En la matinada del 14 d’octubre de 1957, el riu Túria va inundar València. Eixe mateix dia, durant la vesprada, una segona crescuda va negar novament la ciutat. Quan les aigües van baixar, la capital presentava el pitjor aspecte possible després de patir una catàstrofe natural de dimensions inabastables. Era una ciutat coberta de fang, paralitzada, sense subministraments, electricitat ni aigua corrent. La xarxa de clavegueram es trobava col·lapsada i les principals vies de comunicació, tallades. “Era una ciutat paralitzada i destruïda. El silenci es va apoderar d’una població atemorida”, va descriure ahir el coronel Rafael Morenza, cap de la Delegació de Defensa en la Comunitat de Valenciana i encarregat de presentar l’exposició “1957. La batalla contra el fang” que, creada per la mateixa Delegació, pot visitar-se al Centre Cultural Bancaixa fins al 10 de desembre.
Rafael Morenza: “València era una ciutat paralitzada i destruïda. El silenci es va apoderar d’una població atemorida”
L’objectiu de la mostra, que presenta material inèdit conservat en els arxius de l’exèrcit, és destacar “el paper fonamental” que van realitzar les Forces Armades en la recuperació de la ciutat després d’una tragèdia de la qual es commemoren 60 anys. “Podríem dir que els 3.000 militars que es van desplaçar des de tot Espanya junt amb 400 vehicles i maquinària van ser els precursors de l’actual Unitat Militar d’Emergències, atés que va ser la primera actuació militar a València davant un desastre natural”, va expressar el coronel Morenza.
Els treballs realitzats pel col·lectiu i dirigits pel general Gómez-Guillamón a requeriment de l’aleshores alcalde de València, tant pel que fa a la neteja de la ciutat, com pel desbloqueig del clavegueram, la construcció d’allotjaments i ponts, la reparació de carreteres i camins i el restabliment del servei de tramvia i de la terminal ferroviària del port, van ser cabdals per a reduir el temps de recuperació, que s’havia calculat en huit mesos. “La normalitat es va aconseguir en tan sols mes i mig, sis setmanes en què es va retirar un milió de tones de fang “, va explicar Morenza, qui va subratllar que d’aquesta manera s’havia guanyat “la batalla contra el fang”.
“Les estimacions parlaven de huit mesos, però es va aconseguir recuperar la normalitat en sis setmanes, temps en què es va retirar un milió de tones de fang”
Col·laboració veïnal
Una “batalla” en què la denominada Quinta del Fang va desenvolupar un treball cabdal. Es tractava dels soldats que en aquell moment estaven realitzant el servei militar obligatori. Així, la mostra també pretén ser un homenatge a aquella generació de la qual van formar part Salvador Torres, Joaquín Varela i Cristóbal Cuenca, presents en l’acte d’inauguració, on han pogut recordar, alguns amb llàgrimes als ulls, l’agraïment de la població civil que també va treballar braç a braç amb ells per tornar a la normalitat. “Coordinats per l’exèrcit vam fer molts treballs conjunts i això va establir molts lligams. Tenim testimonis de gent que ens deia ‘Déu vos ho pague’, perquè molts veïns es van quedar literalment sense res”, va indicar un dels comissaris de la mostra, el tinent coronel Juan de la Puerta.
Prova d’aquesta col·laboració són alguns documents que mostren la recaptació que es va fer a alguns barris per a sufragar algunes de les despeses dels militars. En aquesta mateixa vitrina s’exhibeix el quadern personal del general Gómez-Guillamón, on mostra la tristesa que va sentir en arribar a València i comprovar l’estat en què es trobava. “Un general que va expressar lliurement el colp que li va provocar el silenci, l’aigua que negava els carrers, els cadàvers que suraven, l’olor…”, va relatar De la Puerta, qui va apuntar que el general va comparar els efectes de la riuada amb els que podrien haver-se produït en aquell moment si s’hagueren activat algunes de les armes de la Guerra Freda.
Falles a l’octubre
Un aspecte que també demostra la complicitat que es va crear en les setmanes posteriors a la tragèdia pot observar-se en les imatges que mostren grans fogueres enmig dels carrers. I és que sota l’epígraf ‘Falles a l’octubre’ es relata com l’exèrcit va demanar la col·laboració de la Junta Central Fallera perquè cada falla s’encarregara de cremar tots aquells atifells inservibles pels efectes de l’aigua i del fang i que podrien ser un focus malalties i epidèmies. “Tot i que semble una actuació menor, va ser fonamental per a evitar la propagació de bacteris i malalties”, va expressar De la Puerta.
Mostra en blau i marró
La mostra, en què també han participat la Universitat de València i la Universitat Politècnica, pretén anar més enllà de l’exhibició exclusiva del material i cuida també la posada en escena. En aquesta línia, la documentació gràfica que penja de les parets de la Fundació Bancaixa es recrea en un ambient que submergeix l’espectador en la catàstrofe i l’ajuda a comprende l’angoixa de la ciutadania durant les setmanes posteriors a la inundació. Així, l’exposició comença amb un dels nombrosos cartells que encara es conserven a la ciutat i que indiquen l’altura que van aconseguir assolir les aigües, que fins i tot en alguns punts van arribar als cinc metres. “L’única part de la ciutat que va quedar seca és la València romana”, va indicar l’artista gràfic i alferes reservista voluntari Francisco Santana, comissari de la mostra junt amb el coronel De la Puerta.
En aquesta primera part, les parets pintades de blau representen la crescuda del riu que, per ser diumenge, va sorprendre la majoria de la població gaudint de les hores d’oci, sense atendre la informació de RNE que alertava de la crescuda del Túria. Sobre el fons blau, també, “l’arma principal” amb què militars, però també la població civil, van combatre el fang: una pala. “La ciutat no esperava que passara el que va passar, que és comparable amb un monsó, i per tant no estava preparada”, va emfasitzar Santana.
“El blau i el marró són els colors que representen l’aigua i el fang som a icones de la riuada i que fan de fil conductor en el decorat de la mostra”
La segona part s’exhibeix sobre un fons marró com a símbol del fang que es va incrustar en els porus de la ciutat. “En alguns casos, l’acumulació de fang era tal que semblaven muntanyes”, va indicar Santana alhora que assenyalava una fotografia en què es mostra com un soldat havia construït una figura. “Per sort, la desgràcia no va cobrir la creativitat i l’art. I aquesta és bona prova de la humanitat que va quallar en aquell moment”. I és que, com va explicar el coronel Morenza, les instantànies tècnicament no són les millors, ja que eres preses pels mateixos militars, però sí que va destacar la “frescura” i l'”espontaneïtat” que reflectien la realitat d’aquell moment. Santana també ha completat la mostra amb dibuixos que mostren els militars treballant.
Al centre de la sala d’exposició, hi ha diverses fotografies aèries, realitzades el 16 d’octubre, tan sols dos dies després de la riuada, en què es mostra la cruesa dels seus efectes.
‘1957. La Batalla contra el fang’ es completarà amb una altra exposició sobre la riuada programada per al 2018 al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), en què la Delegación de Defensa, junt amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, donarà a conéixer “material documental i informatiu inèdit” sobre aquest succés.
