Els sectors culturals agafen un poc d’aire després de les dades que ha publicat la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) en el seu Anuari sobre les Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals corresponent a l’any 2016. Malgrat l’IVA cultural situat en el 21% i les cuejades de la crisi econòmica, els indicadors de funcions i espectadors baixen però la recaptació “augmenta lleugerament”, segons recull l’estudi. Tot i que l’anuari és d’àmbit estatal, l’entitat ofereix dades autonòmiques que reflecteixen que els valencians segueixen apostant per anar cada vegada més al teatre i també que ha augmentat l’oferta d’aquesta disciplina. Això no obstant, el consum de música clàssica és la principal activitat cultural dels valencians, gràcies, en bona part, a la gran quantitat de concerts de bandes que tenen lloc al territori.
Tanmateix, malgrat estar entre les tres autonomies on més funcions i espectadors de teatre hi ha, l’assistència dels valencians a les sales no genera un recapte considerable, entre altres motius, perquè el preu de les entrades és més barat que el que paguen madrilenys, catalans i andalusos; pel que fa a la música clàssica, el País Valencià és el territori de l’estat on més concerts s’han fet el 2016, és un dels que més espectadors arrossega, però el recapte no és significatiu, entre altres coses, perquè hi ha un gran nombre de concerts que són gratuïts.
A tot l’estat, el 2016 les Arts Escèniques van aglutinar 13,5 milions d’espectadors que van acudir a les 49.578 representacions. Respecte a l’any 2015 se suposa que s’han venut 46.279 entrades menys i s’han deixat de fer 370 funcions. On més localitats es van vendre per a veure espectacles d’arts escèniques va ser Madrid (4,6 milions), Catalunya (2,5 milions) i el País Valencià (1,5 milions); ara bé, l’economia generada per la venda d’entrades no situa el territori valencià entre els que més economia generen.
Entrant en una anàlisi detallada sobre les disciplines, el 2016 es van fer 46.430 funcions de teatre a l’Estat. Madrid va ser on més se’n van fer (15.394), seguit de Catalunya (10.181) i el País Valencià, que el 2016 va augmentar l’oferta respecte al 2015, de manera que va arribar fins a les 3.416 funcions. L’assistència (12.006.797 en total a l’estat) també està liderada per Madrid (4.265.262 assistents), Catalunya (2.137.846) i el País Valencià, que va perdre un lleuger 0,2% de públic respecte al 2015 però que manté 1.419.618 espectadors de teatre. Tanmateix, la recaptació per a veure Teatre, que va crèixer el 2016 fins els 200.949.286 euros a tot l’estat, no va produir xifres considerables respecte a Madrid, Catalunya i Andalusia, que lideren aquest apartat. El motiu pot ser conseqüència dels preus més reduïts de l’oferta teatral valenciana respecte d’altres platees més cotitzades.
Pel que fa a la dansa, el País Valencià encara no ha aconseguit recuperar un lloc entre els territoris on més representacions, assistència i recaptament es generen. Així mateix, l’SGAE adverteix que la disciplina continua amb el retrocés en tot els indicadors, iniciat el 2008.
L’òpera i la sarsuela continuen perdent representacions, públic i ingressos en l’any 2016. Les 1.121 funcions, els 665.638 espectadors i els 20.526.282 euros se’ls reparteixen Catalunya, Madrid i el País Basc.
La música clàssica, que juntament amb el teatre és un dels productes culturals que més consumeixen els valencians, experimenta el 2016 un ascens en la majoria d’indicadors, ressalta l’SGAE. S’han fet, a tot l’Estat, més concerts (14.972) però el 65,8% són gratuïts i, encara que pugen lleugerament els de pagament, van en augment. El País Valencià és el territori on més concerts de música clàssica es fan (2.412), seguit de Madrid i Andalusia. De nou, els valencians són dels qui més van als concerts; del total de 4.680.019 persones que van assistir, Madrid (879.801) lidera aquest aspecte, seguit pel País Valencià (718.541) i Catalunya (641.384). La recaptació (de 39.604.110 euros en total) no va generar dades significatives al territori valencià, en canvi Madrid, Catalunya i el País Basc sí que van acumular uns ingressos remarcables per venda d’entrades. El motiu és el gran nombre de concerts de música clàssica amb entrada gratuïta que es fan al País Valencià.
