Aconseguir visibilitzar les investigacions i tractar de cosir una xarxa de filòlegs similiar a la que ja tenen els joves lingüistes que treballen sobre la llengua i la literatura castellana. Aquestes són dues de les raons més importants per les quals l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes, un col·lectiu nascut al caliu de la Universitat de València, han organitzat per al proper 27 de setembre el primer Congrés Internacional on el jovent investigador serà el protagonista de les jornades.
Així, del 27 al 29 de setembre, la facultat de Filologia acull les jornades on diversos filòlegs i doctorats que han conclós recentment aquestes etapes compartiran els resultats de les seues investigacions. Comptaran amb “personalitats il·lustres” dins de la filologia, explica, a Diari La Veu, Laura Bolo, una de les organitzadores del congrés, però també amb joves lingüistes que participaran en comunicacions, ponències i taules redones on s’aboradaran qüestions com el valencià als mitjans de comunicació o la docència en valencià i la dona com a autora i objecte de la literatura, entre altres temàtiques vinculades a la llengua i la literatura catalanes.
Amb un centenar d’inscrits, el comité organitzador del I CIAJILLC celebra el bon acolliment de la iniciativa. En paraules de la presidenta, “als joves ens agrada aprendre dels que més saben, però també ens agrada estar als esdeveniments científics i sentir-nos partícips. L’aprenentatge de hui en dia no es troba només a les aules, sinó que la capacitat de construir i fer coses noves és necessària”. Açò és, per tant, una manera més d’incentivar el jovent i de fer-lo aprendre d’una altra manera: oferint la possibilitat de realitzar noves experiències en l’àmbit investigador.
Fer-se un lloc
No tots els congressos accepten totes les propostes de ponència ni comunicació. Si, a més a més, eres un investigador jove, “sense nom”, fer-se un lloc d’uns quants minuts per a explicar els avanços, teories o conclusions a què ha arribat un investigador després de fer un estudi és relament complicat i encara més en un camp com el de la Filologia Catalana on, a més de la competència, la matèria primera, la llengua, està minoritzada.
Per això, aquest congrés pretén també “donar cabuda a la gent que fa investigacions de fi de grau o de doctorat i que aquestes no es queden en un calaix”, defén Bolo. A més de “visibilitzar els joves investigadors i els seus estudis, una altra de les finalitats és “cohesionar-nos i conèixer-nos”.
“Existeix una Asociación de Jóvenes Lingüistas –raona la investigadora– que exerceix de plataforma perquè la gent que es dedica a estudiar el castellà es conega”. “Per a nosaltres és molt difícil conèixer-nos, perquè en l’àmbit del català no hi ha connexió”, afegeix. Per això, aquest congrés està obert a tots els investigadors independentment de la seua procedència que tinguen en comú l’estudi de la llengua catalana per a tractar de cosir una xarxa d’intercanvi d’estudis, inquietuds i conclusions al voltant de la llengua.
Una assemblea per a organitzar-se
L’associació va nàixer al si del Màster d’Assessorament Lingüístic i Cultura Literària de la Universitat de València, a través de cinc investigadores (Laura Bolo, Paula Cruselles, Arantxa Llàcer, Pau Martín i Mercè Pérez) que han decidit anar més enllà i encetar aquest projecte que es proposa omplir un espai necessari en la comunitat investigadora de la filologia. I, així, València esdevé la primera seu a acollir joves filòlegs investigadors de tot l’àmbit lingüístic i, per tant, la capdavantera en aquesta iniciativa.
Dins dels actes programats tindrà lloc una assemblea per a triar els càrrecs que han de regir l’associació. “Voldríem que els membres foren de diferents llocs i que, així, l’associació puga eixir de la Universitat de València, d’on ha nascut”; d’aquesta manera, la xarxa s’estendria per tots els territoris de parla comuna i facilitaria, d’alguna manera, la connexió i difusió dels estudis amb més facilitat.
