Margarita Soler ha promés aquest dimecres el càrrec de presidenta del Consell Jurídic Consultiu (CJC) i s’ha convertit així en la primera dona que ha ostentat aquesta funció, que anteriorment ha sigut exercida per Emilio Attard, Carlos Climent, Vicente Garrido i, en l’últim any, en funcions, José Díez.
En un acte celebrat al Palau de la Generalitat, en el qual han estat el president del Consell, Ximo Puig; el president de les Corts, Enric Morera, i representants dels cinc grups en les Corts, a més de consellers de l’òrgan consultiu, han pres possessió com a consellers nomenats per la cambra la setmana passada Enrique Fliquete, María del Carmen Pérez Cascales i Joan Carles Carbonell.
Després de la presa de possessió, on l’anècdota ha sigut l’equivocació de Fliquete a l’hora de jurar el càrrec –com a president, ha dit en un primer moment, per a rectificar tot seguit entre els riures dels assistents–, s’ha llegit el decret del president, en el qual es nomena Soler com a presidenta, una vegada renovats els llocs dels sis consellers, tres designats pel Consell i tres per les Corts.
Soler ha assegurat que sent “un immens honor” i ha agraït la confiança dipositada en la seua persona pel president Puig. Ha recordat els seus antecessors en el càrrec i ha manifestat que espera “estar a l’altura” de la responsabilitat que li ha sigut encomanada en un òrgan consultiu com el CJC que “ha d’ajudar a preservar el nostre Estat de Dret” i garantir la democràcia.
Així, s’ha dirigit als seus companys per a recordar-los que tenen “una exigent tasca per davant” que comença aquest mateix dimecres amb una reunió del ple per a controlar l’adequació a la legalitat de les normes que es pretenguen aprovar. Els seus informes, ha dit, ofereixen el rigor tècnic i jurídic com a “garantia” per a la “netedat jurídica” de les lleis. “Encara que el dret i les seues institucions per si sols no canvien la vida de les persones, no tinc cap dubte que sense ell la igualtat i llibertat dels ciutadans tampoc seria possible”, ha conclòs.
El president de la Generalitat ha destacat durant el seu discurs el valor “fonamental” del CJC per a consolidar l’Estatut i, malgrat que en determinats moments de “tensió” s’haja parlat de la desaparició d’aquest i d’altres institucions estatutàries, açò “seria una reculada absolutament errònia i negatiu per a l’interés de l’autogovern”.
Ha posat com a exemple els 800 dictamens elaborats pel CJC enguany, que en cas de no haver existit l’òrgan haurien d’haver sigut redactats pel Consell d’Estat, i s’ha mostrat en contra d’una recentralització.
“Espere que tots junts siguem capaços de donar la millor qualitat legal” a les normes, ha dit Puig, que també ha mostrat el seu orgull davant la primera dona que presideix el CJC, la qual cosa contribueix a “fer efectiva la igualtat” perquè no hi ha pitjor desigualtat, ha dit, que “la que parteix de la diferència de gènere”.
