La conselleria ha enviat a l’AVL el dictamen, de 32 pàgines d’extensió, on es conclou que com a institució pública l’AVL s’ha de sotmetre a la Constitució, l’Estatut i a la seua Llei de creació, exercint les funcions que aquesta llei li encomana com les de “vetlar per l’ús normal del valencià i defendre la denominació i entitat”, entre d’altres .
El dictamen afegeix que l’Estatut proclama que “l’idioma valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana”, una proclamació que ha de servir “com a paràmetre normatiu i definitori del vocable ‘valencià’.
El CJC afegeix que, atesos els paràmetres jurídics prescrits, “el valencià és el que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua diga que és, en exercici de la seua funció de determinar la normativa oficial del valencià en els seus aspectes gramaticals, sintàctics, fonètics , ortogràfics, lèxics i tots els altres siguen necessaris per al correcte ús de la llengua ( article 7.a )”.
El Diccionari que ha aprovat l’AVL defineix valencià com “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”.
“Extravagant des del punt de vista jurídic”
El Consell Jurídic Consultiu considera al seu dictamen que la definició donada per l’AVL és “extravagant des del punt de vista jurídic” atès que atribueix al valencià un àmbit territorial més ample del de l’Estatut d’autonomia.
L’òrgan considera que la definició de l’Estatut és la que ha de prevaldre a l’hora de regir les normes i definicions de l’AVL, tot i que admet que a l’Estatut no es defineix què és el valencià des d’un punt de vista filològic.
El CJC assenyala que l’Estatut “ha blindat el terme valencià” del que l’AVL “no pot separar-se ni realitzar opinions ni valoracions filològiques amb eficàcia normativa”.
