Diari La Veu del País Valencià
El Centre Coreogràfic de Burjassot obrirà de nou les portes després de cinc anys tancat

La Generalitat Valenciana iniciarà durant aquesta temporada escènica, la 2017-2018, les reformes de l’antic edifici del Centre Coreogràfic ubicat a La Granja de Burjassot i tancat des del 2013. Si les obres de rehabilitació van a bon ritme, la intenció de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) és que un any després, per a la temporada 2018-2019, l’espai que és propietat de l’administració autonòmica comence a funcionar com a centre de creació i que es convertisca així en “l’epicentre de la dansa contemporània” valenciana, avançá el director adjunt d’Arts Escèniques de l’IVC, Roberto García a Diari La Veu

L’any 1998 es va crear el Centre Coreogràfic, que convivia adscrit a Teatres de la Generalitat i que comptava amb la subdirecció d’Inmaculada Gil-Lázaro. L’èxode des de Burjassot cap a València va començar el 2012 i es va rematar amb la creació de CulturArts el 2013 i la remodelació dels diferents organismes culturals públics. El Centre Coreogràfic es va diluir fins a convertir l’edifici de Burjassot en un magatzem i traslladar-se, amb Gil-Lázaro al capdavant, al Teatre Rialto. Es va mantenir el cos estable de dansa, el Ballet de la Generalitat, que aleshores es va inscriure al Palau de les Arts i que va traslladar fins al vell llit del riu Túria la seua seu fins la passada temporada 2016-2017, quan es va reconvertir en un cos eventual de dansa a conseqüència de les impossiblitats econòmiques de mantindre una unitat artística amb les característiques que hi tenia.

Aquest any es faran una sèrie de reformes en l’antiga seu del Centre Coreogràfic per a poder-lo habilitar de nou com a espai de creació. Les obres afectaran les instal·lacions dels lavabos i l’aire condicionat i totes aquelles que afecten l’accessibilitat de l’edifici. Pel que fa al nom, el Centre Coreogràfic s’anomenarà La Granja, ja que, a parer del responsable d’Arts Escèniques de l’IVC, és un nom interessant perquè s’identifica amb un espai on es produeix una germinació constant en diferents àmbits.

La idea dels responsables culturals de la Generalitat és que per a la temporada 2018-2019 el Centre Coreogràfic La Granja siga “l’epicentre de l’activitat de dansa contemporània” i que aquest siga un espai “dinamitzador” en diferents vessants, de manera que la seu cedirà sales d’assajos a les companyies que no en compten en propietat, es crearan residències i s’oferirà formació i investigació en la disciplina. La dinamització també arribarà al camp pedagògic amb activitats didàctiques que es pretenen coordinar amb l’Ajuntament de Burjassot. Segons García, el Centre Coreogràfic ha de tindre força per a expandir-se i arribar a les Cases de dansa de l’àmbit estatal i internacional. Una de les primeres accions serà “agermanar-se” amb l’Escorxador d’Elx, on companyies com Otra Dansa o Asun ja estan fent una tasca destacada en el panorama de la dansa. El Centre Coreogràfic tractarà de seguir donant suport a les companyies i entrar “en harmonia” en eixe cercle que, sense ajuda institucional durant els últims anys de l’anterior legislatura, han llaurat.

La seu de Burjassot concentrarà tota l’activitat de dansa, de la creativa a la preparativa, mentre que el teatre es concentrarà a la ciutat de València.

Seu del Ballet de la Generalitat

Els espectacles del Ballet de la Generalitat tindran com a quarter general el Centre Coreogràfic. El cos de dansa es traslladarà a Burjassot, ara bé, seguirà, de moment, si atenem les paraules de Roberto García, sent eventual. Ara per ara continua sent econòmicament inviable tindre una companyia estable de dansa com hi havia abans. “No la tenim de teatre, tampoc no podem tindre-la de dansa”, es lamenta.

El Ballet de la Generalitat ha fet i continuarà fent espectacles, produccions pròpies i cooproduccions amb altres companyies de dansa, de manera que l’IVC convocarà les places necessàries per a configurar la companyia atenent a les peculiaritats de cada proposta. Però, insisteix, “no tenim la capacitat econòmica de crear una companyia estable amb nòmina tant de ballet com de teatre”, uns cossos artístics “que no té ni el Teatre Nacional de Catalunya”, explica García.

Comparteix

Icona de pantalla completa