La Moncloa diu que una convocatòria d'eleccions a Catalunya frenaria l'aplicació del 155

El Ministeri d'Hissenda preveu la substitució del conseller d'Economia, Oriol Junqueras, en cas d'executar-se l'article de la Constitució
18 octubre 2017 01:00h
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, arribant al Congrés per a la sessió de control del 18 d\'octubre de 2017.

Fonts de la Moncloa han assegurat aquest dimecres que una convocatòria d'eleccions autonòmiques per part del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, implicaria la paralització de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, malgrat que l'execució d'aquest sobre les finances de la Generalitat continuaria vigent. En aquest sentit, apunten ara (i contràriament al criteri que han sostingut al llarg del matí) que encara que aquesta convocatòria d'eleccions anara acompanyada d'una declaració d'independència, l'executiu espanyol entendria que les eleccions s'ajusten a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) –independentment que s'anomenaren constituents– i que no caldria aplicar el 155. Pel que fa a la declaració d'independència, asseguren que s'impugnaria a través del Tribunal Constitucional, que la suspendria cautelarment i, posteriorment, la declararia il·legal. En canvi, en cas que Puigdemont no convoque eleccions ni conteste satisfactòriament al requeriment, l'executiu espanyol es decanta per aplicar el 155 i convocar eleccions en uns mesos, tal com li demana el PSOE, i no de manera immediata, com vol Ciutadans. Si Puigdemont convocara eleccions dilluns, tindrien lloc el 17 de desembre.

L'abast d'aquesta intervenció, sota el paraigua del 155, i el nombre de conselleries que afectaria no està clar, i hi ha discrepàncies entre les veus de l'executiu espanyol que apunten que podria afectar el govern en ple i altres que assenyalen que seria limitat a algunes competències. 

En tot cas, fonts del Ministeri d'Hisenda han apuntat també que en cas del 155 preveuen la substitució del conseller d'Economia, Oriol Junqueras, per una altra persona de perfil "tècnic" designada per l'administració espanyola. 

Dijous i divendres de la setmana que ve, al Senat

El calendari que preveu la Moncloa estableix que l'aprovació definitiva de les mesures que contempla l'article 155 de la Constitució tindrà lloc dijous i divendres de la setmana que ve al Senat, és a dir, els dies 26 i 27 d'octubre. 

Es crearia una comissió conjunta de comissions al Senat que –segons aquestes fonts– evitaria que hagueren de comparéixer al Senat tots els presidents autonòmics. Una vegada aprovades les mesures en aquesta comissió es convocaria el ple del Senat, on s'aprovarien les mesures. 

Santamaría no coordinaria les competències

Fonts de la Moncloa han explicat que, contràriament a algunes informacions que s'han publicat en el cas d'intervenció, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, no seria la persona encarregada de la coordinació de les competències que assumisca l'Estat. 

Pactes amb Sánchez i Rivera

L'abast de les mesures és objecte ara de debat en els contactes que el president espanyol està mantenint amb els líders del PSOE i de Cs. Segons fonts del PSOE, Rajoy ha abordat la qüestió amb Sánchez i els socialistes espanyols –tot i donar suport a la intervenció per la via del 155– discrepen d'alguna de les previsions. Rajoy preveu abordar la qüestió amb Rivera aquesta vesprada. 

No hi haurà Consell de Ministres dijous

Segons fonts de la Moncloa, no està previst que aquest dijous se celebre un Consell de Ministres extraordinari –com el que sí que va tenir lloc la setmana passada– per a aprovar ja les mesures que contindria la petició al Senat per a l'aplicació del 155. Serà ordinari, el divendres, i tindria lloc sense Rajoy, que atendrà els mitjans divendres a Brussel·les.

Compareixença de Rajoy, dijous

En tot cas, segons apunta la Moncloa, dijous sí que hi podria haver una compareixença del president per a donar resposta a la Generalitat i establir els passos que el seu govern donarà a partir d'ara. Rajoy té un vol a les 14 hores per a assistir al Consell Europeu i aquesta compareixença –si l'ofereix ell– hauria de tenir lloc abans.

