La manifestació que cada 9 d’Octubre convoquen els partits i organitzacions d’esquerres reivindicarà enguany la llengua “com a espai de trobada”, allunyada del “conflicte artificial”. La marxa se celebrarà dilluns que ve a les 18 hores. Començarà a la plaça de Sant Agustí de València i conclourà al Parterre, al lloc on es troba l’estàtua de Jaume I.
“L’elecció del lema d’enguany vol posar l’accent en la llengua com a element de trobada i cohesió social, com a espai comú i valor compartit d’una societat plural. En aquest sentit, dir “sí al valencià” és dir que sí a la convivència, al respecte, a la igualtat, a una personalitat pròpia construïda amb les aportacions de persones d’origen divers. La llengua entesa en positiu i com a instrument de diàleg”, han explicat els convocants en un comunicat.
Les organitzacions que formen la comissió (PSPV, Compromís, Podem, EUPV, ERPV, CCOO, UGT, Intersindical, ACPV, Tirant lo Blanc, Ca Revolta, BEA, plataforma pel Dret a Decidir i El Micalet) han expressat el seu “balanç positiu del canvi de cicle polític produït ara fa dos anys al País Valencià, que va posar fi a dècades de governs antivalencians, autoritaris i corruptes” i han fet resum de les passes positives que s’han fet pel que fa a “posar fi a la discriminació que la llengua del poble valencià ha patit durant tants anys: des del pacte per la competència lingüística per a l’accés a la funció pública i el decret d’usos administratius fins al projecte de Llei de Plurilingüisme”.
També han denunciat “els intents fracassats de ressuscitar la vella política de conflictivització artificial de la llengua, que la societat valenciana no comparteix en absolut”, i han exigit que “es deixe de polititzar la llengua”.
Alhora, han enumerat els objectius que cal afrontar, en l’àmbit de la llengua, durant la segona part de la legislatura, fent especial incidència en la recuperació dels mitjans de comunicació públics en llengua pròpia (À Punt, TV3 i CatRàdio) com a “condició necessària per a avançar cap a l’objectiu de la igualtat lingüística” i en el suport que necessita la cultura “després d’anys de desatenció, quan no de persecució”.
