Els recents incendis que ha patit el Parc Natural de la Serra Calderona, així com també els focs més destacats de 2012 i 2013, han estat resultat d’accidents i imprudències totalment evitables d’haver existit una bona política de prevenció, basada en l’ordenació del territori, la regulació d’usos, la vigilància, la dissuasió, la informació i l’educació ambiental. Ara, presumptament, ha estat un llaurador cremant restes agrícoles i una imprudència en un xalet prop del bosc l’origen dels focs. L’incendi més greu de 2013 va ser originat a Aiora per maquinària agrícola, i va sumar quasi la meitat de l’extensió cremada l’any passat. Els focus més importants de 2012 (Andilla i Xulilla) foren també una crema agrícola i una torre elèctrica en mal estat. En quasi tots els casos els focs s’originaven en zones amb poca vegetació, en la perifèria del bosc, prop de carreteres o camins i de construccions humanes.
Per a la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró aquests incendis demostren, una vegada més, l’estratègia equivocada de prevenció d’incendis de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que dedica la major part dels recursos materials, humans i econòmics a eliminar la vegetació de les muntanyes, mentre retalla, per altra banda, en vigilància i veritable prevenció. El resultat és que, malgrat algunes millores en l’extinció d’incendis, la prevenció segueix estant davall mínims i en l’actualitat tenim una mitjana d’incendis similar a la que hi havia als anys 70-80 del segle passat. És a dir, entre 400 i 500 incendis de mitjana anual. Poc s’ha avançat en aquest sentit.
Equivocadament, l’administració destina milions d’euros a actuacions poc efectives (i moltes vegades contraproduents) d’eliminació de vegetació, que mai no han demostrat la seua eficàcia (tret de situacions molt localitzades) i que degraden greument els ecosistemes que pretenen protegir. Enormes “tallafocs”, que les flames acaben botant, i eliminació de sotabosc en extenses àrees de les nostres muntanyes són greus actuacions que no eviten cap incendi; que generen una vegetació més degradada i més inflamable i que, en tot cas, suposen danys importants als mateixos ecosistemes que teòricament es volen preservar, incrementant els fenòmens erosius i fent avançar el perill de desertificació al nostre territori.
D’altra banda la Conselleria de Medi Ambient retalla i descuida la veritable prevenció, basada a evitar les causes dels incendis, la major part d’origen humà, fonamentalment accidents i negligències com ara cremes de restes agrícoles i marges, barbacoes i fogueres, instal·lacions i línies elèctriques en mal estat… Les recents retallades perpetrades per la Conselleria, com l’ERO de VAERSA (que ha fet fora tres quartes parts dels tècnics dels parcs naturals valencians) i les retallades en la normativa dels espais naturals protegits (que desprotegeix en la pràctica més de la meitat de la seua superfície) no fan més que accentuar aquest problema.
Les retallades incloses en la Llei d’Acompanyament de pressupostos, aprovada a finals de 2013, constitueixen el més greu atemptat a la protecció del medi ambient de tota la història democràtica del nostre país. No deixa de ser significatiu que la Serra Calderona, parc natural del mes de gener (i desastre natural la resta de l’any) haja patit dos importants incendis per negligències després de ser objecte de la campanya de publicitat i ‘autobombo’ de la Conselleria, que intenta amagar el greu estat de desprotecció i manca de recursos del parc fent actes simbòlics.