Hisenda ja preveu la substitució de Junqueras

Malgrat que no ha quedat clar encara l'abast de la intervenció, fonts del Ministeri d'Hisenda donen per fet que, en cas d'aplicar-se el 155, implicaria l'assumpció, per part de l'Estat, de les competències de la Conselleria d'Economia. Segons aquestes fonts, aquest fet suposaria la substitució del conseller d'Economia, Oriol Junqueras, per una persona de "perfil tècnic" designada pel Ministeri.

Aquest fet, segons aquestes fonts, implicaria també un enduriment dels controls sobre les finances catalanes. Consideren que encara hi ha marge per a una segona fase que permetria incrementar aquests controls sobre els organismes autònoms i la recaptació dels impostos propis de la Generalitat.

Presos polítics

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha demanat aquest dimecres al president de la Generalitat que actue amb "sensatesa" i "equilibri" i "pose per davant els interessos generals de tots els ciutadans, del conjunt dels espanyols i de tots els catalans". Segons Rajoy, Puigdemont ha de respondre "simplement" a la pregunta de si ha declarat o no la independència de Catalunya, i si és així "el govern està obligat, perquè ho diu la Constitució, a actuar d'una forma", en referència a l'article 155, mentre que "si no ho ha fet podrem parlar al Congrés". La vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, també ha rebutjat una negociació bilateral entre els dos governs perquè els "mediadors", ha dit, són els diputats del Congrés. A més, ha criticat que els partits independentistes consideren Sànchez i Cuixart "presos polítics" quan no ho van fer amb els que van rodejar el Parlament. A l'Estat, ha assegurat Sáenz de Santamaría, "hi ha separació de poders".

Rajoy i Sáenz de Santamaría han respost d'aquesta manera les preguntes que els han fet en la sessió de control el portaveu adjunt del PDeCAT, Jordi Xuclà, i el portaveu d’ERC, Joan Tardà, respectivament. El diputat del PDeCAT li ha recordat que té sobre la taula una proposta de diàleg i de reunió amb Puigdemont i que, malgrat els seus plans d'aplicació del 155, "vosté no pot suspendre la realitat". Xuclà també ha acusat el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, de "mentir" quan va assegurar que a les escoles catalanes no s'ensenya castellà.

En la seua resposta, Rajoy ha assegurat que fins ara el seu govern "ha actuat amb moderació, prudència i sensatesa" i ha acusat els partits independentistes d'haver "liquidat" la Constitució i l'Estatut a Catalunya. Segons Rajoy, el que és "lògic, raonable i sensat" és que Puigdemont aclarisca si ha proclamat o no la independència en els termes del seu requeriment. En aquest sentit, ha demanat al PDeCAT que faça "un esforç per convéncer Puigdemont que no cree més problemes dels que ha creat", perquè "si no obligarà el govern a adoptar decisions que sens cap mena de dubte seria millor no adoptar mai".

Tardà: "Li demane que paren màquines"

Tardà, per la seua banda, ha reclamat a Soraya Sáenz de Santamaría que "paren màquines" de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i que accepte el diàleg bilateral i la mediació. Tardà ha reclamat el retorn de Sànchez i Cuixart, dos "homes innocents" que han esdevingut "presos polítics" després d'una trajectòria de compromís amb la democràcia cívica i pacífica. "En nom de la nostra llibertat, els dic que defensarem cívicament i pacíficament les nostres institucions, els dirigents, la cohesió social i el model democràtic", ha dit, perquè "estem convençuts que la democràcia sempre venç".

La vicepresidenta li ha respost assegurant que, al contrari que al Parlament, al Congrés se celebren sessions de control i ha rebutjat la "bilateralitat" que li ha demanat Tardà perquè: "No sé quina major bilateralitat hi ha que vosté puga comparéixer en aquesta cambra, que és un parlament democràtic on resideix la sobirania i la mediació del poble espanyol”.

També ha rebutjat la consideració de "presos polítics" per a Sànchez i Cuixart perquè a l'Estat –ha dit– existeix la "independència judicial" i "funciona la separació de poders". En aquest sentit, s'ha preguntat per què el Parlament i la Generalitat van acusar els manifestants que van encerclar el Parlament i ara consideren presos polítics "els que assetgen una comissió judicial".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next