Ansietat, despersonalització o desrealització, principals efectes no desitjats de la meditació

Un estudi de la Universitat de València conclou que que el 25,5% de les persones enquestades havien patit alguna conseqüència no volguda
/ València
16 octubre 2017 01:00h
Segons Intimind els homes són els que més paguen per la seua aplicació que pemet meditar des del mòbil

Una investigació codirigida pel professor de la Universitat de València Ausiàs Cebolla analitza, per primera vegada, efectes no desitjats associats a la meditació. L'estudi ha sigut publicat en la revista científica Plos One aquest mes de setembre. Es tracta del primer estudi multicultural sobre els efectes adversos de la meditació i conclou que el 25,5% de les persones enquestades havien patit algun efecte no desitjat. Aquesta investigació obri el camí per a conéixer més sobre el mindfulness i els seus efectes per a poder aplicar-la correctament a la salut de les persones.

Moltes són les persones partidàries de la meditació i els seus efectes en la salut física i mental, però fins ara no hi havia estudis rellevants que plantejaren la possibilitat que aquesta tinga algun efecte no desitjat entre algunes persones. Ara, un equip de la Universitat de València ha realitzat un estudi per tal de conéixer si hi ha algun efecte advers en aquesta pràctica. Per això, s'ha fet una enquesta a quasi 350 persones. L'objectiu de l'estudi era avaluar la presència d'efectes negatius entre les persones practicants de la meditació, considerant factors moderadors com ara el tipus, la freqüència i la duració d'aquestes practiques. D'aquestes quasi 350 persones enquestades, només 87 van informar d'haver patit algun efecte no desitjat, encara que la majoria d'aquests van ser transitoris i no van conduir a la interrupció de la meditació ni a la necessitat d'assistència mèdica.

Tal com recull l'estudi, la meditació s'ha utilitzat durant més de mil anys com una pràctica espiritual o curativa. Comprén un conjunt de pràctiques que es poden subdividir en tres grups de paraigües: atencionals (pràctiques concentratives, mantres), constructiva (com en la meditació de la bondat o la compassió) i deconstructives (pràctiques orientades a desfer patrons cognitius maladatatius com mindfulness). En els últims 20 anys, en les societats occidentals, s'ha registrat un increment en l'ús de pràctiques de meditació relacionades amb intervencions basades en mindfulness (MBI), un dels enfocaments meditadors més freqüents utilitzats en el context científic. Ha estat ben documentat que la meditació i els MBIs s'associen a diversos resultats positius, com ara una disminució de la simptomatologia psiquiàtrica (per exemple, ansietat, depressió) o un augment dels estats positius (per exemple el benestar, les emocions positives). A més, s'han apuntat canvis en àrees cerebrals implicades en salut positiva. A pesar de l'ús a llarg termini de la meditació i la seua eficàcia basada en l'evidència en diverses aplicacions clíniques, educatives, esportives i de la indústria, encara hi ha una absència de dades sobre els possibles efectes no desitjats (UE) d'aquestes pràctiques.

En el camp dels tractaments psicològics que poden incloure programes i pràctiques de meditació, els efectes no desitjats rarament s'avaluen. En l'àmbit de les pràctiques de meditació i MBI, els estudis científics sobre els efectes no desitjats són poc freqüents i generalment es basen en informes de casos o hipòtesis especulatives. Altres estudis han indicat que els llargs períodes de meditació poden ser contraindicats per a persones amb problemes psiquiàtrics, ja que poden precipitar la malaltia mental i la psicosi. Entre les reaccions esmentades, la pràctica de la meditació pot tindre efectes psicològics associats (per exemple, estrés emocional, confusió, desorientació i dependència de la pràctica), psicopatològics (ansietat, deliris i al·lucinacions) i fisiològics (dolor, disfunció sensorial, exacerbació de malalties neuromusculars/articulars, reducció de la gana i insomni). Els casos més greus esmentats inclouen la precipitació de la psicosi, el trastorn per estrés posttraumàtic (TEPT) i els atacs epilèptics.

Amb tot açò, Ausiàs Cebolla explica que "la investigació sobre els efectes no desitjats en les pràctiques de meditació i MBI és rellevant perquè encara falten dades sobre possibles efectes i sobre els tipus de persones que no poden beneficiar-se d'aquest tipus de pràctiques. Cal tindre en compte també que, segons el nostre estudi, la majoria d'aquests efectes van ser transitoris i no van conduir a la interrupció de la meditació ni a necessitar assistència mèdica".

L'estudi

La majoria de practicants eren dones (68,4%). Per nacionalitats, el major nombre provenien d'Espanya (42,9%), seguides de Mèxic (10,1%) i Brasil, (6,5%). El 48,5% de les persones que han participat en l'enquesta estaven casades i eren universitàries un 54,4%. Pel que fa a la freqüència de les pràctiques de meditació avaluades en l'enquesta, les pràctiques informals eren les practicades amb major freqüència, diàriament (46,8%), seguides d'atenció centrada (30%), mentre que les pràctiques de compassió eren les menys practicades. a més, el 16,6% (52) dels participants presentaven símptomes depressius i, el 23,4% (75), símptomes d'ansietat.

Pel que fa al 25% que havia informat d'efectes negatius amb la meditació, la majoria van ser transitoris i no van conduir a la interrupció de la meditació ni a la necessitat d'assistència mèdica. La incidència, segons l'enquesta, va ser més comú en la pràctica individual que en la grupal. Els resultats de l'estudi també apunten al fet que alguns tipus de meditació poden influir més en la prevalença d'efectes no desitjats. Així, segons les dades recollides, l'atenció focalitzada o centrada està associada amb més efectes no desitjats, mentre les pràctiques de consciencia corporal (que es relaciona amb la salut psicològica i mèdica) estan associades amb menys. Pel que fa a la categorització dels efectes, les reaccions més freqüents que havien patit eren símptomes d'ansietat (13,7) i despersonalització o desrealització (canvis en la consciència espacial) (8%).

next