Sagunt ret homenatge als quatre saguntins assassinats en el camp de concentració de Mauthausen

L'Ajuntament de Sagunt homenatjarà la memòria de quatre saguntins empresonats i assassinats en el camp de concentració de Mauthausen durant la II Guerra Mundial. Els actes d'homenatge començaran amb un acte institucional que tindrà lloc aquest divendres, dia 20 d'octubre, i que comptarà amb la presència de les famílies de dos dels deportats. Posteriorment, se celebrarà una conferència i es presentarà una exposició amb el títol 'Exili a la mort'.

Serà a les sis de la vesprada i en la Glorieta quan tindrà lloc l'acte en què es descobriran unes plaques en memòria dels deportats Ramón Agustí, Juan Bautista Barberà, Francisco García i Andrés Villaplana Rius. Tot seguit, al saló de plens del consistori es realitzarà una conferència sobre les circumstàncies que els van portar al camp de Mauthausen i es presentarà una mostra gràfica sobre la història de la seua deportació. La recerca d'aquests fets ha estat a càrrec de Lara Cardona Fernández, José Manuel Palomar Abascal i Nel·lo Navarro.

La mostra 'Exili a la mort. Saguntins deportats als camps d'extermini nazis' es podrà visitar també del 23 d'octubre al 12 de novembre en la planta baixa del Centre Cultural Mario Monreal. Posteriorment, poden demanar-la els centres educatius i entitats municipals que tinguen el gust d'exposar-la.

De Sagunt a Mauthausen passant per la Legió francesa

La caiguda de Catalunya, el febrer de 1939, va provocar una allau de refugiats que fugien de les tropes franquistes i es dirigien cap a França. Els passos fronterers quedaren col·lapsats mentre més de mig milió de persones, tant civils com militars, tractaven desesperadament de passar al país veí. Entre tots aquests es trobaven els saguntins Ramón Agustí, Juan Bautista Barberà, Francisco García i Andrés Villaplana: els quatre, militars del derrotat Exèrcit Popular de la II República Espanyola.

La destinació dels quatre saguntins els va portar als camps de concentració francesos d'on, després de passar fam i penalitats, van aconseguir eixir allistant-se a la Legió francesa i a les Companyies de Treballadors Estrangers de l'exèrcit francés. Els quatre van ser destinats a la línia defensiva Maginot, que protegia la frontera francesa amb Alemanya. França va declarar la guerra a Alemanya el setembre de 1939 i, després de nou mesos d'hostilitats, el juny de 1940, es va rendir a l'exèrcit alemany. Els militars francesos i els estrangers que es trobaven enquadrats en l'exèrcit francés van ser capturats i empresonats en els stalags i frontstalags, camps de presoners militars.

La sort dels espanyols presoners en aquests camps va empitjorar dràsticament quan, el setembre de 1940, el ministre d'assumptes estrangers franquista, Ramón Serrano Suñer, va visitar Alemanya i es va entrevistar amb Hitler. En el transcurs de l'entrevista, Serrano Suñer es va desentendre dels espanyols presoners, negant-los la nacionalitat, motiu pel qual van ser traslladats en qualitat d'apàtrides als camps d'extermini i concentració. Ramón Agustí Hervàs, Juan Bautista Barberà Solà, Francisco García Aucejo i Andrés Villaplana Rius van acabar internats en el camp de Mauthausen. Allí, enmig de la revolada de la barbàrie nazi del III Reich, els quatre van trobar la mort entre els anys 1941 i 1943 i mai van poder tornar a Sagunt amb les seues famílies.