El 9 d’Octubre, més enllà de la significació fundacional que representa, ha esdevingut font d’inspiració per a les arts. La càrrega històrica de la Diada ha servit per a crear cançons, espectacles i composicions simfòniques i ha estat una data clau per a centralitzar estudis historiogràfics i sociològics que han esdevingut literatura, poesia o novel·les gràfiques. Els fets de la jornada en què, segons els historiadors, els andalusins van hissar el penó de la Conquesta a la torre del Temple, han passat a convertir-se en mostres icòniques de la història representades a través de la pintura, la cartelleria o el disseny. Els personatges protagonistes d’aquell dia han estat immortalitzats en escultures i en textos de dramatúrgia. La data va passar a ser festívola i amb la preponderància corresponent que li va atorgar la Taula de Forces Polítiques i Sindicals en 1976 es va contribuir a construir un nom propi amb majúscules dins del calendari de la història dels valencians. Per això, no és gens estrany que el nomenclàtor conserve places, carrers, ponts i complexos administratius batejats amb la data.
La música, la literatura, el teatre, l’arquitectura, l’escultura, la pintura, el disseny i la fotografia han pres el 9 d’Octubre i els elements i protagonistes històrics que l’envolten per a explicar, des dels seus llenguatges genuïns, la seua visió de la Diada del País Valencià. Tot i que l’ús dels elements relacionats amb el dia envolten les manifestacions artístiques d’una tarannà patriòtic, altres, menys agosaradament, només s’hi aguaiten als detalls com a font inspiratòria.
Música
Pau Alabajos va incloure en el seu segon disc, Teoria del Caos (Cambra Rècord, 2008), el tema: València, 9 d’Octubre. El treball, però, va rebre el Premi Ovidi Montllor al millor disc de cançó d’autor del 2008.
Això no obstant, dins de la música popular destaca el darrer disc d’Al Tall, dedicat íntegrament a la figura de Jaume I. En Vergonya, cavallers, vergonya (Picap, 2009), el grup folk liderat per Vicent Torrent fa una repassada a la figura i obra del rei conqueridor.
L’any 2015, Antoni de la Asunción creava el poema simfònic 1238. Crònica d’un somni d’Antoni de la Asunción, una composició per a dolçaines, tabals i instruments de vent-metall i percussió que comptava amb veus i narració. L’espectacle va ser estrenat aquell any per la Colla el Cudol, però, posteriorment, amb l’avinentesa del 9 d’Octubre, diferents agrupacions han portar l’espectacle pels municipis del territori valencià.
Pel que fa a la música festera, les mostres són ben nombroses. Fins i tot hi ha pasdobles batejats amb la data de la diada i signats per compositors com Sempere Bomboí o Fernando Bonete en un corpus de marxes mores i cristianes que d’alguna manera o altra tracten de recrear sonorament la conquesta cristiana de les viles valencianes. En el camp simfònic hi ha també composicions per a banda que recreen els personatges històrics, com ara 1238. Música per a una celebració (dedicada a l’entrada de Jaume I a Bétera) de Josep Alamà o el poema simfònic Jaume I el Conqueridor de Juan-Gonzálo Gómez Deval.
Arquitectura
Celebrar el 9 d’Octubre representa també recordar la història i els lloc destacats. El Puig de Santa Maria va viure la batalla en 1237 prèvia a la conquesta de la ciutat de València. A la població de l’Horta Nord hi ha el castell de Jaume I i Reial Monestir del Puig. A la ciutat de València, els fets històrics fan destacar la mateixa catedral, erigida sobre l’antiga mesquita i dedicada a Santa Maria per decisió del mateix rei conqueridor.
Pel que fa a l’arquitectura civil i de recent creació que ha estat nomenada amb la data de la diada, destaca l’Hospital 9 d’Octubre, inaugurat en 1993; el complex administratiu 9 d’Octubre, alçat sobre els terrenys de l’antiga Presó Model; i el pont 9 d’Octubre, construït per Santiago Calatrava entre 1986 i 1989.
Escultura
Entre les diferents obres escultòriques que representen Jaume I destaca, per sobre de totes, la ubicada al Parterre de València, on s’hi mostra el rei rampant. La idea de representar el Conqueridor muntant a cavall sembla que va ser de Teodor Llorente i va dur-se a terme gràcies l’escultor català Agapito Vallmitjana i Barbany en l’any 1878. Es va inaugurar en 1891.
