Un extreballador de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) que exercia de contramaestre en el moment de l’accident de la Línia 1 de Metrovalència que al juliol de 2006 va costar la vida a 43 persones i va provocar ferides a altres 47 ha assegurat davant la jutgessa instructora del cas que unitats com la UTA sinistrada no solien tenir problemes de fre, a diferència d’altres de models diferents més antigues.
Així ho assenyala en la seua declaració, consultada per Europa Press, en la qual ha afirmat que no té coneixement d’avaria de frens en la unitat sis mesos de l’accident i que, en cas d’haver-hi un problema d’aquest tipus, els maquinistes no trauen el tren. Així mateix, ha declarat que no li consta l’existència d’avaries en les quals no frenen els trens, és a dir, “de trens que es queden sense fre ja que, si no va l’elèctric, va el pneumàtic que els complementa”.
El testimoni ha afirmat desconèixer les avaries que va poder tenir la UTA en relació amb els ‘bogies’ ja que en el seu departament no feien reparacions sinó intervencions programades i ha assegurat ignorar per què es va desprendre el ‘bogie’ primer i la raó per la qual l’altra unitat no va bolcar.
En el moment de l’accident, la seua comesa era encarregar-se de les reparacions programades. En aquest cas, uns oficinistes controlaven els quilòmetres que portaven recorreguts els trens i llavors els passaven a revisió. El contingut de les revisions anaven en funció dels quilòmetres recorreguts, encara que no recorda si eren cada 100.000 o 200.000, segons ha explicat, encara que creu que transcorrien més de tres mesos entre elles.
En aquesta línia, ha respost als advocats que les revisions són tasques programades que van des de coses més senzilles a operacions vàries i que si no consta cap revisió de les efectuades en el seu departament en els sis mesos anteriors al sinistre imagina que seria perquè els quilòmetres recorreguts no li correspondrien.
Un altre dels testimonis que ha declarat és un treballador de la secció de ‘bogies’, rodaments i rodes que va estar al túnel el dia de l’accident i que quan va arribar la unitat estava bolcada. A l’empleat li manaren desmuntar un pantògraf que s’havia quedat enganxat. El testimoni va veure que el ‘bogie’ va eixir despedit i estava sencer. Al principi, creien que l’accident podia haver estat per causa dels electropatins -unes peces que van sota el carro-, encara que estaven al seu lloc.
Al seu judici, és impossible que amb el tren en marxa la causa del descarrilament fóra perquè s’haguera desprès el ‘bogie’. Per la posició en la qual va quedar la UTA, el testimoni creu que es facilitava que caiguera.
Així mateix, ha declarat un torner treballador de l’empresa, que ha explicat que normalment no realitza reparacions, i que ha assegurat que es van comprovar les rodes, si bé no va reflectir en un document el seu estat.
