L'Audiència Nacional cita a declarar per sedició Trapero i els líders d'Òmnium i l'ANC

Hauran de respondre per les concentracions a Barcelona del 20 i el 21 de setembre
4 octubre 2017 01:00h

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat divendres a declarar el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero; la intendent del cos, Teresa Laplana; i els presidents de l'ANC (Assemblea Nacional Catalana), Jordi Sánchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Ho faran en condició d'investigats per la causa oberta per sedició després de les concentracions de Barcelona del passat 20 i 21 de setembre, quan la Guàrdia Civil va fer 41 registres i va detindre 14 càrrecs del govern per a desmuntar el referèndum.

El passat 27 de setembre, la jutgessa va admetre a tràmit la denúncia que va presentar la Fiscalia per aquests fets. Lamela argumentava que els fets encaixaven amb la definició del delicte de sedició (que comporta penes de presó de 4 a 15 anys) per considerar que hi va haver un "alçament tumultuari" dirigit a "impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o l'actuació de les autoritats".

En la resolució de la setmana passada, la titular del jutjat central d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional Catalana apuntava que "existien indicis" per a creure que els fets són constitutius d'un delicte de sedició. La jutgessa considera que va existir una "multitud de persones" entre els edificis que s'estaven registrant i que "de manera desordenada i violenta" tractaven d'impedir que els funcionaris de l'administració de justícia i de les forces i cossos de seguretat pogueren desenvolupar les seues funcions. 

En concret, i segons els exemples que recull la jutgessa, es van produir desperfectes a cotxes oficials (amb rodes punxades incloses), l'atac a la seu del PSC i "agressions a militants socialistes", és a dir, accions per a impedir que els agents pogueren eixir dels locals registrats.

En la denúncia, el fiscal ja apuntava alguns dels esdeveniments que cal investigar. Per exemple, hi va descriure els fets davant la Conselleria d'Economia i les accions a les portes de la impremta de Bigues i Riells, on es van comissar 10 milions de paperetes. A més, també es va fer esment dels fets ocorreguts a la seu de la CUP de Barcelona. 

El fiscal no dirigia la denúncia contra ningú en concret, però ja apuntava cap als responsables de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Ara, la jutgessa hi suma també la citació del major dels Mossos i també de la intendent Teresa Laplana. La setmana passada, Lamela va demanar a la Guàrdia Civil un atestat amb detalls de les actuacions que es van produir "per a impedir l'actuació dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat en l'exercici de les seues funcions". 

Lamela també argumentava que l'Assemblea Nacional Catalana és competent per a investigar el cas. La jutgessa reconeixia que la sedició no sempre és competència de l'Audiència Nacional però que, en aquest cas concret, sí que li pertoca perquè la sedició pot atemptar contra la forma de govern (que és competència de l'Audiència Nacional). Segons argumenta, s'entén que dins d'aquest tipus de delicte hi tenen cabuda "els actes encaminats o dirigits a trencar l'organització territorial de l'Estat". 

A més, argumenta que en aquest cas es va "atemptar contra la forma de govern" perquè es va "tractar de canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional", recull la resolució. 

Penes de presó de 4 a 15 anys

Segons l'article 544 del Codi Penal, el delicte de sedició persegueix aquells que s'alcen "públicament i tumultuàriament" per a impedir l'aplicació de les lleis o l'actuació de qualsevol autoritat, "ja siga per la força o fora de les vies legals". El Codi Penal preveu penes de presó de 4 a 15 anys per aquest delicte. Concretament, especifica que les persones que hagen estat els principals autors o hagen "dirigit o sostingut" la sedició, s'enfrontaran a penes d'entre 8 i 10 anys. En cas de ser una autoritat, les penes s'endureixen i passen de 10 a 15 anys. Per a la resta de casos, la pena és de 4 a 8 anys. Es contempla també la inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic durant el temps de la condemna. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next