Altres representacions escultòriques arreu del territori són les que es mostren a Moncofa, Vila-real, Castelló de la Plana, Onda i Pego, però també hi ha escultures a a Figueres, Barcelona, Palma i Montpeller, i fins i tot a Madrid. Monuments dedicats al rei es poden trobar a València, Salou, Casp i Monzó i, pel que fa a bustos, se’n conserven a Elx i Madrid.
Pintura
Manifestacions pictòriques amb al·legories a les quatre barres o al casc alat que recorden la plenitud del rei cristià entrant a València hi ha moltes; això no obstant, cal assenyalar dues pintures destacades: el mural conservat al castell d’Alcanyís, on hi ha representat el rei Jaume I entrant a la ciutat el 9 d’octubre del 1238; i l’obra de Richart Montesinos de 1884, que representa la mateixa entrada triomfal del rei a la ciutat però amb una reducció significativa d’estendards quadribarrats respecte de la representació d’Alcanyís.
Teatre
La vida, obra i accions del senyor de Montpeller, rei d’Aragó, Mallorca i València i comte de Barcelona, entre altres títols nobiliaris, s’ha dut als escenaris principalment amb una concepció didàctica de la biografia del Conqueridor. La companyia d’Algemesí Xana Teatre proposa una visió del monarca adaptada per als xiquets en En Jaume I. De la mateixa manera ho enfoca Engrata Companyia de Teatre en la seua aposta per Les aventures de Jaume I. Pascual R. Huedo va crear, en 2014, On són els llibres de Jaume I?, que la companyia de Castelló de la Plana, Escenoart, va portar als municipis amb el punt de mira focalitzat sobre la infantesa del jovenívol monarca.
Amb l’avinentesa de l’efemèride commemorativa, moltes poblacions valencianes celebren mercats medievals que en la majoria de casos estan acompanyats d’espectacles de dansa al carrer, així com de números de malabars que d’alguna manera tracten de recrear l’esperit d’aquell segle XIII.
Disseny
Cartells per a convocar manifestacions, per a companyies de teatre, per a cursos d’estiu, portades de llibres o de discos… Parlar del 9 d’Octubre o dels personatges de l’efemèride és nomenar Manolo Boix.
L’artista de l’Alcúdia es va fer càrrec de les il·lustracions de tots els discos d’Al Tall des de l’inici del grup, amb Cançó popular del País Valencià (Edigsa,1975), fins al 1994, quan van publicar Europ Eu! (PDI, 1994)
Literatura
Des de les lletres s’ha abordat moltes vegades la naixença del poble valencià, la història, el present i el futur. Assajos, novel·les, poemes, etc., han configurat un corpus literari ample, però se’n poden destacar tres llibres que tracten el punt d’inici dels valencians amb diferents proses. Així, trobem Nosaltres els valencians de Joan Fuster, publicat en 1962 per Edicions 62; Valencians sense ADN. Relats dels origens, de Ferran Garcia-Oliver (3i4, 2016), que va resultar l’assaig guardonat en els Premis Octubre amb el Joan Fuster d’assaig en el 2015; i Els valencians, des de quan són valencians, de Vicent Baydal, publicat per l’editorial Afers.
També la literatura infantil ha tractat la data. L’editorial Tàndem va publicar en 2015 el llibre-conte El 9 d’Octubre a càrrec de Vicent Sanhermelando i Jesús Huguet. I en l’àmbit de la poesia, més enllà del Mural del País Valencià d’Estellés, hi ha un poema de Carles Salvador: Al rei en Jaume en el 9 d’Octubre.
Per últim, el còmic ha sigut el darrer en arribar a fer-se càrrec del 9 d’Octubre i del seu personatge més carismàtic. Jesús Huguet publicava, en 2008, amb Edicions Camacuc, Jaume I el Conqueridor i Santi Tena va publicar la novel·la gràfica Jaume I auspiciada per la Generalitat.
Això no obstant, des del 2016, Xiulit, un dels pocs còmics que publica íntegrament en valencià, dedica una edició especial per al 9 d’Octubre.