Pel que fa a la música simfònica, Madrid, Catalunya i País Basc són els territoris que lideren tots els indicadors. El País Valencià apareix en les dades que ofereix la música de cambra, no en el nombre de concerts però sí en el de públic. Els valencians són els tercers per darrere de madrilenys i catalans a acudir als concerts. Ara bé, de nou, aquests assistents no generen flux econòmic.
La música de bandes, on el País Valencià lidera el rànquing, representa el 20,6% del total de concerts de música clàssica que es fan a l’Estat, però l’SGAE assenyala que la “majoria pertanyen a la categoria de concerts gratuïts” i, per tant, l’economia que provoca la venda d’entrades a tot l’Estat és de 765.699 euros.
Els macrofestivals de música popular viuen un “lleuger increment” el 2016. La majoria es fan a Madrid, Catalunya i Andalusia però el territori que més gent aplega és Andalusia, seguit de Catalunya i Madrid. La recaptació d’aquests festivals més reduïts en el seu format augmenta (fins el 224.532.794 milions) i ací trobem el País Valencià amb 37.156.758 euros en tercer lloc per darrere de Catalunya i Madrid. Ara bé, si als festivals de música popular es resten les xifres dels macrofestivals, l’SGAE apunta que els territoris on més gent acudeix a aquest tipus de concerts viuen a Andalusia, Catalunya i Madrid, que són també els territoris on es dóna major recapte econòmic.
Adéu al disc (definitivament)?
La música gravada a l’Estat ha generat 163,79 milions d’euros però, malgrat el repunt, el sector acumula unes pèrdues del 40,1% arrossegades des del 2008. Ara bé, les xifres provenen del mercat digital, que acumula el 61,2% del total en detriment del mercat físic, és a dir, del disc compacte. El 87,3% de la recaptació que produeix la música gravada prové del mercat digital a través de l’streaming (87,53 milions) i les descàrregues d’Internet i mòbils acumulen 10,25 milions de guanys. Les dades reflecteixen la tendència del consum digital, que es distancia de la compra del suport CD.
El cine repunta entre els valencians
El cinema porta tres anys recuperant-se, segons apunta l’SGAE. Augmenten les sessions, els espectadors i els guanys. Madrid, Catalunya i Andalusia són els territoris que més espectadors arrosseguen a les sales, però el País Valencià, en aquest indicador de públic, està 2,4 punts per damunt de la mitjana estatal.
El 2016 la venda d’entrades va generar 607.970.171 euros. On més van recaptar va ser a Madrid, Catalunya i Andalusia. La despesa mitjana a l’Estat se situa en 13,1 euros, que representen un augment de 0,82 cèntims respecte del 2015. Aquesta xifra només la superen sis territoris: Madrid (20,37), Catalunya (15,94), Balears (13,83), País Valencià (13,79), País Basc (13,35) i Navarra (13,02).
Enganxats a la televisió
Els valencians estan enganxats a la televisió. Exactament se dediquen 241 minuts a veure canals d’àmbit estatal; la xifra serveix per a situar el territori en la tercera posició del conjunt de l’Estat, un rànquing que lidera Castella-la Manxa, amb 248 minuts, seguida d’Aragó, amb 243. Tot i això, el temps de visionat segueix retrocedint.
Un cas similiar experimenta la ràdio. En aquest cas, els ciutadans de Cantàbria i Castella i Lleó escolten la ràdio 116 minuts, mentre que el País Valencià se situa en un lloc intermedi.
El 99% de les llars del conjunt de l’Estat tenen televisió; el 94,8% tenen, si més no, un mòbil, i el 80,3% mantenen el terminal fixe encara que aquest continua decreixent la seua presència en detriment de la telefonia mòbil. La connexió a Internet creix fins al 77,2% de les llars però només el 61,4% tenen un ordinador. Un dels sectors més puixants al País Valencià, com és el dels videojocs, s’afronta a la realitat del nombre d’usuaris, ja que només el 22,4% de les famílies tenen videoconsola. De fet, segons l’Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de software, el mercat del videojoc cau el 2016 després del repunt de, 2015 i situa la recaptació en 782 milions d’euros.
