Davant la filtració a la premsa del dictamen del Consell Jurídic Consultiu sobre la definició del terme “valencià” en el Diccionari de l’AVL, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) vol fer públiques les següents consideracions:
El “dictamen” ni tan sols és redactat en la que l’Estatut valencià reconeix com a llengua pròpia i, a més, en una qüestió com aquesta, del tot centrada sobre el valencià, fet que expressa molt clarament quina és la preocupació real del Consell Jurídic sobre una llengua que no usa. I que tampoc usen regularment el President ni el govern de la Generalitat valenciana, que han suscitat aquest conflicte falsament jurídic.
Aquest “dictamen” no és prescriptiu ni vinculant; és simplement una recomanació i deixa en mans del Govern valencià la resolució executiva final. ¿Pensa el Govern valencià no acatar tampoc la jurisprudència sobre aquesta matèria, emanada dels pronunciaments del Tribunal Constitucional espanyol, el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia valencià, en sentències fermes i no en simples recomanacions?
A més, per a ACPV és un informe absolutament contradictori, perquè, d’una banda, afirma que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua té la potestat de “determinar la normativa oficial del valenciano en sus aspectos gramaticales […] léxicos y cuantos otros sean necesarios” (i determinar el lèxic significa, per exemple, què s’entén per valencià i per català, entre milers d’altres vocables). Però en total contradicció amb això conclou que “la definición de “valencià” contenida en el Diccionari Normatiu Valencià elaborado por la Acadèmia Valenciana de la Llengua se estima que no se acomoda a lo que dispone el artículo 6.1 del Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana”. En altres paraules i segons el particular raonament del CJC, l’AVL pot establir tot el lèxic de la llengua –incloent-hi català– excepte el del vocable valencià.
Ignora la doctrina del Tribunal Constitucional
És un fet gravíssim, que posa en total dubte la credibilitat del CJC, que aquest ignore la doctrina del Tribunal Constitucional. És igualment un fet gravíssim i igualment exemplificador de la falta de rigor jurídic que el Consell Jurídic Consultiu ignore que els Estatuts de les universitats Jaume I de Castelló, d’Alacant i de València, equiparen les denominacions estatutària (valencià) i acadèmia i general (català), que han estat ratificats per tres sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià, per tres sentències més del mateix Tribunal Suprem i després, com a oficials, publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
És igualment gravíssim i desautoritza tota la suposada argumentació jurídica del CJC que aquest ignore que l’AVL, que és una institució de la Generalitat Valenciana, va aprovar fa quasi 9 anys.
Finalment, és absolutament contradictori -i demostra que es tracta d’una acció estrictament política- que la mateixa Generalitat Valenciana haja publicat ja dues edicions (1995, 1996, en el primer govern del PP) d’un diccionari (el Diccionari valencià) amb una definició encara més contundent de valencià que la que ara vol impugnar (“Varietat de la llengua catalana parlada a la Comunitat Valenciana”) i que ara s’hi opose i invoque que és contrària a l’Estatut d’autonomia.
“És trist i lamentable que les més altes institucions valencianes estiguen donant aquestes mostres contínues d’incoherència i sectarisme que, d’una banda només perjudiquen l’ús pacífic i la normalitat social de la llengua pròpia, i de l’altra projecten una imatge vergonyosa i ridícula que afecta tots els valencians”.
Cal recordar que Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià; Francesc Esteve, tècnic lingüístic i membre de la Secció de Política Lingüística d’ACPV; i Moisès Vizcaino, advocat, lliuraren el passat dimarts al Consell Jurídic Consultiu un extens document amb l’exposició detallada de les fonts d’autoritat filològica i jurídica que avalen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de “català”.
