“Alfons Roig era un home entranyable, pròxim, i sabia com arribar a la gent. El primer contacte que va tindre amb María Zambrano el va fer enviant-li torró”, resumia ahir Rosa Mascarell, secretària personal i documentalista durant els últims anys de vida de la filòsofa que tracta d’explicar el paper fonamental que va tindre “el pare Roig” en la recuperació durant la dictadura franquista d’alguns dels màxims exponents d’aquella generació que van haver de recórrer a l’exili exterior i interior per a evitar la repressió del règim totalitari.
Aquesta faceta de persona compromesa amb el principi de l’amor al proïsme i la defensa dels drets és la que s’exhibeix des d’ahir i fins al pròxim 12 de novembre en l’exposició ‘Alfons Roig i la Generació del 27’ al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) i de la qual és comissària Mascarell. “La seua trajectòria com a introductor de l’art contemporani i de renovació de l’art religiós és ben coneguda, però ens interessava destacar l’altra faceta, la que fa d’ell un personatge fonamental per a entendre com escriptors i intel·lectuals vivien des de fora o des de dins d’Espanya en els anys més foscos de la història espanyola recent”, va explicar Mascarell.
El director del MuVIM, Rafa Company, va subratllar que es tractava d’una de les mostres “emotivament” més intenses que ha acollit l’espai. “Parlem d’una persona d’una solidesa moral irreprotxable”, va dir Company, tot recordant com Alfons Roig va viatjar el 1955 a Roma, on Maria Zambrano vivia exiliada juntament amb la seua germana, i li va demanar perdó com a representant de l’Església. Juntament amb el perdó, Roig també va oferir a la generació de Zambrano l’oportunitat de deixar l’exili i d'”integrar-se en la pell de bou de la forma més tranquil·la possible”, va explicar Companya. El director del MuVIM va emfatitzar que Alfons Roig (Bétera, 4 de juliol del 1903 – Gandia, 11 de maig del 1987) representa el mateix cas que Joan Fuster i Gregori Mayans, que amb les seues actuacions van ser capaços de fer transcendir el seu entorn més immediat, Sueca, en el cas de l’assagista, i Oliva, en el cas de l’il·lustrat.
“Alfonso Roig va va viatjar el 1955 a Roma, on Maria Zambrano vivia exiliada juntament amb la seua germana i li va demanar perdó com a representant de l’Església”
Així, la seua casa, l’ermita de Llutxent, té un espai propi dins de la mostra, ja que sempre estava oberta a tot el món: “L’oferia tant als perseguits per la dictadura, com era el cas de les germanes Zambrano, com als joves intel·lectuals i artistes, a la comunitat ecumènica dels germans de Taizé i a tot aquell que necessitara un lloc de meditació, pau i llibertat”, s’explica al catàleg de la mostra. La intenció de Roig, com va explicar Mascarell, era crear una espècie de Fundació on poder donar cabuda a tot tipus tipus de creacions artístiques i intel·lectuals.
L’afussellament del rector Peset
Però què va moure un senzill retor a prendre part activa en la defensa d’aquells que havien lluitat i encara lluitaven per l’iderari republicà? “Jo crec que hi ha dos moments que el fan posicionar-se. En primer lloc, el seu viatge a Roma on veu com l’Església manté una posició molt diferent respecte de la cúria espanyola. Val a dir que el papa mai va voler rebre Franco”, va explicar la comissària. I, en segon terme, Mascarell va apuntar l’afusellament del rector Joan Baptista Peset. “El metge era família de Vicent Aleixandre, amb el qual el pare Roig tenia una excel·lent relació. La mort del rector el va colpir molt”, recorda la comissària. Però aquesta actitud “valenta”, de mostrar obertament la seua relació amb els republicans, va tindre conseqüències. “Roig no va patir directament cap repressió, però no va progressar dins de l’Església. Aquest és el preu que va haver de pagar”, va argumentar Mascarell, qui apareix en una de les darreres fotografies de Zambrano amb una germana de Federico García Lorca.
Rosa Mascarell: “Roig no va patir directament cap repressió, però no va progressar dins de l’Església. Aquest és el preu que va haver de pagar per posicionar-se a favor dels exiliats republicans”
Així, la mostra –que en paraules del cap d’exposicions del MuVIM, Amador Griñó, és “palpable, accessible i divertida”– trau a la llum materials inèdits i escrits privats de Juan Gil-Albert, María Zambrano, Miguel Hernández, Emilio Prados, Vicente Aleixandre, José Bergamín, José Luis Cano i Alfons Roig tractant de reconstruir la trama que els va mantindre surant “durant el llarg naufragi espanyol”.
La Sala Alta de l’Espai cultural recull una trentena de cartes inèdites, una àmplia selecció de targetes, escrits i diaris íntims que mostren les relacions d’aquests escriptors amb Roig i més de 50 llibres cabdals en la història de l’art i la literatura del moment, com ara El Rayo que no cesa, de Miguel Hernández, dedicat i firmat per l’autor i que va ser un regal de Juan Gil-Albert. Mascarell ha recordat que Roig va mantindre correspondència amb la vídua del poeta d’Oriola i que, fins i tot, va intentar trobar feina als seus fills. De fet, l’última foto que es conserva d’Alfons Roig és de la visita a la tomba de Miguel Hernández. “Fou un pont entre l’exili i la pàtria perduda. No ho hauríem d’oblidar mai”.
La major part dels exemplars que s’exhibeixen formen part de la biblioteca personal del professor custodiada en la Biblioteca del MuVIM gràcies a la donació personal de Roig, “una rara avis –ell mateix així es fa definir– que es va sentir irremeiablement atreta per la força gravitacional d’aquests autors i d’allò que tant ells com altres artistes amb què es va relacionar representaven: avantguarda, avanç, exploració”, remarca Griñó en el text que obri el catàleg de l’exposició.
Un projecte cultural
L’exposició forma part d’un projecte més gran amb el qual el museu pretén contribuir a la projecció de la figura d’Alfons Roig i de les seues aportacions al món de l’art i la literatura, posant en aquesta ocasió el focus sobre la seua relació amb els intel·lectuals republicans.
A la mostra l’acompanyen unes Jornades, que tindran lloc els dies 27 i 28 d’octubre al MuVIM i a Llutxent, respectivament, i que reuniran diversos especialistes i amants de la Generació del 27 al voltant de la figura de Roig; a més de la publicació d’un llibre i catàleg que recull una sèrie d’assajos i de recents investigacions realitzades a partir de la porta oberta per Mascarell en descobrir aquesta xarxa d’amistats comuns.
A més, aquest treball, com és habitual en el MuVIM després de l’èxit de l’adaptació de ‘La Modernitat Republicana’ a aquest format, es planteja com una de les noves exposicions itinerants que el museu i la Diputació ofereixen als municipis de les comarques valencianes per a dotar els seus equipaments d’activitat cultural apropant les seues produccions a tota la ciutadania. En aquest sentit, ‘Alfons Roig i la Generació del 27’ farà una primera parada a Gandia el proper 17 de novembre.
