El director de Cacsa es fa un embolic amb el CaixaForum

Enrique Vidal assegura erròniament que no hi ha "cap paper signat" amb La Caixa, que ultima el projecte del museu

Enrique Vidal, director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa), volia ser "previngut" sobre l'arribada del Caixaforum a l'Àgora per a no clavar-se "en un merder". L'excés de prudència, tanmateix, el va dur a assegurar que no hi ha "cap paper signat" sobre la instal·lació del recinte museístic dins de l'edifici dissenyat per Santiago Calatrava i que resta sense cap ús. El responsable de l'empresa pública va fer aquesta afirmació aquest dimarts durant el balanç dels últims dos anys del complex turístic, en presència del secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer.

"El nostre objectiu és acabar l'Àgora i oferir-la a una entitat de prestigi internacionalment; naturalment, qui té moltes butlletes és CaixaForum. Ja vorem", va afirmar. Després de la relliscada, Vidal va augurar que "a finals d'any" es produirà la signatura d'un contracte entre Cacsa i la Fundació Bancària La Caixa per a instal·lar el CaixaForum, un acord que servirà al seu parer per a "donar sentit" a l'edifici i que, quan estiga enllestit, haurà costat al voltant de 100 milions d'euros a la Generalitat Valenciana. Si la fundació presidida per Isidre Fainé renunciara a construir el museu, qui s'instal·laria a la Ciutat de les Arts seria "un altre", segons el director general de l'empresa pública que gestiona el complex.

Fonts de Presidència de la Generalitat van afanyar-se a desmentir el comentari de Vidal i van recordar que Fainé i Puig van signar un protocol d'intencions el passat 31 de març, durant una visita del banquer català al Palau. En aquella trobada, la Fundació Bancària La Caixa –propietària de CaixaBank– va comprometre's a destinar 18 milions d'euros per a convertir l'Àgora en un recinte museístic i cultural semblant als CaixaForum de Madrid i Barcelona. La fundació també va prometre destinar almenys cinc milions d'euros anuals per a programar activitats culturals en aquest espai. Per la seua banda, la Generalitat condicionarà els accessos amb la realització d'obres a l'exterior de l'edifici per valor de 4,6 milions.

Pendents del projecte arquitectònic

A més d'existir el compromís ferm de La Caixa, la fundació bancària ha demanat propostes de disseny de l'edifici a almenys quatre despatxos d'arquitectes. Fa dues setmanes, els estudis que competiran per a ser autors de l'immoble van visitar les instal·lacions de l'Àgora. Aquest pas és previ a la signatura del contracte final entre Cacsa i La Caixa, que resta pendent del procediment administratiu habitual. Quan es produïsca l'oferta formal, qualsevol operador podrà oferir una contraoferta, però tot apunta que el llogater de l'Àgora serà la fundació presidida per Fainé.

Vidal va desvincular la finalització de la construcció de l'Àgora de l'arribada del CaixaForum i va destacar que era una decisió prèvia del consell d'administració de Cacsa. "Era una vergonya tindre això ahí i era un compromís enllestir-ho", va argumentar. En aquest sentit, el director general del complex científic i artístic va felicitar-se que Calatrava "atenguera a raons" i col·laborara amb el projecte malgrat la postura de Cacsa de renunciar a les lames que anaven a cobrir l'edifici perquè costaven "un potosí". A més, va apuntar que "els valencians" han invertit "1.100 milions d'euros" en la Ciutat de les Arts i les Ciències i, per tant, no es podia mantindre l'Àgora coberta "amb una lona".

Pèrdues en 2016... que serien guanys sense comptar impostos

Pel que fa als resultats de Cacsa, Vidal va destacar que el benefici abans d'impostos (Ebitda) va millorar dels 1,2 milions d'euros negatius als 816.000 euros del 2016. El resultat de la societat l'any passat, tal com va avançar Diari La Veu, va deixar pèrdues per valor de 14,14 milions d'euros; això sí, un 69% menors que les del 2015, quan Cacsa va perdre 46,96 milions d'euros.

El vaticini de l'empresa pública per a enguany és que l'Ebitda es reduïsca fins als 400.000 euros, amb la qual cosa és previsible que els números rojos de Cacsa remunten. La raó d'aquest bac en els resultats es deu a despeses extraordinàries a l'Oceanogràfic compromeses amb Avanqua, l'empresa concessionària del recinte, com ara la reparació d'una bomba d'aigua.

Cacsa va rebre 19 milions de la Generalitat en 2016 –40 milions en 2015– i va facturar 17 milions d'euros entre venda d'entrades, esdeveniments i el cànon d'Avanqua per gestionar l'Oceanogràfic. En 2016 es van vendre 2,35 milions d'entrades al Museu de les Ciències i l'Hemisfèric, que van generar uns ingressos de 7 milions d'euros. 

Publicitat
Publicitat