Puig demana en Brussel·les més diners i compromís polític per a acabar a temps el Corredor Mediterrani

El president defensa davant del Comité de les Regions la importància de la participació dels territoris en la confecció de la Xarxa Transeuropea de Transports

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha tornat aquest dimarts a la seu del Comité de les Regions d'Europa per a presentar el dictamen definitiu sobre el mecanisme Connectar Europa que inclou la xarxa de corredors transeuropeus, entre els quals hi ha el Corredor Mediterrani. El cap del Consell, que ha sigut el ponent del dictamen, ha reiterat la necessitat de destinar-hi els fons necessaris per a acabar la xarxa de transports d'acord amb el calendari establert per la Unió Europea, que contempla que els 9 grans corredors estiguen finalitzats en 2030.

En una intervenció davant els representants de les regions europees, reunits a Brussel·les, Puig ha sol·licitat el suport de la cambra per a aprovar un dictamen que reclama als estats membres un "nou impuls polític" per a la construcció de les infraestructures recollides en la Xarxa Transeuropea de Transports. El dictamen ha sigut aprovat amb una àmplia majoria.

El dictamen, segons han explicat el president i el secretari autonòmic de Territori, Josep Vicent Boira –que ha acompanyat Puig durant el seu viatge a Brussel·les–, recull les principals reivindicacions valencianes, com és el cas de reforçar econòmicament i finacerament l'aportació de la Unió Europea als corredors i també el reconeixement de l'aportació de les entitats locals i regionals al mapa d'infraestructures europees.

Puig, que s'ha mostrat molt satisfet pel treball fet, ha destacat que aquest és el primer informe en 10 anys que ha liderat la delegació valenciana. Sobre l'aprovació del text, el president ha dit que la Unió Europea "està tractant de resoldre el problema d'incomunicació que existeix", ja que aquests corredors són transfronterers" i, per tant, són de competència europea, alhora que ha instat els estats membres afectats per aquestes xarxes a tindre "una actitud que vaja en consonància" amb el que resulta prioritari per a la Unió Europea.

Així, pel que fa concretament al Corredor Mediterrani, Puig ha reconegut que hi ha problemes per a complir el calendari previst inicialment per la Unió Europea pels retards que arrossega la infraestructura. En aquest sentit, ha demanat als ministeris competents, tant de França com de l'estat espanyol, que reconeguen en els seus pressupostos la importància d'aquest corredor ferroviari.

Preguntat sobre si la decisió adoptada aquest dimarts pel Comité de les Regions podia servir perquè el govern espanyol reforce el seu compromís pel Corredor Mediterrani, Ximo Puig ha assegurat que el Ministeri de Foment "està rebent molts inputs sobre aquesta qüestió" perquè actualment aquesta infraestructura "compta amb un gran suport social i polític, i ara també de la Unió Europea, i d'això el govern espanyol ja n'és conscient". Amb tot, el cap del Consell ha lamentat el retard que arrossega: "El que és realment inexplicable és que a dia de hui el Corredor Mediterrani estiga com està".

Dictamen favorable

El president ha destacat que el debat sobre el dictamen del mecanisme Connectar Europa ha servit també per a fer palés que existeix una "visió a favor de la descentralització i a favor de la distribució del poder polític més enllà dels estats". En aquest sentit, ha destacat, en contraposició a la del govern espanyol, la "concepció "gens radial de la Unió Europea" pel que fa a les infraestructures.

Segons ha explicat el secretari autonòmic Josep Vicent Boira, la delegació valenciana, amb el suport del Comité de les Regions, ha rebutjat les esmenes presentades al dictamen que volien redefinir el trajecte dels corredors o les que volien limitar l'aportació pressupostària. Per contra, sí que s'han acceptat les esmenes que "anaven en la direcció" de reforçar els nusos urbans, les àrees metropolitanes o la implantació de l'ample internacional.

Boira també ha destacat entre les esmenes importants transaccions del total de les 41 rebudes i, concretament, una que fa referència a la necessitat que els governs dels estats pels quals travessen els corredors "alineen" les seues polítiques amb els plantejaments defensats per Europa i que adrecen els recursos econòmics necessaris per a potenciar la Xarxa Transeuropea de Transports.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat