PPCV i Ciutadans pugnen pel mercat de l'anticatalanisme

Les formacions encapçalades per Isabel Bonig i Mari Carmen Sánchez competeixen pel nínxol electoral més dretà alhora que tracten de desgastar el Consell video
/ València
20 octubre 2017 01:00h
Isabel Bonig intervé a la sessió de control al president de la Generalitat.

Cap dels alts dirigents del PPCV no va assistir ahir a l'admonició espanyolista de l'expresident del govern de l'Estat José María Aznar. L'antic líder indiscutible de la dreta espanyola és, a hores d'ara, una pedra a la sabata del seu delfí, Mariano Rajoy. Qui va pactar la seua primera investidura amb els nacionalistes bascos i catalans a canvi, entre altres coses, de la cessió d'un percentatge de l'IRPF i de permetre la implantació progressiva dels Mossos d'Esquadra com a policia integral de Catalunya va lligar en curt Rajoy davant la temptació d'engegar una reforma constitucional que puga interpretar-se com a "pagament a terminis" del que no es vol "pagar al comptat" als independentistes per tal que abandonen el seu objectiu.

La part més virulenta de la filípica, però, estava adreçada als valencians, als quals va alertar d'un fenomen del qual la dreta valenciana porta parlant des de fa 40 anys: el perill català. O, més exactament, de la voluntat del nacionalisme d'estendre al País Valencià la via independentista. Aznar no va esmentar el govern valencià, però de les seues paraules es dedueix que, si ara cal parar especial atenció a aquest perill, és perquè l'ou de la serp nia al govern de la Generalitat.

Ni Bonig va anar a escoltar Aznar ni és probable que Aznar siga seguidor de l'enèrgica oratòria de la presidenta del PPCV, però els seus discursos coincideixen fil per randa. Bonig, fins i tot, va superar ahir la capacitat del coprotagonista de la cimera de les Açores per a la detecció de riscos separatistes quan va assegurar sense cap mena de dubte que l'agenda elaborada per la Plataforma per la Llengua amb un mapa del domini lingüístic del valencià, no només és una representació dels Països Catalans, sinó que la denostada expressió consta amb totes les lletres a la publicació distribuïda entre 5.000 alumnes del País Valencià i la Franja de Ponent, a Aragó.

El dietari escolar ha servit tant al PPCV com a Ciutadans per a denunciar que els escolars estan patitnt un "adoctrinament" massiu als col·legis i institus públics. La responsable d'Educació de la formació taronja, Merche Ventura, va retraure aquest ensinistrament ideològic al conseller d'Educació durant la sessió de control al president de la Generalitat. Vicent Marzà es va veure obligat a advertir que una acusació tal implicava el descrèdit dels milers de mestres i professors del sistema educatiu públic. També va recordar a Ventura que és professora de Magisteri, una mestra de mestres i que no deixa de ser sorprenent que tinga eixe concepte dels seus companys i deixebles.

La intervenció de Ventura va anar precedida per una completa exposició de la síndica del seu grup al voltant de l'adoctrinament d'infants, una situació "greu, perillosa i de conseqüències imprevisibles". Mari Carmen Sánchez va donar també per fet que el clàssic mapa del domini lingüístic es referia als Països Catalans. Per això es va estranyar que incloguera Iecla i Xumella. Per això es va atrevir a dir que "els pobres murcians deuen estar al·lucinant en saber que són catalans", tot ignorant que en alguns dels indrets d'eixos dos termes municipals es parla valencià. 

Les contínues referències de Sánchez als tòpics més reputats de l'anticatalanisme valencià al voltant de la no catalanitat de Jaume I –"nascut a Moltpeller i mort a Alzira", va argüir la diputada– i del fet que Catalunya no era un regne a l'Edat Mitjana, entre altres, va submergir la sessió parlamentària en un túnel del temps, més capciós encara si tenim en compte que els representants de la ciutadania s'havien alçat amb la notícia de l'assetjament feixista al domicili de Mónica Oltra.

La vicepresidenta del Consell va demanar als partits de la dreta parlamentària que no "alimenten" la bèstia amb discursos extremats, apologies i disculpes. La jornada, però, amb Catalunya com a teló de fons i un nínxol del mercat electoral a tocar, no havia fet més que començar. 

next