Diari La Veu del País Valencià
L’Ajuntament de València té pendent ormalitzar el quadre d’honor, que està infestat de noms indignes

El Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) ha celebrat el canvi de nom de 51 carrers de València que encara mantenien la seua denominació franquista i ha destacat que “ha sigut un procés exemplar on s’ha cercat la pedagogia i el consens en lloc de la revenja que alguns esperaven”.

En un comunicat, el coordinador de la plataforma, Matías Alonso, ha felicitat l’Ajuntament i els participants d’aquest “llarg procés”, després del qual “per fi, la tercera ciutat d’Espanya comença a tenir una llista de carrers presentable”.

“Després de més de deu anys de facilitar la primera llista amb 57 carrers franquistes en la ciutat de València, aquest cap de setmana s’ha procedit al canvi del primer grup”, ha relatat, per a expressar el seu “orgull” que el nom del militar valencià Amand Granell figure “en una avinguda a l’altura de la seua gesta, ja que va alliberar París dels nazis”.

Com a integrant de la Comissió de Memòria Històrica de l’Ajuntament, Alonso ha animat a “prosseguir en les múltiples tasques pendents per a normalitzar tant la llista de carrers valenciana com el quadre d’honors de la ciutat, infestat encara de noms indignes de figurar: franquistes i exponents de valors que València fa temps que no professa”.

Per al coordinador del GRMH, “queda pendent posar remei als greuges a la memòria d’exponents democràtics als quals –l’exalcaldessa– Rita Barberá insultava, dedicant-los carrers que no estan a l’altura de la seua talla política i social”.

“És indigne que Manuel Azaña, president de la República i cap de l’estat espanyol, seguisca relegat en un sobreeixidor de l’Estadi del Llevant”, ha denunciat. “També, el cas de Juan Gil Albert, prohom valencià que, entre altres mèrits, va ser secretari del Congrés Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes fa just 80 anys. Va portar a la llavors capital de la República grans escriptors i intel·lectuals de nivell mundial”.

Igual que aquests noms, Alonso ha recordat que “s’han quedat pel camí carrers demanats per a l’editor de la Traca, Vicente Miguel Carceller; el General Aranguren, de la Guàrdia Civil lleial al règim legítim i afusellat al final de la Guerra, o Miguel de Molina, afusellat per la seua ideologia i sobretot per la seua forma de viure la sexualitat”.

Demana que s’estenga a la resta del territori

Després de manifestar la seua confiança que aquesta situació se solucione, el coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha animat la resta d’ajuntaments a imitar València i iniciar els canvis de les seues llistes de carrers en compliment de la llei.

Com a exemple, ha recordat que el GRMH va assenyalar fa anys els primers 26 casos de pobles a la demarcació de València amb carrers franquistes que contravenen la Llei de la Memòria Històrica. “Ens consta que més de la meitat d’ells ja ho han solucionat i tenim tota la nostra esperança posada que la pròxima promulgació de la Llei de la Memòria Democràtica Valenciana solucione la resta de casos pendents d’una forma ràpida, justa i eficaç”, ha afirmat.

Comparteix

Icona de pantalla completa