El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha subratllat el caràcter reivindicatiu del 9 d’Octubre i ha demanat solucions per a un “infrafinançament i unes infrainversions que se’ns imposen simplement pel fet de ser valencians”. “És temps de solucions. El problema valencià ha emergit més enllà dels àmbits acadèmics i ministerials. És ben conegut i compartit per la nostra ciutadania”, ha destacat el cap del Consell en l’acte institucional que s’ha celebrat al Palau de la Generalitat. En aquest sentit, el cap del Consell ha insistit que les solucions “no poden esperar més, perquè els drets no esperen”. Així, ha insistit que el seu Consell no defallirà en la demanda dels recursos que “ens calen i, per això, continuem apel·lant a la urgència d’una reforma del finançament autonòmic”.
Puig ha emfasitzat que els “valencians no emmudirem. Perquè una cosa és la prudència, fins i tot la paciència si observem la voluntat de canvi, i una altra ben diferent baixar el cap”. El cap del Consell ha assegurat que no seran els valencians els que “estirarem més les tensions territorials. Però, a hores d’ara, ja no queden dubtes que l’immobilisme, que no fer res, és la pitjor de les accions”.
En aquesta línia, Puig ha assegurat que el seu executiu defuig “la demagògia i el patriotisme mal entés, i avancem en els territoris, en la justícia social, en la lluita contra els desequilibris i el respecte a les pròpies identitats”. Així, el president de la Generalitat ha reivindicat “unitat” en la “diversitat” durant el seu discurs, en clara referència a la situació política que es viu a Catalunya. “Més que mai, aquesta data representa hui el valor d’estar units. Units des de la diversitat. Units per a reivindicar allò que som. Units sense donar instruccions de com ha de sentir cadascú la seua identitat”, ha dit el cap del Consell.
En aquest sentit, Puig ha assegurat que “la unitat inclusiva és l’esperança que reivindiquem especialment aquest 9 d’Octubre”. Les paraules del cap del Consell tenien uns receptors directes: el govern de la Generalitat Catalana i el govern espanyol. “Als valencians ens dol el que està passant. Ens commou el trencament de la legitimitat democràtica constitucional”, ha lamentat per a seguidament mostrar la seua indignació per “la falta de ponts per a considerar les raons de l’altre”. “Ens entristeix la fractura, l’enaltiment de la polarització”, ha insistit.
Ximo Puig: “Als valencians ens dol el que està passant. Ens commou el trencament de la legitimitat democràtica constitucional”
En la mateixa línia, el president de la Generalitat ha advocat per generar un “patriotisme cívic on tenen cabuda totes les pàtries i màtries, personals i col·lectives”. Puig ha subratllat que la primera responsabilitat dels que estan al capdavant de les institucions és “no fer sofrir les persones. I, per això, cal reconstruir diàriament els consensos socials i evitar que els projectes polítics enfrontats dividisquen les persones”.
Espai de reflexió territorial
El president de la Generalitat ha posat com a exemple de la convivència de la diversitat la celebració del 9 d’Octubre del 1977. “Fou un dia d’unitat i reivindicació, de diferents banderes, diferents idees i un objectiu compartit front aquells que volien limitar la pluralitat d’Espanya”. El cap del Consell ha recordat que aquella fou una època en què “Espanya estava a punt del col·lapse econòmic i social” i que gràcies al diàleg i als Pactes de la Moncloa es va poder estabilitzar l’economia i assolir les bases per a construir la “democràcia social”.
“Hui, 41 anys després, en un context de gran dificultat, propose recuperar l’esperit de diàleg que ho va fer possible”. Per això, Puig ha anunciat una proposta adreçada a tots els presidents autonòmics per a “obrir un espai de reflexió per a impulsar un nou Pacte de la Moncloa Territorial que estabilitze un nou model federal i que, d’una vegada per totes, respecte les singularitats entre territoris i garantisca la igualtat entre ciutadans”.
Ximo Puig: “Aquest procés de reforma ens ha de portar a un marc d’estabilitat, no s’ha d’entendre com un gest de feblesa davant ningú, sinó com la voluntat per a desenvolupar un nou projecte d’Espanya”
El cap del Consell ha advertit que aquest procés, “de reforma que ens ha de portar a un marc d’estabilitat, no s’ha d’entendre com un gest de feblesa davant ningú, sinó com la voluntat per a desenvolupar un nou projecte d’Espanya”.
“Tots som imprescindibles”
La filòsofa i catedràtica d’Ètica i Filosofia, Adela Cortina, ha sigut l’encarregada de llegir el discurs en nom de tots els premiats –ella mateixa ha rebut una de les Altes Distincions junt amb Joan Manuel Serra i Hortensia Herrero– per a assegurar que en l’actual societat “no sobra ningú, perquè tots som imprescindibles, no per a fer muralles i aixecar barreres, sinó per a tot el contrari, per a enderrocar murs i buscar allò que ens uneix i no el que ens separa”.
En conseqüència, Cortina ha manifestat que no es pot “caure en el vici d’intentar partir-ho tot” i ha instat a treballar junts per a “atendre problemes urgents” del segle XXI. Entre ells ha apuntat la necessitat d’eradicar la pobresa i la fam, de buscar vies per a fer front a la desocupació i “acollir amb hospitalitat a qui es veu forçat per la fam i la pobresa” a deixar els seus llocs d’origen.
Cortina ha convidat a “construir una societat cosmopolita” en què ningú no quede exclòs i ha insistit en la necessitat de “crear sinergies” entre el món civil, l’econòmic i el polític. “I és bo fer-ho en aquest Mediterrani nostre, a la vora del qual va nàixer la tradició democràtica”.