L'interior valencià supera els nivells d'ozó considerats segurs per a la salut de les persones

Administracions, experts i ecologistes coincideixen en la necessitat de coordinar-se per a reduir els efectes d'aquest agent contaminant
/ València
24 setembre 2017 17:08h
Cada dia vora 150.000 vehicles accedeixen a València des de la seua àrea metropolitana.

La ciutat de València incompleix des del 2013 el límit legal de diòxid de nitrogen, principal gas precursor de l'ozó, emés per l'intens transit urbà i metropolità. A més, sis de les díhuit zones en què es divideix el País Valencià a efectes de controlar la contaminació atmosfèrica per ozó han superat durant el 2017 el valor objectiu per a la protecció de la salut establert per la normativa, de manera que han afectat més de 900.000 habitants de l'interior del territori. Així ho va afirmar Miguel Ángel Ceballos, responsable de la campanya sobre ozó d'Ecologistes en Acció, dins de la jornada 'Contaminació per ozó al País Valencià'. Aquest acte, celebrat la vespra del Dia Europeu sense Cotxes, va tindre lloc dijous 21 a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València i va comptar amb la participació d'experts i responsables polítics de l'Ajuntament de València i de la Generalitat Valenciana.

"L'estiu –expliquen des d'Ecologistes en Acció– és el període amb més risc de formació d'ozó troposfèric, també conegut com a 'ozó dolent' per contraposició al de l'estratosfera". Es tracta d'un contaminant secundari produït per la reacció entre la llum solar i el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels automòbils i algunes indústries. 

En la jornada, Ceballos va parlar dels efectes de l'ozó troposfèric sobre la salut i la vegetació, ja que afecta dos terços dels cultius, boscos i espais naturals del País Valencià. A més, va remarcar l'obligatorietat d'informar la població de forma clara, comprensible i accessible. La contaminació de l'aire per ozó troposfèric causa cada any 1.800 morts prematures a l'Estat, especialment entre la població infantil i anciana, les dones gestants i persones amb malalties respiratòries i cardiovasculars cròniques, segons va explicar Amparo Ferrero, de l'àrea d'Ambient i Salut de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio). A més, l'ozó troposfèric, per inhalació, provoca un increment dels riscos de malalties respiratòries agudes i reducció de la funció pulmonar, així com l'agreujament de patologies cardiovasculars.

La contaminació de l'aire per ozó troposfèric causa cada any 1.800 morts prematures a l'Estat

José Jaime Diéguez, expert del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani, va exposar les causes del problema relacionant-hi l'intens trànsit rodat i l'activitat industrial que suporta el litoral mediterrani, així com les situacions d'alta contaminació que cada primavera i estiu afecten l'interior. Diéguez va apuntar la necessitat de coordinar mesures en l'àmbit local, interregional i internacional. Una taula rodona sobre possibles solucions a aquesta contaminació va servir com a cloenda a la jornada. José Manuel Felisi, portaveu de la plataforma València per l'Aire va destacar que, des que s'ha restringit el trànsit de la Plaça del Mercat, "la contaminació per diòxid de nitrogen en aquesta zona de la ciutat s'ha reduït dràsticament".

Giuseppe Grezzi va demanar una major implicació de la població per a substituir el cotxe "per mitjans més nets". / DIARI LA VEU

Julià Àlvaro, secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, va exposar les dificultats per a combatre la contaminació per ozó, ja que no es poden identificar amb claredat les fonts dels seus precursors. Àlvaro també va destacar la necessitat d'adoptar mesures coordinades entre diferents administracions i va denunciar que la Generalitat Valenciana fa temps que ho demana al govern espanyol. Giuseppe Grezzi, regidor de Mobilitat Sostenible de l'Ajuntament de València, va explicar que cada dia vora 150.000 vehicles accedeixen a la ciutat des de la seua àrea metropolitana, "com a resultat d'anys de desenvolupament d'un model urbà dispers que multiplica les necessitats de desplaçaments" i va reconéixer que els canvis s'estan aconseguint "a un ritme més lent del desitjat, per limitacions de personal i pressupostària". A més, va demanar una major implicació de la població per a substituir el cotxe "per mitjans més nets".

Des que s'ha restringit el trànsit de la Plaça del Mercat, la contaminació per diòxid de nitrogen en aquesta zona de la ciutat s'ha reduït dràsticament

També hi va participar Carlos Arribas, vicepresident d'Ecologistes en Acció del País Valencià, qui va recordar que l'elaboració de plans de millora de la qualitat de l'aire per a reduir l'ozó és obligatòria segons la legislació i va assenyalar que els existents ja estan obsolets. A més, va destacar la necessitat d'actuar davant la contaminació d'indústries, com ara la refineria de petroli de Castelló, la cimentera de Sagunt o la fàbrica d'automòbils d'Almussafes, "amb emissions contaminants precursores d'ozó en ocasions superiors a les dels nuclis urbans".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next