Demanen augmentar el salari mínim per a estimular l’economia

El grup parlamentari Compromís considera que amb la decisió anunciada el passat mes de desembre pel Govern central de congelar el salari mínim, “s’ha produït un nou atac al poder adquisitiu dels ciutadans i ciutadanes que ja han patit una reducció, una baixada de salaris d’un 10 per cent de mitjana des que va entrar en vigor la reforma laboral”, segons ha indicat la parlamentària Mireia Mollà.

Mollà ha denunciat que tenim el salari mínim més baix del grup dels quinze de la Unió Europea, després de Grècia i Portugal, “una quantitat que, a més, se situa un 43,6 per cent per davall del nivell exigit per la Carta i el Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d’Europa”.

Davant aquesta situació, Mireia Mollà denuncia que “amb una política monetària en mans del Banc Central Europeu, la pujada del salari mínim interprofessional és de les poques ferramentes que li queden al Govern estatal per a estimular l’economia i el consum, ja que la devaluació salarial només tindria sentit en una economia on les exportacions tingueren un pes major”.

Mollà considera que l’augment d’aquest mínim salarial és “bàsic perquè les rendes baixes, que són les tenen major propensió a consumir una major proporció de les rendes addicionals que perceben, reactiven el consum i la producció interna”, i subratlla també que “aquesta dinamització econòmica permetria reduir la taxa d’atur”.

Alemanya, un 60% per damunt

A més, la diputada a Les Corts ha recordat que Alemanya, que acaba d’introduir un salari mínim, ha establert una quantia mensual que supera en un 60% el sou mínim a l’Estat espanyol.

La parlamentaria de Compromís ha indicat que el que proposa el seu grup a Les Corts és que “es pronuncien en contra de la congelació del salari mínim interprofessional i que insten el Govern espanyol a efectuar aquesta pujada en un període de cinc anys, amb augments graduals, fins assolir el 60 per cent del salari mitjà establert per la Carta Social Europea”.

Per a Mireia Mollà les dades evidencien que les demandes de baixar el salari mínim professional “responen únicament a criteris ideològics” i van “en contra de la reactivació de la nostra economia”, un procés necessari per poder eixir de l’actual situació de crisi.