Un viatge pel País Valencià de després de la gran crisi

Josep Sorribes i Nèstor Novell analitzen comarca a comarca l'estat del territori

Ha passat més de mig segle des que Joan Fuster va recórrer l'aleshores anomenada 'Región Valenciana' per tal d'elaborar aquell polèmic i magnífic bodegó de les comarques i les ciutats titulat El País Valenciano. Quasi dos segles abans, Antoni Josep Cavanilles havia sigut més exhaustiu que el mestre de Sueca i, amb l'esperit il·lustrat propi de l'època, havia eixit al camí a la recerca de la realitat empírica del territori, una investigació que va plasmar en Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia

Ja ben entrat el segle XXI han sigut dos vetereans economistes els que s'han enfilat a la carretera per a copsar l'estat d'una qüestió que no és un altra que el seu país, de nord a sud, ciutat per ciutat i comarca per comarca. Josep Sorribes i Nèstor Novell, però, han escrit a quatre mans la mena de llibre que ha de fer algú que és alguna cosa més que economista.

Joan Fuster demanava antropòlegs, sociòlegs i historiadors per a escriure Nosaltres els valencians, però no els va trobar a temps i va haver d'escriure ell aquell llibre fundador de tantes institucions i tants camins. La demanda fusteriana es va anar satisfent anys després. Novell i Sorribes són el fruit d'aquelles fornades d'especialistes que als anys 70, 80 i 90 van recórrer els camins albirats pel suecà.

Sorribes –de la ribera del Xúquer cap al nord– i Novell –de la Safor fins a Pilar de la Foradada– han documentat què és el País Valencià contemporani, com ha quedat després de la crisi del 2008 un territori que venia d'una bombolla immobiliària que va modificar la fesomia de molts indrets.

Els autors van presentar ahir la seua obra Nou viatge pel País Valencià al paranimf de la Universitat de València. Es tracta d'una obra d'anàlisi econòmica, urbanística i sociològica, però també d'un gran mosaic on caben impressions personals fruit de la presència física i de les més de 150 entrevistes amb guies ben informats a cada comarca i ciutat visitada.

El projecte es va coure a foc lent, amb inspiradors que els autors van esmentar per a explicar com van acabar acceptant el repte. Josep Sorribes va explicar com Adolf Beltran el va animar a publicar una sèrie de 12 articles al Quadern d'El País, arreplegats sota el títol Un país de ciutats. Amb algunes ampliacions això es va convertir en un petit llibre que més d'una dècada després ha crescut fins als dos toms.

Li calia, però, l'ajuda d'un coautor a qui havia conegut a la Universitat d'Estiu de Gandia. Nèstor Novell va engrescar-se fins al punt de ser l'autor de més de la meitat del text, atés que s'ha encarregat de l'estudi d'un territori més poblat, dinàmic i complex. De l'edició s'ha encarregat Àfrica Ramírez, amb el suport de la Diputació de València i de les universitats d'Alacant i de València.

La presentació, amb l'assistència del president de la Generalitat, va servir també per a conéixer algunes d'eixes impressions que els autors han extret d'aquest exhaustiu viatge. Novell i Sorribes van explicar per què els habitants de la Marina poden estar tan pagats del seu territori o per a preguntar-se per què són tan lletges les poblacions del taulell de la Plana.

Es va constatar també que València és un cap i casal que no hi exerceix i que Alacant és una ciutat sense quasi hinterland, amb menys influència cap als municipis que l'envolten que la que Gandia projecta a la resta de la Safor.

Nou viatge pel País Valencià és una obra magna amb vocació de permanència evolutiva. Els autors estan disposats a tornar a recórrer el país per a fer presentacions perquè es conega, es discutisca, es complete i s'actualitze. Els ha mogut la passió pel coneixement, però també la voluntat que el llibre servisca perquè el país dels valencians abandone la "somnolència digestiva" de què parlava Joan Fuster; perquè deixe de ser "una regió amb forta personalitat", en expressió de Sorribes, i trie "la modernitat i la universalitat", amb la dosi justa –sense excés– de "tradició".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat