Poc més o menys que una feina de minuciositat sil·làbica, talment com un orfebre enfila una perla, ha estat la feina que José A. López Camarillas ha dut a terme per a preparar la primera traducció al valencià dels poemes més destacats de Miguel Hernández. De la mà de Llibres de l’Encobert, des de finals de novembre, els lectors poden assaborir Cançons de la ceba, El xiquet de la nit, Cride al bou d’Espanya, Rússia, Tristes guerres, Jornalers o Vents del poble em porten, així fins a un total de dinou versos que configuren un recull amb què l’editorial vol retre homenatge a Hernández, tot sumant-se a la commemoració del 75é aniversari de la seua mort que se celebra aquest 2017 després que la Generalitat Valenciana el declarara Any Miguel Hernández.
El títol, Versos e Vents, no és gens casual, ja que l’antologia vol posar al mateix nivell dos dels poetes valencians més importants, diferenciats només per la llengua d’expressió, com són Ausiàs March i Miguel Hernández, ja que “si exceptuem Estellés, podríem dir que representen el principi i el final d’un cicle poètic”, explica, a Diari La Veu, José A. López. Fa el cas que un dels poemes més representatius del poeta de Beniarjó empra el mot ‘vent’, com és el cas de Veles e Vents, però, també un dels més significatius del poeta d’Oriola l’empra, com és el cas de Vents del poble em porten. La coincidència serveix per a establir un fil conductor entre ambdós poetes que Llibres de l’Encobert vol reivindicar.
El lector notarà que a causa de la diferència mètrica del castellà i el català, hi ha lleugers canvis i alteracions de paraules perquè el ritme i el sentit del poema no es perda de cap manera, raona l’editor i traductor. Es donen casos paradoxals com, per exemple, quan Hernández diu que Hitller i Mussolini són “mariconazos”; en eixe cas, “si Hernández visquera hui de ben segur que no hauria utilitzat aquest terme per a definir-los per diverses raons”, indica López Camarillas. Així, el traductor ha optat per titllar-los de “marrans”. Tot i això, reconeix que ha estat una feina àrdua per a concloure la primera traducció al valencià del poeta d’Oriola. Els lectors interessats poden fer la seua comanda a través de la pàgina web de l’editorial, que els garanteix que la rebran en dues setmanes. A més, els lectors de Diari La Veu obtindran un 10% de descompte en la seua compra, utilitzant aquest codi: .
.
La editorial confia que, en la propera edició de la Plaça del Llibre que se celebrarà a València durant els primers dies del mes de novembre, l’antologia –que està prologada pel líder d’Izquierda Unida, Alberto Garzón– estiga a l’abast dels lectors, això no obstant, a través de la web de Llibres de l’Encobert es poden adquirir exemplars de manera que els llibres queden personificats amb el nom del lector.
El xiquet pareller
Carn de jou, va ser parit
més humiliat que bell,
amb el seu coll perseguit
per un jou per a la pell.
Naix com una ferramenta
a donar colps destinada,
d’una terra descontenta
i una insatisfeta arada.
Entre eixe fem pur i viu
de vaques, porta a la vida
una ànima color d’oliu
antiga, també encallida.
Comença a viure, i comença
a morir de plec a plec
alçant la terrestre escorça
de sa mare amb el parell.
Comença a sentir, i sent
la vida com una guerra
i a donar pesadament
en els ossos de la terra.
Comptar els seus anys no sap,
i ja sap que la suor
és una corona tosca
de sal per al llaurador.
Treballa, i mentre treballa
seriós, ple de misteri,
s’ungeix de pluja i s’enjoia
una carn de cementeri.
A força de tants colps, fort,
i a força del sol, brunyit,
amb l’ambició de mort
esbocina un pa renyit.
I és cada dia que el veus
més arrel, menys criatura,
que escolta baix dels seus peus
la veu de la sepultura.
I com si fóra arrel entra
en la terra a poc a poc
perquè inunde així la terra
de pau i de pans el seu front.
El xiquet amb fam em dol
com a grandiosa espina,
i amb el seu viure cendrós
remou l’ànima d’alzina.
El veig llaurar els restolls
i declarar amb els ulls,
mentre menja un rosegó,
el perquè és carn de jou.
I l’arada en el pit sent,
la seua vida en la gola,
patisc veient el guaret
tan gran baix la seua sola.
Qui salvarà este xiquet
més menut que un gra d’avena?
D’on en traurem el martell
trencador d’esta cadena?
Que n’isca prompte del cor
d’eixos hòmens jornalers,
que abans de ser hòmens són
i han sigut xiquets parellers.
