 5 años, amb la companyia Atalaya. Entre abril i juny, el Principal acollirà Josep Maria Pou, que interpretarà Moby Dick amb direcció d’Andrés Lima i la Compañia Nacional de Teatro clásico portarà La dama duende, de Calderón de la Barca. D’altra banda, al teatre Rialto es podrà gaudir d’un Othelo en versió de l’argentí Gabriel Came i la companyia Mika Project.

Dramatúrgia contemporània internacional i valencians “fonamentals”: el primer tast de la dramatúrgia que s’està fent fora de les nostres fronteres arribarà al Teatre Rialto, del 2 al 12 de novembre, amb Un obús en el corazón, de Wajdi Mouawad, amb la companyia L’om-imprebís. Entre gener i març, el Teatre Principal posarà en escena La ternura, d’Alfredo Sanzol, i La tristeza de los ogros, escrita i dirigida per Fabrice Murgia i coproduïda pel Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Brussel·les i Teatres del Canal. Durant aquest segon trimestre de la programació, al Rialto la companyia A tiro hecho i Carla Chillida portaran a escena Les solidàries, de Patrícia Pardo, que es va poder veure en el festival Tercera Setmana; també el Teatre Rialto, entre abril i juny, acollirà Vago, una producció alacantina de Yoska Lázaro; Sigfrid Monleon dirigirà En tierra, de Geroge Brandt, i Teatro de la Resistència celebrarà els seus 25 anys interpretant 1789, en un universo paralelo, de Hadi Kurich.

Del folk a l’antiga passant per la música contemporània: el menú de música l’obrirà el 8 d’octubre, en el Teatre Principal, Maria del Mar Bonet, qui celebra 50 anys als escenaris. A més a més, el concert servirà per a recuperar la Trobada de Música de la Mediterrània (que s’inclou dins del Mostra Viva del Mediterrani); el 14 d’octubre, Capella de Ministrers presentarà El so del passat: l’arrel del futur; entre gener i març, el Teatre Principal acollirà el que potser serà l’últim concert de Paco Muñoz, i tornarà Miquel Landete amb el seu Sènior i el Cor Brutal. A més, Carles Dénia presentarà, en el Teatre Rialto, el seu darrer treball discogràfic, basat en el Cant Espiritual d’Ausiàs March, i dins del festival Ensems, entre abril i juny, el Rialto acollirà el minimalisme de Carles Santos amb el mític Tocatico-Tocatà.

La dansa valenciana avalada pels MAX: El Teatre Principal acollirà, entre gener i març un cicle de dansa que s’iniciarà amb l’estrena d’una versió de Mulïer, l’espectacle de Maduixa Teatre guanyador de dos premis MAX en la passada edició. Seguirà amb Lluita, una coproducció de l’IVC amb Titoyaya dansa, i acabarà amb Man Ray, una proposta coproduïda per Taiat Dansa, el festival GREC i l’IVC que es va poder veure aquest estiu en Sagunt a Escena. A partir d’abril arriba al Principal el festival Dansa València –que també ocuparà l’escenari del Teatre Rialto– i l’IVC presentarà un nou espectacle basat en l’obra Divinas Palabras, de Valle-Inclán, una creació que compta amb Édison Valls, Rosángeles Valls, Ana Luján, Toni Aparisi i música de Pep Llopis.

Primera Nit del Circ valencià: A proposta de l’Associació Professional del circ de la Comunitat Valenciana (APCCV), el Principal serà el lloc on se celebrarà el 18 de novembre la primera gala dedicada al circ valencià. L’espectacle servirà pera normalitzar un sector que, com destacava el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, Daniel Simon, durant la presentació de Cirarte, és una disciplina amb molt de múscul en les comarques del sud. Les companyies valencianes mostraran diferents números per a promocionar el circ, dignificar-lo i contribuir a la professionalització del sector.

Apostes arriscades: Per primera vegada, el Teatre Principal tindrà una instal·lació que combinarà so i dramatúrgia del 25 d’octubre fins al 5 de novembre. Es tracta de la producció de l’IVC Biblioteca de sons i sorolls, creada i dirigida per Enric Monfort i José Antonio Portillo, que ocuparà l’escenari del carrer de les Barques però que tindrà una rèplica en el vestíbul del teatre, ja que, junt a la instal·lació, Portillo portarà la seua Biblioteca de cuerdas y nudos, que es va poder veure el 2015 al TEM del Cabanyal.

L’Escalante en Nadal s’instal·la al Rialto: el teatre que gestiona la Diputació de València i que dirigeix Josep Policarpo s’instal·la durant el Nadal al Teatre Rialto per a oferir el seu cicle nadalenc. El 26 i 27 de desembre Tresperté durà Oopart, Historias de un contratiempo; el 28 i 29, la Companyia Ferroviaria presentarà una nova versió de Cuento de Navidad; el 2 i 3 de gener la Petita Malumaluga farà el seu tribut als Beatles amb Bitels per a bebés, i la Trócola circ tancarà la programació el 6 i 7 de gener amb Emportats.

Enganxar el públic jove (menor de 35 anys): Les xifres d’assistència de la passada temporada “van ser prometedores però esperem enguany anar més enllà”, va indicar Roberto García. En aquest sentit, augmentar l’afluència de públic als teatres públics parteix del “quilòmetre zero”. Per a accelerar el flux, l’IVC ha llançat per a aquesta nova temporada l’abonament -35 on, per 40 euros, es poden veure cinc espectacles o, per 30, tres propostes de la programació. Però, a més a més, si s’acudeix amb acompanyant, la segona entrada (butaca contigua) podrà beneficiar-se d’un descompte del 50% del preu.

Tocar els sentits: Boke Bazán ha estat el dissenyador de les imatges i Nociones Unidas de la campanya amb què l’Institut Valencià de Cultura vol, sota el lema, ‘Enganxa’t a les emocions’, captivar la societat valenciana i que acudisca al teatre. Per a gaudir de les propostes “no cal experiència prèvia”, indica la campanya, ja que l’administració entén que les més de 40 propostes d’arts escèniques tocaran els sentits dels espectadors.

Comparteix

Icona de pantalla completa