“La paraula sobrecostos s’ha manipulat i s’ha falsejat. No hi va haver sobrecostos a Ciegsa. Hi va haver més obra que va costar més diners”. Amb aquesta senzillesa ha negat aquest matí qualsevol irregularitat en l’empresa pública encarregada de construir els centres educatius públics qui va ser el seu conseller delegat, Máximo Caturla. Aquesta compareixença arriba després de la de l’exconseller d’Educació i actual vicepresident de les Corts, Alejandro Font de Mora, qui també va negar l’existència de sobrecostos i va obviar les possibles responsabilitats de Caturla.
El també exsecretari autonòmic d’educació i exvicepresident de la Diputació de Valencia ha explicat que “hi havia molta pressió per a escolaritzar més xiquets, fins a 10.000 a l’any”. Per això, “si una obra s’adjudicava per 10, però després calien unitats d’obra addicionals o modificats”, el preu pujava, però perquè eren “obres noves”.
Caturla ha negat que ell fóra el responsable de les adjudicacions i ha recordat davant de la comissió de les Corts que analitza la gestió de Ciegsa que “no formava part de les meses de contractació”. Aquesta responsabilitat li corresponia a un “assessor executiu” i als funcionaris que, en qualsevol cas, “van fer una gestió correctíssima i legal”.
El compareixent està imputat pel cas Taula i el presumpte repartiment de suborns i de desviament de fons al PPCV. Va ser detingut el gener de 2016 en una macrooperació judicial en què també va passar pels calabossos l’expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus.
Hui, Caturla s’ha declarat “innocent” perquè no ha fet “res”. Tot i mostrar-se disposat a “col·laborar en tot” amb la comissió parlamentària, ha matisat que no pot parlar obertament perquè el seu advocat no el deixa, atés que haurà d’explicar-ho “en seu judicial”.
La versió de Caturla és que calia “desenvolupar una llei orgànica d’educació sense finançament de l’Estat” i que “es va haver de finançar amb deute”, que es “va centrifugar a les comunitats autònomes”. També ha defensat l’executòria del conseller d’Educació, de qui va dependre. D’Esteban Gonález Pons té el record “d’un magnífic polític i professional”, mentre que Alejandro Font de Mora “és una de les persones més honrades” que ha conegut. A Francisco Camps li ha atorgat “un treball com a president excel·lent”.
Caturla ha demanat que el deixen defensar-se i ha qualificat de “postveritat” tot el relat que l’ha convertit en una de les icones de la corrupció de les darreres dècades valencianes.També s’ha queixat que ell i la seua família “ho estan passant malament”.
